8 de jul. 2021

Llúpol - Anàlisi sensorial de SAPHIR de Navarra

Avaluació del llúpol SAPHIR 

de 

QUEEN COUNTRY HOP FARM

Direcció i contacte del Cultivador:

Juan Eraso. Queen Country Hop Farm / ErriBerri / Nafarroa
Collita: 2020. No tenim més dades tècniques

Metodologia

Aquesta avaluació ha estat una mica complicada perquè quan vam decidir fer-la, el curs del Màster de la URV ja s'havia acabat. Així que hem hagut de repartir les mostres per correu entre la desena d'alumnes que han manifestat el seu interès a participar en l'experiment.
Aquests alumnes ja havien avaluat llúpols en el marc del curs i per tant, ja tenien una mica d'experiència en aquest menester. Especialment, la llista de descriptors possibles del llúpol no els venia de nou.
A cadascú se li ha enviat una mostra suficient per fer una avaluació olfactiva en sec i en infusió en aigua.
En primer lloc, els participants trinxaven un pèl·let i n'apuntaven les olors en un full en blanc.
Després abocaven aquest llúpol en un recipient buit de ½ litre més o menys, i també hi abocaven els pèl·lets sobrers. Llavors hi tiraven aigua destil·lada o mineral bullent.
Quan la infusió arribava més o menys a 60 °C, havien d'olorar i tastar la prova per tal d'avaluar-ne les olors i els gustos. Tot plegat, com sempre en un full en blanc.
Els participants havien rebut un full de recollida de dades en forma de full de càlcul. I en aquest full traslladaven les seves valoracions un cop acabada la feina d'avaluar sensorialment. En aquest full també disposaven d'espai suficient per afegir comentaris que no es poguessin resoldre amb nombres.
Després, enviaven aquest full a l'analista que introduïa els valors en un altre full destinat al tractament (simple) de les dades. Bàsicament, es tractava d'establir un perfil sensorial segons les categories estudiades en el curs.
L'anàlisi versa primer i principalment sobre les aromes, però també inclou valoracions de gustos i de tacte. La graella no està del tot acabada, però aquest experiment també permetrà corregir errors i disfuncions del sistema.

Aromes

Les aromes «bàsiques» que podem esperar trobar en el llúpol es detallen en la llista següent:
 
GRUP 1: Fulla/Herba
Herba-Prat indefinit; herba tallada; fenc sec; fulla verda; fulla seca; gramínia; saba

GRUP 2: Verdures
Verdura no identificada; all; api/cerfull; bleda/espinacs; carxofa; ceba/porro/porradell; col; espàrrec; pastanaga/moniato, pebre verd, pebrot verd.

GRUP 3: Floral
Floral indefinit; perfumat indefinit; flor blanca (ravenissa, llessamí); flor roja (baladre, gerani, rosa); espígol; flor de taronger; magnòlia; violeta.

GRUP 4: Balsàmic
Balsàmic indefinit; càmfora; eucaliptus; menta; pi; resina; xiprer

GRUP 5: Cítrics
Cítric indefinit; aranja; bergamota; llima; llimona; mandarina; taronja

GRUP 6: Fruites
Afruitat indef.; fruita confitada; albercoc; cassis; fruites farinetes; grosella; guaiaba; kiwi; mango; maracujà; meló; móra; papaia; pinya; plàtan; poma; préssec; raïm.

GRUP 7: Herbes aromàtiques i medicinals
Herbes indef.; alfàbrega; camamil·la; citronel·la; coriandre fulla; estragó; fonoll; ginebró; julivert; llorer; marihuana; marialluïsa; melissa/tarongina; orenga/marduix; regalèssia en bastó; romaní; sàlvia; saponària; til·la; timó; tè.

GRUP 8: Especies
Especiat indef. Anís; canyella; coriandre; clau d'espècia; gingebre; nou moscada; pebre blanc; pebre negre; vainilla.

GRUP 9: Altres
Brioixeria; vi blanc; mel; xocolata; fruits secs
Terra; fusta; tabac; cendres
Sabó; oli; cera; formatge; suat
Pols; metàl·lic; desinfectant; quitrà; herba ensitjada; florit; sofre; marisc; peix; algues

Cal notar que els grups no són tancats tot i que els canvis s'han de justificar atès que impliquen canvis en el sistema d'anàlisi de les dades.
També observarem la presència de descriptors «indefinits» que permeten integrar sensacions imprecises però diferenciades respecte a la possibilitat d'adscriure'ls a algun grup.

Gustos i tacte

Les extraccions s'avaluen també en boca i, per tant, condueixen a apreciacions sobre gustos i tacte. Tindrem altre cop en compte que l'extracció es fa en aigua i que, per tant, alguns aspectes poden molestar fortament i en un grau molt superior al que es podrà notar posteriorment en la cervesa.
Els avaluadors disposen de la graella següent:
No és veritat: la rapidesa acaba de ser afegida i els avaluadors l'hauran de valorar en tastos posteriors. Es tractava d'un oblit meu.
L'escala de valors va de 0 a 6 i no es basa en cap qualitat sinó simplement en la intensitat percebuda pel descriptor concret. La qualitat de l'amargor es podrà deduir de les valoracions i dels comentaris.
L'avaluació no és «forçada». No es demana a l'avaluador de posar un valor a quelcom sobre què no pot dir res. El valor nul distorsionaria els càlculs posteriors.
Aquest procediment d'escala s'aplica d'altra banda igualment als valors d'intensitat de les aromes.

Dades prèvies

Com ho hem dit al principi, no disposem de molta informació sobre aquest llúpol.
Es tracta d'uns pèl·lets, suposem que T90 de la collita 2020 de llúpol de la varietat SAPHIR.
El cultiu és convencional.

Informació bàsica

Aquest llúpol és especialment interessant perquè és conegut per ser una mena de substitut robust d'un llúpol noble alemany.
El llúpol Saphir va ser llançat al mercat en 2002 procedent del centre d'investigació de Hüll a Alemanya. Es va desenvolupar per substituir al camp el Hallertau Mittelfrüh perquè aquest darrer és conegut per ser subjecte a moltes malalties i paràsits.
El pedigrí de Saphir és bastant (i a posta) nebulós. Sembla que va ser un encreuament entre dues varietats sense nom desenvolupades pel mateix institut de Hüll; simplement designats com a 17/7/20 i 80/56/6. És possible que sigui simplement una «millora» del Hallertau Mittelfrüh.
No he pogut saber res més.
El seu perfil aromàtic «oficial» és quelcom com suau, amable, especiat, barrejat amb aromes de fruita dolça com ara baies i també quelcom cítric com la mandarina. També tons florals, cítrics i aranja entre mitjans i intensos.

Perfil tècnic (segons una font alemanya):

Àcid alfa: 2 – 4,5%
Àcid beta: 4 – 7%
Cohumulona: 12-17
Composició d'olis
Total: 0,8-1,4 ml/100 g
Mircè: 25-40%
Humulè: 20-30%
Farnesè: <1%
Concretament aquest lot conté
4,1% d'àcids alfa
3,6% d'àcids beta

No disposem de més informació concreta que la que es troba en negreta (els dos àcids amargs).

L'anàlisi

Aquesta avaluació té per finalitat habituar els avaluadors a fixar-se en aspectes que normalment es mantenen en una zona poc o gens conscient de l'aprehensió sensorial. En general, quan prenem una beguda, l'apreciem de forma global i només solem discriminar aspectes especialment rellevants. I aquí es tracta d'intentar entrar en el detall d'aspectes molt menys evidents, però que són constitutius del perfil sensorial complet.
D'altra banda, també volem utilitzar aquest mètode sobre mostres comercials (amb el consentiment del productor) atès que creiem que és un sistema sòlid d'avaluació que deixa poc espai a la improvisació i a l'aproximació. El perfil que extraiem d'aquest estudi és el resultat d'una avaluació molt seriosa realitzada per 11 persones formades o en formació. Estadísticament el resultat és força fiable.
Entrem en l'anàlisi.

