Cerveses d'abadia
La "tradició"
Antic carro de transport de cervesa a Mont des Cats |
Existeixen altres cerveses d'abadia, especialment a Alemanya, que en absolut segueixen la línia estètica-sensorial de les seves homologues belgues. Solen produir cerveses clàssiques alemanyes (Pils, Bock, Weissbier, per exemple), en general amb una molt alta exigència de qualitat. En algun cas que no citarem no és el cas, però en general és així.
Les cerveses d'abadia belgues no segueixen de cap manera cap mena de tradició més enllà del principi del segle XX. Qualsevol discurs per vendre'ns una "tradició" no es basa en res. La tradició esmentada és més d'actitud davant del fet de produir quelcom artesanal, amb respecte per les persones i el medi ambient. La tradició del "ora et labora" sí que és molt antiga i aquesta sí que te quelcom a veure amb la qualitat recercada per les broueries trappistes.
I dic "trappistes" perquè aquestes són el fet de monestirs en els que s'elabora la cervesa, tot sovint amb la intervenció dels monjos i, en qualsevol cas, sempre sota el seu control. Altres monestirs han pujat al carro del Dollar, especialment els Norbertins de Leffe i de Grimbergen. L'actitud no és la mateixa, i el producte final tampoc.
Una demostració, per si en feia falta alguna, del fet que no hi ha cap tradició en les receptes dels monjos trappistes es troba en la història de les cerveses de Rochefort. Aquesta abadia produïa de feia molt de temps unes cerveses segurament molt semblants a aquelles que es brouaven al voltant del seu monestir. Van patir molt, econòmicament, quan les cerveses de Chimay es vengueren amb facilitat en el territori de distribució de Rochefort fins a amenaçar seriosament el negoci cerveser d'aquesta darrera. I quan l'abat de Rochefort anà a queixar-se a Chimay, Els de Chimay no retiraren el seu producte sinó que oferiren a Rochefort de produir cerveses de la qualitat i seguint el model de Chimay. Rochefort no va conservar les receptes antigues.
Capítol següent
Cerveses d'abadia. Taula de matèries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada