LACABRA
Francachela
Dades tècniques:
Estil: American Pale Ale
En general, un moderat a alt gust de llúpol, sovint mostrant el caràcter cítric del llúpol americà (encara que es puguin utilitzar altres varietats de llúpol). Caràcter net de malt entre baix i moderat que sosté el llúpol, i que opcionalment pot presentar petites quantitats de caràcter de malts especials (pa, torrat o pa de pessic). L'equilibri tendeix típicament cap als llúpols d'introducció tardana i l'amargor però la presència del malt pot ser substancial. Els sabors de caramel són en general restringits o inexistents. Els èsters fruitats, entre moderats a res. Amargor entre forta i moderada amb un final mitjà a sec. El gust i l'amargor del llúpol sovint persisteixen en el final. Diacetil, no. El llúpol en sec (si s'utilitza) pot afegir notes d'herba, encara que aquest caràcter no hauria de ser excessiu.
Alcohol: 5,2%Vol.
Presentació: ampolla 33cL
Broueria: Cervezas artesanas del Baix Maestrat. 12548 Penyíscola.
L’ampolla que tenim al davant no comporta data de caducitat ni d’envasament ni res. Crec que és un prototipus. Ha estat a la nevera des del dia que l’he rebut.
Data de la degustació: 21-05-2015.
Crec que la formulació d’aquesta recepta és de l’amic Antonio Esteller Bovaira, de Vila Reial (Castelló).
El nom és un misteri: LACABRA em sembla referir-se amb la cabra però el dibuix es refereix més a la cabra hispànica que es troba als Ports de Tortosa/Beseit. No sé si LACABRA és el nom de l'empresa i Francachela el nom de la recepta en concret o al revés.
Francachela recorda com es diu una cervesa a Mèxic: chela. Llavors tindríem una cervesa "franca"?
Aprofito l’avinentesa per saludar tots els col·legues i alumnes d’Alacant, Castelló i València. No m'atreveixo a dir noms de por d'oblidar-ne.
Descripció de la cervesa:
En destapar:
Es pot identificar una forta olor d’herba fresca amb notes discretes de resina, taronja així com aspectes de llaminadures i un toc de SO2.
Aspecte:
A la primera volta, podem descriure una escuma de color blanc trencat, d’espessor mitjana i molt persistent.
La cervesa és de color carabassa, molt transparent.
A la segona passada, hem aconseguit una escuma gairebé idèntica només que era més densa. La cervesa també ha resultat ser una mica més tèrbola.
Nas 1
Amb molta escuma: Olors de carxofa fresca, de raïm, de llimona i de taronja. També una mica de H2S.
Passada l’escuma, tornem a descriure carxofa (amb una gran sensació de frescor) i resines. També cal citar fruites tropicals. Especialment maracujà i mango. sobre tot el segon.
Hem d’afegir una nota quasi inexistent de H2S i de SO2 així com de fusta.
Hem de ressaltar la sensació olfactiva general de frescor, com balsàmica, semblant al mentol.
El perfil del malt és menys actiu. Ofereix algun toc caramelós que es podria confondre amb alguna cosa de llaminadura.
Al marge de les fruites aportades pel llúpol, crec poder afegir plàtan.
Boca 1.
L’efervescència és fina. diria que un pèl insuficient.
L’amargor és ajustada. Presenta una intensitat gens menyspreable però queda rodona i mesurada. Amb el temps, augmenta però manté la qualitat. No comporta cap aspecte astringent ni àcid. Potser quelcom picant?
Els compostos del sofre no apareixen.
El perfil del malt és molt més discret en aquesta fase. Comporta un aspecte dolç de fons i introdueix una sensació de cos mitjana.
També es nota quelcom d’alcohol però també queda mesurat en la mesura que no es troba cap rastre de dissolvent.
El tast és llarg i aquesta permanència es fa en una amargor lleugerament punyent. També es mantenen les olors d’herba i de carxofa. Al final del tot, la sensació és lleugerament seca.
Nas 2
Altre cop, el primer que es pot descriure és carxofa fresca i herba tallada, també molt fresca.
Amb escuma, trobem butirat d’etil (llaminadura), mango i maracujà.
Altrament, podem descriure una sensació de ferment fresc i un curiós toc de fusta (no crec que el Northern Brewer formi part d’aquesta recepta). En remenar, augmenta la sensació de ferment.
Es troben també olors de de caramels diversos amb una nota difusa de fons dolça.
Dins del conjunt de les coses a penes detectables, hem de citar un toc de cera i quelcom de H2S.
Boca 2
Aquest cop, l’efervescència és més intensa, segueix fina, però s’esvaeix amb rapidesa.
Es nota l’alcohol. Sense dissolvent.
El cos és mitjà sense més.
L’amargor és la nota sensorial dominant. No és especialment intensa. No parlaríem d’una cervesa “extrema”, però tenint en compte la discreció del perfil del malt, no li costa ser dominant. En qualsevol cas és de molt bona qualitat, sense cap mena d’astringència, rodona i persistent. A més, aquesta amargor ve acompanyada cap al final i en la persistència, d’aromes de resines que podrien recordar el xiprer.
Com dèiem, el perfil del malt és discret. Pel que fa a mi, podria ser més expressiu.
Impressions generals:
El conjunt és molt més complex en boca que en nas. El nivell de complexitat és entre mitjà i mig fort
L’entrada és especialment aromàtica en fruites i caramels. És molt fàcil de beure i també fàcil de digerir. Diria que fins i tot és aperitiva.
Passa la set amb eficàcia i ofereix una bona opció refrescant.
El conjunt queda decantat cap al perfil del llúpol no per que sigui exageradament intens, sinó perquè el fons de malt és un pèl massa modest.
Alguns defectes desllueixen el conjunt però es mantenen en ordres molt discrets.
La composició està molt ben treballada. En especial, cal posar en evidència un treball molt fi i acurat sobre els llúpols que són intensos aromàticament sense introduir cap excés d’amargor ni cap astringència.
Nota final
Mentre passava aquestes notes en net, m’ha vingut un desig de mandonguilles amb sípia. Un plat que es fa molt bé a Mataró i que crec que casaria amb molta alegria amb aquesta cervesa.