1. Gustos i tacte

 Com era d'esperar, l'amargor és el gust principal que apareix en aquestes extraccions. Més avall parlarem de la seva qualitat. Però en qualsevol cas, podem avançar que l'amargor deixa espai per a l'expressió d'altres gustos.
En especial és interessant la importància proporcional de la dolçor.
L'acidesa i el salat es mantenen en una expressió modesta.

2. Qualitats de l'amargor

En aquest estudi, també intentem millorar el sistema. I per exemple, en aquest darrer ús, hem observat que se'ns havia oblidat de comentar l'astringència que pot estar associada amb l'amargor. Sigui com sigui, la gràfica és prou clara.

Així i tot, hem fet una reordenació de les qualitats segons la seva intensitat i hem obtingut el següent:
Aquesta taula ens permet observar que la principal sensació recollida és la balsàmica (frescor, efecte vasoconstrictor), seguida de prop per la sensació punyent (l'amargor es pot concentrar en llocs concrets de la boca en lloc d'escampar-se bé). L'aspecte secant també és important i completa el trio de sensacions principals (l'amargor seca la boca o fa secretar una saliva més densa convidant així a repetir el glop).
Està molt bé que el toc metàl·lic sigui discret, així la sensació d'amargor adquireix una mica de cos o de consistència. Altrament, el picant i l'elèctric han de ser evitats.
Recordem que es tracta d'una extracció en aigua. La proporció d'aquestes dues sensacions és prou baixa per augurar que no es trobaran en la cervesa acabada, o que s'hi trobaran compensades.
Com ho hem comentat, hem oblidat l'astringència.

Comentaris dels avaluadors sobre l'amargor:

A la boca, era amarg, però res que no es pogués suportar.
☞ Pel que fa a l'extracció m'ha semblat molt suau en boca i vellutat, bevible.
☞ En boca m'ha semblat espectacular, dolça, molt agradable, refrescant, bevible, i amb sensacions molt fruitades
☞ L'amargor a la boca apareix als segons de fer el glop1 i és força punyent. Em recorda molt a una infusió de camamilla. Deixa la boca resinosa.
☞ Acidesa: no gaire àcid, just en el fons.
☞ Salat: gust lleugerament salat i secant.
☞ Punyent: No és gaire punyent.
☞ Metàl·lic: metàl·lic en el moment d'entrar en contacte amb la boca.
☞ Secant: molt secant però no persisteix.

3. Aromes

La paleta d'aromes d'aquest llúpol ha resultat ser força rica atès que inclou nogensmenys de 84 descriptors.

3.1. Descriptors individuals

La llista de descriptors, no és fàcil de manejar. Però en primer lloc, l'hem ordenada per ordre decreixent d'intensitat, una ordenació que ens pot donar una idea de l'ordenació per importància de descriptors. Trobareu la llista completa i ordenada al final del treball, en annex.
Un cop executada aquesta ordenació, podem dividir aquesta llista en «capes» d'intensitat o d'importància.
La dificultat apareixerà quan hàgim d'escollir els criteris que ens permetin decidir la importància de cada descriptor. El sistema que solem fer servir per a les cerveses acabades no funciona perquè ens trobem amb 32 descriptors en la capa que acostumàvem a definir com a «principal». Aquesta quantitat no permet una aprehensió clara del perfil aromàtic dominant ni un llistat fàcilment manejable.
Després de fer algunes proves, hem optat doncs per dividir la intensitat general (26,16) en quatre parts iguals, cadascuna de 6,53 aprox. I hem dividit la llista ordenada en 4 parts de la mateixa intensitat, però, lògicament, amb un nombre creixent de descriptors a mesura que baixem en aquesta intensitat. Podem inferir que la capa amb menys descriptors serà la que els conté en més intensitat. I per tant, definim així una «capa principal».
Així hem obtingut una primera capa amb 9 descriptors (impacte: 6,82), una segona amb 14 descriptors (impacte: 6,56), una tercera amb 21 (impacte: 6,63) i una quarta amb la resta, 41 descriptors (impacte: 6,13).
Com ho hem dit, podem imaginar que la primera capa és la més important i podem passar a comentar-la:

3.2. Capa principal

Aquesta capa inclou els descriptors següents:

Llimona, resina, flor blanca, herba-prat indefinit, pi, mandarina, taronja, especiat indefinit, aranja.

Els sis primers són els que marquen la diferència en ser els més poderosos. I els podem ordenar per categories. Per no perdre res, hem inclòs els altres descriptors de la categoria.
 
Aquesta descripció ja és prou expressiva perquè ens imaginem el perfil aromàtic d'aquest llúpol. Podem incloure alguns comentaris afegits pels avaluadors sobre els descriptors que apareixen aquí:
☞ Cítric: fa una olor fresca/cítrica més que no pas simplement llimona.
☞ Mandarina: «el primer impacte en nas, en la versió en pèl·let sec m'ha semblat molt similar a la pela de mandarina». En nas olorat en sec i en boca l'extracte, el caràcter de mandarina és el predominant.
☞ Floral: apareix com a fons. M'atreviria a dir que és flor blanca, però, en tot cas, hi ha un toc floral.
☞ Resina: Destaca més en nas que en boca. En l'extracte és de les olors predominants en nas.
☞ Herbós: com verd, naturalesa a l'estat salvatge.
☞ General: És un llúpol que aporta frescor en sec, entre pi i herbós, a més del cítric

3.3. Distribució per grups

Si intentem una ordenació per grups, apareixeran necessàriament aspectes minoritaris que no pertanyen al perfil aromàtic dominant. Però no és cap problema atès que així ens podem fer una idea global dels perfils d'aquest llúpol.
Així i tot, a posteriori, haurem de fer una investigació de cada grup per esbrinar quins descriptors són més significatius. Podem suposar que coincidirà en gran part amb el llistat per descriptors principals.
De moment, vegem la gràfica per famílies:

Aquesta representació ens permet veure que, com ja ens n'havíem adonat, els perfils dominants d'aquest llúpol, totes fases confoses, són el cítric i el balsàmic. Després, la distribució ja no queda tan explícita. En qualsevol cas, podem observar com la distribució queda bastant «equilibrada», les diferències entre grups no són abismals i es pot dir que hi ha de tot. Queda un conjunt bastant «compacte».
Tal vegada puguem esbrinar més coses representant el grup d'una altra forma:
De pas, hem procedit com en les avaluacions de cervesa: hem establert la mitjana de tots els valors d'intensitat aromàtics recollits. Aquesta es troba a 0,31. És la línia blava.
Ara resulta còmode observar fins a quin punt els cítrics són dominants seguits de molt a prop pels aspectes balsàmics.
Segueix ja a certa distància el grup de l'herba, una altra sensació fresca. Aquests tres aspectes es troben per damunt de la mitjana. I, per aquest motiu, els podríem considerar «principals».
Just per sota de la mitjana es troben dos aspectes que s'hi troben tan a prop que val la pena almenys citar-los: espècies i floral.
Dir que aquest Saphir fa olors de cítrics, de balsàmics, especiats, floral i d'herba seria ben pobre. No valdria la pena tanta feina per tan poca especificitat. Per sort, ho podem detallar.

3.4. Detall de les famílies dominants.

3.4.1. Cítrics

És interessant observar que aquest llúpol ha de ser fortament cítric atès que recull totes les opcions possibles. A més ho fa de forma precisa i identificable: el cítric indefinit es troba en la part inferior de la llista. I com ho hem vist en la llista per descriptors, tornem a trobar llimona, mandarina, taronja i aranja.
Sobre la mandarina:
«En nas i en sec i en boca, l'extracte, el caràcter de mandarina és predominant. Pel que fa a l'extracte a través del nas, la mandarina està present, però s'amaga darrere d'altres olors».

3.4.2. Balsàmic

En el caràcter balsàmic, també s'han fet servir tots els descriptors a disposició cosa que posa en evidència la seva importància sensorial.
Si ens fixem en els valors, podem dir que hi ha dos valors per damunt de la mitjana del grup (0,51), Resina i pi. Coincideix exactament amb el que havíem descobert amb l'ordenació per descriptors.
El caràcter de xiprer ha merescut un comentari:
«... és refrescant i ajuda a restar dolçor, equilibrant el conjunt»
També s'ha comentat la sensació de frescor:
«Tiene un frescor leve, diría algo entre eucalipto y limón aunque más limón»
«Es un lúpulo que aporta frescor en seco, entre pino y herboso, además del cítrico».
«La resina destaca més en nas que en boca. En l'extracte és de les olors predominants en nas».

