BROOKLYN BREWERY
BLAST IT
"Blast it" és una expressió no sé si anglesa o americana que ve una mica a substituir la coneguda "damn" o "damn it". És una imprecació que procedeix del verb "to blast" que significa "fer explotar" o "rebentar". Desconec la intenció exacta dels de Brooklyn per posar aquesta imprecació "estovada" a la seva cervesa.
Dades tècniques:
Estil: doble IPA. Oficialment, al BJCP, és una IPA Imperial. Al nostre blog.
En resum:
Aroma de llúpol important amb caràcters floral, cítric, perfumat, resinós, de pi, i/o caràcter afruitat derivat dels llúpols Americans. Moltes versions adopten el procediment del llúpol en sec (dry hopping) i poden presentar aromes addicionals d'herbes, tot i que no és un requisit. Es pot trobar en el gust de fons un xic de dolçor maltosa neta, però hauria de ser a un nivell menor que en els exemples de les English IPA. En algunes versions es pot detectar un caràcter afruitat, ja sigui dels èsters o dels llúpols, tot i que també és acceptable un caràcter neutre de la fermentació. Es pot percebre una mica d'alcohol.
Lot: BB OCT20 30-44:10
Alcohol: 8,4%Vol.
No sabem res més.
Descripció
En destapar:
Olor d'herba, de resina i potser de baies.
Aspecte:
Escuma de color blanc lleugerament trencat, de persistència mitjana, de densitat igualment mitjana i formant molt bones garlandes.
Cervesa de color de coure clar, perfectament transparent.
Nas 1
Al principi es preseneten olors barrejades de caramel i de llúpols. Destriant podem descriure olors de fruites tropicals (Mango), herba fresca, notes florals i tons cítrics. També quelcom de saponària (-). També es poden apreciar olors especiades, pebre negre i canyella.
Es manifesta un bon to balsàmic però sense precisar la seva naturalesa. Parlaria de resina de pi i potser un toc d'eucaliptus.
El perfil del malt és dens i ofereix olors de caramels poc fets alhora que apareixen discretes notes de llaminadura que, tal vegada, seria més apropiat atribuir a la fermentació.
En aquest apartat, potser hauríem de parlar de fruitats molt frescos. Citaríem albercoc, Kiwi i una mica de Préssec. Insisteixo en la qualitat de molt fresc.
Boca 1
Primer apareix una notable sensació de dolçor. No gens intensa. No implica cap mena d'atenuació defectuosa. Però es nota bé. El cos és considerable però tampoc és res especialment contundent. En aquesta cervesa de 8,4º, el cos es manté en intensitats que no impedeixen gens la bevibilitat, ans al contrari.
L'amargor és principalment metàl·lica, un pèl dura però d'intensitat moderada. Però va en augment. L'acompanya un toquet lleugerament astringent.
Efervescència bastant alta al principi però es va esvaïnt bastant ràpidament fins a arribar a una cosa molt moderada que compleix molt bé amb la seva funció refrescant.
Passada la nota dolça, les aromes que havíem trobat en nas es queden una mica migrades. A la llarga, podem trobar resina (pi) i, en rerefons, fruites tropicals. També hi ha quelcom fugisser i intermitent d'avellana!
Cal anotar tocs herbals gens menyspreables, herba tallada, saba així com algun aspecte floral sense precisar.
La cervesa és molt llarga especialment en l'amargor que acaba entre seca i tirant a àcida.
L'alcohol es fa notar en el tacte en la seva forma escalfant. Però no comporta cap aspecte de dissolvent. Tal vegada trobem alguna cosa especiada. Molt tènue. Potser canyella. L'alcohol queda molt ben integrat.
La cervesa resulta molt fàcil de beure i es pot preveure una digestibilitat especialment còmoda.
La composició vol ser molt equilibrada i ho aconsegueix en part tot i que queda molt clar i patent el domini del llúpol. Però el cos i els caramels clars conformen una base prou compensada.
Nas 2
Olors dolces, diria que de malt perquè venen amb pa de pessic i magdalena. De seguida queden dissimulades pels llúpols.Aquests introdueixen olros herbàcies com d'herba tallada, carxofa i saba.
Després arriba la resina, amb força, forta, recorda la olor de Pi (fins i tot quelcom del pinyó!) i, finalment, vé el foc d'artifici d'aromes de fruites tropicals amb possiblement mango i papaia.
Dins de l'aspecte dolç, cal citar especiats que recorden el pebre i la canyella. Val a citar també la llaminadura sense especificar.
Al final, potser he de descriure alguna cosa fenòlica, però en un altre exemplar, no ho he trobat.
Boca 2
L'efervescència segueix posant molta alegria i frescor.
Al principi dominen els aspectes dolços barrejats, entre els quals podem descriure notes de forneria dolça, quelcom de crema catalana.
L'alcohol torna a fer acte de presència. altre cop, no és res exagerat, però és ben notable.
El cos no atrau cap qualificatiu especialment superlatiu però no deixa de ser ben rodó.
L'amargor és molt llarga, de mitjana intensitat, un pèl astringent i si no fos per aquest darrer aspecte, casaria molt bé amb l'efervescència i l'acidesa residual.
El final és entre sec i àcid. La duresa segueix present però molt menys forta.
En mantenim en un domini clar dels aspectes aportats pel llúpol amb olors d'herba, de carxofa, d'heura i de resina.
El conjunt resulta especialment fàcil de beure, digestible i passa mitjanament la set.
Impressions generals:
Un doble IPA és una IPA amb bastant més de tot el que implica l'estil: densitat, alcohol,aromes i contundència. Dins d'aquesta idea, la Blast It es mou en un espai de moderació en el qual domina el perfil del llúpol sostingut per una combinació d'aspectes del malt i de la fermentació prou poderosos.La persistència pateix una mica del domini del llúpol i li resta una mica d'homogeneïtat al conjunt.
