Cerveses d'abadia - ORVAL - la broueria

Orval

La broueria. 

Orval. La broueria

És ben possible que, com en moltes abadies, s'hagués fet cervesa des de sempre a l'abadia d'Orval. Uns plànols antics i una descripció precisa de l'elaboració feta per un monjo franciscà fa 300 anys ho demostrarien a més d'un lloc conegut com "la houblonnière" (plantació de llúpol) molt a prop del monestir.

Des del segle XI, l'abadia treu recursos econòmics de les seves pedreres de pissarra i, des del 1529, amb l'autorització directa de Carles V (Carles I per ací), d'una intensa activitat de forja.

Quan es va decidir reconstruir l'abadia en 1926, feia falta molts diners. Essent que l'abadia era trappista i que l'èxit de les cerveses trappistes s'estava evidenciant, especialment amb l'exemple de Chimay, es decidí que calia brouar i vendre cervesa per a generar els diners necessaris per a la reconstrucció.

En 1931 (26 de març), els monjos van decidir doncs rellançar la producció de cervesa a l'abadia però amb la intenció directa de vendre-la. En aquell moment ja estava en funcionament el forn de pa i la formatgeria.

De seguida, només van treballar laics a la broueria (en 2005, eren 32). En 1932 (7 de maig) van sortir els primers barrils de cervesa (posteriorment embotellats per empreses com Nectar, a Brussel·les, i Safco, a Ostende. Una curiositat històrica divertida de recalcar és que, una opció que s'havia considerat per a generar diners havia estat la d'envasar aigua de la "Matilda" per a vendre-la.

Pel que fa a la recepta, l'encarregat de crear-la va ser el mestre brouater Martin Pappenheimer (1883-1942). No he pogut trobar el poble d'on era originari però es diu que venia d'una lloc on es brouaven cerveses amb un alt perfil de llúpol. Podria ser la zona de Düsseldorf on encara es broua cervesa d'alta fermentació bastant carregada de llúpol: la ALTBIER. Altres fonts però citen Baviera, però sense especificar.

Sala de cocció

En aquell moment, també hi havia a l'abadia un porter que havia tingut una broueria a Aalst (prop de Gent) però que havia fet bancarrota. Aquest porter de nom Honoré Van Zandt (o van Sande segons les fonts) tenia un nebot, Firmin Hosselaer, que va treballar a la broueria fins al 1949. Van Zandt, un home inquiet, també és conegut per emetre interessants suggestions de tota mena a l'arquitecte Henry Vaes que, a més de dissenyar l'abadia, va dissenyar les copes, les ampolles i els posa-gots.

Un tercer personatge en lliça va ser Jan van Huele, de Bredene prop d'Ostende, i amic de l'abat dom Marie Albert van der Cruyssen. Van Huele tornava d'Anglaterra on havia estat treballant en broueries angleses (on es practica el llúpol en sec), motiu pel qual li deien "John". Sembla doncs que aquest fou el qui va suggerir la tècnica esmentada per a crear la recepta. Més tard en 1937, van Huele va fundar una broueria al seu poble per traslladar-la a Ostende en 1950. Va produir entre altres, una cervesa tremendament semblant a la Orval, la Sano, i la servia en unes copes molt semblants a la que havia creat l'arquitecte Vaes.

Orval. Sala de fermentacions

Des de l'estiu de 1932, l'abadia va haver de llogar els cellers de l'ajuntament d'Arlon per a dur-hi a terme la fermentació. En un principi l'activitat econòmica estava escindida de l'abadia. Es feia la cervesa a l'abadia, però els monjos no hi prenien gaire part i la seu econòmica es trobava a Bruxel·les. Des de 1950 però, la seu es troba a l'abadia mateix.

Segell d'Orval

Precisament, en 1950, aconsellats per l'omnipresent Jean de Clerck, els monjos modernitzen el cup de fermentació. Fins llavors havien estat cups de pedra (com per alguna Altbier) cosa que, segons el científic no permetia una higiene suficient. Però el públic se'n adonà perquè la cervesa ja no era la mateixa. Es va haver de fer una investigació molt seriosa que va conduir a la descoberta que la Orval te altres ferments a part de l'oficial. Ara, la distribució de fements es completa artificialment afegint una certa (i secreta) quantitat de Brettanomyces en la segona fermentació.

Un nou macerador (de foc directe) és instal·lat en 1952 i en 1979, es canvia la font de calor per el vapor. Abans, en 1957, el celler de guàrda fou renovat i en 1983 s'instal·la la nova planta d'envasament.
Sembla que des dels anys 1950, els monjos també participen en les tasques de broueria.

Orval produïa, en 2005, 45.000 hL a l'any en dues coccions al dia. I en 2005, el mestre brouater era Jean-Marie Rock.

Jean Marie Rock

Més canvis: 

des de 1990, s'ha anat canviant els fermentadors, operació que va culminar en 2004. Es van substituir els fermentadors antics per uns de nous cilindro-conics. Així, es podia reduir el temps de primera fermentació de 5 a 4 dies. Lògicament, això va afectar sensiblement la cervesa i s'hagueren d'anar fent reajustaments de la recepta de 1990 a 1993 (!) per a aconseguir quasi el mateix gust. Hi ha però qui diu que mai més s'ha fet la Orval d'abans de 1950.

Capítol precedent
Capítol següent
Cerveses d'abadia. Taula de matèries.