3.4.3. Herba-Prat

En aquest tercer grup trobem gairebé tots els descriptors representats. Per damunt de la mitjana pròpia es poden recollir descriptors com Herba-prat indefinit, herba tallada i fulla verda. Sembla que aquest grup funciona més com una mena de núvol atès que el descriptor principal és «indefinit». Sigui com sigui, es posa altre cop en evidència la gran sensació de frescor aportada per aquest llúpol.
De fet, les sensacions de fenc sec o de fulla seca, si bé apareixen, ho fan en intensitats especialment modestes.
No estic segur, però crec que suprimiré el descriptor «gramínia» perquè tendeixo a creure que aquesta olor ja queda recollida en «saba».

3.5. Resum provisional

Ja hem vist que podem proposar una valoració sensorial per famílies que resulta especialment explícita en la seva versió en columnes. Si haguéssim de fer una llista de descriptors principals amb base als grups, podem establir-la de la forma següent:
Llimona, taronja, mandarina, aranja, resina, pi, herba tallada i fulla verda.
Per ordre d'intensitat individual:
Llimona, resina, pi, mandarina, taronja, aranja, herba tallada, fulla verda
He retirat les sensacions indefinides.

3.6. Si afegim els dos grups molt propers a la mitjana?

Com ho hem vist, aquests grups són «espècies» i «floral».

3.6.1. Espècies.

Les espècies semblen també funcionar com una nuvolada. Però s'aconsegueix una certa concreció amb pebre negre, nou moscada i pebre blanc. No està gens malament. Les altres espècies es queden més en una funció testimonial. Observem, però, que totes es mencionen menys la vainilla que seria la més «dolça».

3.6.2. Floral

Aquest perfil només aporta dos descriptors «importants»: flor blanca i flor de taronger. Els altres descriptors, altre cop, es queden en testimonials.
El grup floral ha estat valorat en paraules:
«M'atreviria a dir que és flor blanca, però, en tot cas, hi ha un toc floral»

3.7. Resum final

Si incloem els dos perfils precedents en la descripció, tindríem aquesta llista de descriptors:

Llimona, taronja, mandarina, aranja, resina, pi, herba tallada i fulla verda, pebre negre, nou moscada, pebre blanc, flor blanca i flor de taronger.

Si ho ordenem per intensitats, dóna el següent:
 
Llimona, resina, flor blanca, herba, pi, mandarina, taronja, especiat, aranja, pebre negre, flor de taronger, fulla verda, pebre blanc.

I si eliminem les "imprecisions":
 
 Llimona, resina, herba, pi, mandarina, taronja, aranja, pebre negre, flor de taronger, fulla verda, pebre blanc.
 
El productor escollirà la llista que més li abelleix.

3.8. Curiositats

Creiem que cal estudiar una mica a fons el grup anomenat «altres» perquè és el calaix de sastre en el qual es poden trobar rareses i defectes.
Aquesta llista pot ser analitzada tal qual o podem agrupar els descriptors per la seva possible naturalesa.
Però primer, cal situar aquest apartat dins del conjunt. I cal dir que és la categoria de menys intensitat i, per tant, podrem considerar el seu contingut tenint en compte que són efectes de fons amb molt poca transcendència.
Així i tot, en la primera opció a escollir, es compten quatre descriptors que es troben per damunt de la mitjana d'aquest grup.
Parlem de brioixeria, fusta, marisc i peix.
Els dos primers són uns habituals d'aquesta mena d'avaluacions i no solen portar gaires problemes atès que són aspectes que podrem gairebé sempre considerar positius, oimés en aquestes intensitats. La fusta sol presentar una variació que aquí no es precisa. En general podem descriure fusta fresca, acabada de tallar, olor de fusteria, etc. I també ens podem referir a fusta en mal estat, podrida, cremada i altres aspectes negatius. Però com ho hem apuntat, no s'ha fet la distinció.
El marisc i el peix ja són més inquietants. Els hem trobat en altres ocasions, però no hem sabut en què consistien.
L'avaluador indica que 
«hi ha olors de mantega i quasi de peix fins a cert punt, subtil però molest, sens dubte»
El fet que s'associï amb mantega, aquí, significa poc: hi ha molt poques possibilitats que es trobi diacetil en una extracció de llúpol. Així que, si haguéssim d'investigar-ho, hauríem de cercar per una altra banda. També existeix la possibilitat que l'avaluador utilitzi el descriptor «peix» per descriure alguna sensació poc intensa que pot haver confós amb alguna altra cosa. De moment ens quedarem que és una olor feble que no comparteixen els altres avaluadors.
Marisc
«Això emmascara la resta d'olors, fent-ho molt molest i difícil de treballar-hi»
Aquesta dinàmica és diferent perquè ens estan parlant d'una olor que n'emmascara d'altres. L'olor que fa això a dosis extraordinàriament petites és el T2N. Però altre cop, hi ha molt poques probabilitats perquè hi hagi T2N en una extracció de llúpol.
Si ens fixem en el conjunt, podem deduir que ens trobem davant de 5 grups:
☞ La brioixeria i la xocolata pertanyen al primer i podem imaginar que no conduiran a cap olor desagradable en la cervesa acabada (mai se sap!). Malgrat haver-les trobat en molts llúpols (sovint amb vainilla), no sabem d'on venen aquestes olors.
☞ El marisc i el peix s'associen amb les algues. Com ho hem vist, tampoc sabem d'on procedeixen i tenim l'esperança que no afectaran el producte final. Totes les vegades que ho hem trobat, no hi ha passat. I no ho hem trobat poques vegades, sempre en extraccions de llúpol, això sí.
☞ La fusta se sol conjuminar amb olors de terra. Tampoc tenim idea d'on pot procedir tot i que sembla lògic concebre que una planta que al moment de la seva collita ja té parts llenyoses que poden ser percebudes en una extracció en aigua. Sovint, aquests dos descriptors tenen a veure a aspectes de celler en la cervesa.
☞ El grup següent ens parla d'àcids grassos: cera i formatge. És molt fàcil que el llúpol faci olor d'àcid isovalèric. El producte final de l’oxidació de la humulona durant un emmagatzematge defectuós comprèn una gran quantitat de compostos entre els quals cal que citem l’àcid valèric, l’àcid butíric i l’àcid 2-metil-butíric. Les aromes aportades per aquests compostos són principalment les de formatge.

[Amb l'escalfor, la humulona del llúpol es degrada i perd una part de la molècula anomenada «radical iso-valerat» el qual, al seu torn es combina amb una molècula C2HOHC per formar l'àcid isovalèric].

És un efecte normal, però és justament aquell contra el qual el productor i els distribuïdors lluiten amb totes les seves forces. No interessa en absolut que aquesta gairebé inevitable olor passi a la cervesa.
L'avaluador, pel que fa a la cera, precisa: 
«mantegós, més aviat, però no he trobat el descriptor».
I això ens condueix a parlar una mica de l'estat general d'aquest llúpol. Aquestes olors discutibles han estat trobades en una avaluació tècnica destinada precisament a facilitar la detecció de tot allò que hi ha en un pèl·let de llúpol, més enllà de la simple avaluació circumstancial. I val a dir que aquestes olors que es discuteixen aquí són molt fluixes i no fan la unanimitat dels avaluadors. De fet, la reacció en més d'un cas, ha estat de celebrar l'altíssima qualitat i el boníssim estat de conservació d'aquest llúpol.
☞ Els descriptors de pols i sofre tampoc són res desitjable, però, com els àcids grassos, es troben ben reduïts en unes intensitats especialment baixes i gens malignes. Així i tot, seria interessant que els avaluadors detallessin aquestes sensacions per acabar d'esbrinar el que són i prevenir-ne la constitució.
Fruites. El perfil d'aquest llúpol no és gaire decantat cap a les fruites. Però algun avaluador ha estat especialment sensible a aquest grup de descriptors i cita molt concretament maduixa, pera, papaia i litxi per la fase en extracció.
«Deja un regusto en boca de una fruta tropical la cual no soy capaz de distinguir pero deja un gusto muy agradable».
Verdures: una verdura particular ens ha cridat l'atenció. La col s'ha descrit com
«Col dulce tal como se suele hacer en Polonia»
Malauradament, aquest avaluador és l'únic del grup que ha tastat aquesta menja...
Però apareixen altres comentaris a tenir en compte:
«En cuanto a la extracción en nariz, destacaba un aroma notable a puré de verduras (acelga/puerro), y por detrás claros recuerdos del aroma a manzanilla».
En general:
«Su sabor me pareció muy simple, resinoso y con poco sabor a manzanilla acelga y un toque final, tras haber tragado, a la frescura de la menta. En general, me costó mucho extraer referencias del sabor».

3.9. Intensitat general

La intensitat general d'aquest llúpol ha estat valorada com bastant baixa i discreta. Fins i tot l'amargor ha rebut valoracions d'intensitat modesta, una cosa inusual en una extracció en aigua.
«He tenido que buscar los descriptores y en general todos ellos estaban de forma poco intensa».
«Les intensitats generals queden molt atenuades en l'extracció».

4. Conclusions

4.1. En primer lloc, posarem en evidència l'estat extraordinàriament bo de conservació. Les mostres que hem rebut es trobaven molt ben conservades i incloïen aspectes defectuosos només en quantitats ínfimes que no han fet la unanimitat dels avaluadors. Tenim l'esperança que les quantitats més grans es trobin en el mateix estat.
 
4.2. No es tracta d'un llúpol poderós i impactant a l'ús. Més aviat ens trobem davant d'un llúpol fi i elegant, agradable i rodó que pot aportar una amargor suau i amable al mateix temps que una alta i rica filera d'aromes principalment refrescants. Podríem dir que compleix amb escreix la necessitat de substituir un llúpol de la qualitat noble com el Hallertau Mittelfrüh.
 
4.3. És de celebrar que aquest llúpol sigui de conreu proper (Navarra), una singularitat o una novetat que esperem que s'estengui a altres varietats.
 
4.4. No ens volem endinsar en consideracions que no són del nostre abast tècnic, però creiem que aquest llúpol no participaria de cerveses extremes sinó que pensem que trobaria la seva expressió òptima en una cervesa elaborada amb malts majoritàriament clars no necessàriament fluixa ni tímida.
El seu perfil aromàtic podria també trobar alguna feliç combinació en alguna Saison o en algun altre estil amb personalitat però no extrem. Potser es podria pensar en una Italian Pils, per exemple o en alguna Summer Ale moderada. Potser una California common podria oferir un bon aparador. Fins i tot podríem intentar una Trippel o una Ale forta daurada belga en monovarietal. No cal dir que en estils com Pils, Helles o Export faria meravelles. En una Kölsch, potser se li reservaria un paper massa secundari. Crec que aquest llúpol, ben mesurat pot sostenir estils «sòlids» però, com ja ho hem dit, no el veig en estils extrems.

Albert Barrachina Robert
30-06-2021


Han participat en l'experiment una part dels alumnes del màster de begudes fermentades de la URV:
Gerard Ferrer Artigas,
Oriol Lacambra Frias,
Cristina Fernandez Romero,
Jorge Lamelo Fernandez
Covadonga Garcia Perez
Sarah Jean Ranfranz
Elena Coleto Cano
Pablo Pellús Baldó
Jakub Ottke
Julio Roces Miranda
i un servidor.

5. Annex:

Llistat ordenat per intensitat minvant dels descriptors aromàtics. Cada columna és una «capa», essent la de l'esquerra la «principal». (Els colors corresponen a una ordenació anterior en 3 «capes».)

Nota final

Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us doni la santíssima gana. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST!
PER ENDAVANT, MERCI.

Albert Barrachina Robert 🎗
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Premi Steve Huxley 2020


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada