Fitxes de degustació - AFFLIGEM blonde - Heinecken

AFFLIGEM BLONDE

Pàgina web www.affligembeer.be

El lloc:

Affligem és un municipi belga de la província de Brabant Flamenc a la regió de Flandes. Està compost per les seccions de Affligem, Essene, Hekelgem i Teralfene.

L'empresa

Affligem també és una marca de cervesa del Grup Heineken des de 2000. Abans, la marca ja havia estat comprada pel grup Alken Maes (Maes, Postel, Desperados, Mort subite, Grimbergen, Brugs, etc).
El nom procedeix de l'abadia benedictina de Affligem fundada el 1062. Aquesta ciutat està situada al Brabant Flamenc (Bèlgica , a uns trenta quilòmetres al nord-oest de Brussel·les.
L'abadia de Sant-Pierre-et-Saint-Paul d'Affligem està situada a la frontera de Brabant flamenc i Flandes Oriental (Bèlgica), és un antic monestir benedictí. Fundat 28 juny 1062, va tenir una gran importància en el Ducat de Brabant. Suprimida en 1796, l'abadia va ser refundada en 1870 amb l'arribada d'una nova comunitat monàstica: ara té uns vint monjos. Per més info: http://fr.wikipedia.org/wiki/Abbaye_d%27Affligem

La llicència per utilitzar el nom de l'abadia va ser concedida pels monjos per esdevenir la fàbrica de cervesa De Smedt Brewery Affligem Opwijk ubicada a la província de Brabant flamenc. Els monjos mateixos no elaboren cap cervesa ni participen en cap etapa de l'elaboració.

Actualment i al nostre coneixement, hi ha tres cerveses d'abadia comercialitzades sota la protecció del logo belga cervesa d'abadia:
Affligem Blond és una cervesa daurada amb 6,8 % d'alcohol .
Affligem Dubbel és una cervesa fosca amb 6,8 % d'alcohol .
Affligem Tripel és una cervesa daurada amb 9,5 % d'alcohol .
Hem trobat la referència a altres productes, però al web d'Affligem només figuren aquestes.

La cervesa

Presentació: Ampolla de 330ml
Alcohol: 6,8% vol
Cad: 19/06/2014
Lot: 11-18-1711
Estil: Abbaye blonde. Al nostre bloc. BJCP.
Certificació Bière Belge d'Abbaye.

Descripció

En destapar

Olor de pa de pessic, de caramel i de plàtan verd.

Aspecte

Escuma mitjanament espessa de color de vori. Ni és mol persistent ni deixa garlandes.
Cervesa transparent amb concrecions en suspensió. Això ja me la faria descartar. Color de mel.

Nas 1

Olor dolça de caramel poc fet, i quelcom de llaminadura. L'aspecte de caramel és el dominant. Tot i així, el perfil aromàtic es queda una mica a dins. Tal vegada la cervesa sigui massa freda.
Distingeixo quelcom d'herba però és molt fluix. Potser també apareix el pal de regalèssia i alguna cosa d'oxidació (pols).
Notes especiades de pebre.
Es pot notar un aspecte lleugerament cremós (lletós) que acompanya els aspectes del malt. Pot ser que sigui diacetil?. Altrament i cercant amb esforç, també apareix alguna cosa de molla de pa i alguna cosa de raïm verd.
Es nota una mica l'alcohol. Aquest va acompanyat d'olors de colònia.
Amb el temps, els afruitats apareixen i ens ofereixen albercoc i llimona. Potser també molt al final, carxofa.

Boca 1

Efervescència picant, alegre i vivaç.
Notes marcades de llimona amb alguna cosa d'aranja. L'acidesa és ben notable. (Infecció?).
Perfil del malt dominant amb caramels poc fets.
L'alcohol te una presència important tot i no tenir un grau especialment alt. Diria que hi ha un excés d'alcohols de fusel perquè la cervesa "escalfa" i "pica" més del compte.
Nota lleugerament dolça i melosa.
Al principi, l'amargor no s'expressa gens. Només ho fa a la llarga amb un toc sec persistent que es barreja molt bé amb l'acidesa.
El cos no és especialment pronunciat i hi ha un no-res d'astringència.
El glop és bastant llarg i el final és prou sec.
El retorn es fa amb plàtan verd!!

Primeres impressions:

cervesa ben bevible malgrat l'aspecte visual poc engrescador, mitjanament passadora. Quelcom d'estridència en la composició per l'acidesa i els alcohols de fusel.

Aspecte 2

En aquesta segona passada aconseguim un cap d'escuma quasi perfecte, de color blanc trencat i formant garlandes abundants.

Nas 2

Amb molta escuma, es pot distingir una lleugera nota de carxofa. També destaca la olor de ferment fresc amb notes de formatge molt fresc.
L'aspecte oxidat ha desaparegut.
Darrera dels caramels podem parlar d'alguna fruita, en especial albercoc. Al cap d'un bon moment també apareix quelcom de poma i plàtan més aviat poc madur.
L'alcohol torna a destacar. No és que sigui molt fort, però és prou fort perquè es noti massa i quedi una mica fora de context.
Els caramels que apareixen no són molt fets. Tal vegada, més que de caramels hauríem de parlar de llaminadures una mica caramel·litzades.
La nota làctica persisteix.

Boca 2

Cos mitjà, un pèl fort.
Efervescència més baixa que en la primera ronda, picant i molt ajustada.
L'aspecte maltós és important amb olors de farina i de pasta crua. També aporta una nota dolça, també justa i mesurada. Apareix igualment Brioix.
El toc lletós o cremós també es manifesta en el tacte.
Es poden detectar olors de llima i de raïm verd.
Cal parlar d'acidesa encara que no faci el cas en aquest estil. Però diríem que es troba en una intensitat encara acceptable i integrada.
Seguim trobant més alcohol del compte i possiblement massa alcohols de fusel.
Existeix una nota "bicarbonatada" que s'allarga en el tast.
L'amargor no destaca gens. En aquesta segona ronda no acaba de manifestar-se. Buscant bé descobrim que ho fa de manera seca i molt discreta. En la persistència potser es manifesta quelcom d'amargor, fins i tot amb certa insistència.

Impressions generals.

Sensació general bastant decebedora. Primer, l'aspecte no convida gaire i pot ser que això afecti la resta del tast.
D'altra banda, el perfil aromàtic és una mica pobre. I no és que bo sigui complex. La sensació és que "es queda a dins".
Destacaríem l'alcohol que es manifesta amb molta més contundència del que li tocaria.
Jo diria que aquesta ampolla ha patit problemes d'emmagatzematge perquè coneixia aquesta cervesa ni no recordava que fos "aigualida".
Estarem pendents de trobar un exemplar més típic.

Fitxes de degustació - Maredsous Blonde (6)

Maredsous Blonde o Maredsous 6

Maresdsous 6

Alcohol: 6%Vol.

Caducitat: 10-2013

Lot: L2241 1140

Aquesta cervesa està feta per la broueria Moortgaat de Puurs (BE). La mateixa que elabora la Duvel.

Data del tast: avui mateix, 9 de Juny 2013.

Temperatura: hem començat a 8ºC i la cervesa s'ha anat escalfant.

Presentació: ampolla de 33cL.

Per més informació sobre Maredsous, cliqueu ací.
Aquesta ampolla, ja fa 2 anys que la tinc al celler. Anem doncs a degustar una cosa antiga.

Descripció

En destapar:

Bones olors de pa de pessic i caramel poc fet. També hem de descriure una lleugera nota de pols.
Aspecte:
Escuma blanca,densa i cremosa, molt persistent i formant garlandes.
Cervesa de color entre ros i daurat, perfectament transparent.

En nas 1:

Amb molta escuma, podem detectar olor de ferment fresc, de caramel, d'herba tallada amb una nota dolça de teló de fons.
Passada l'escuma, s'accentua la nota dolça. Podriem també trobar alguna fruita però és molt difús. Parlariem potser de pera i grosella. La olor dolça podria recordar la del núvol de sucre de la fira. Altrament tornem a trobar olor d'herba però aquest cop també hi ha flor especialment gerani (gerani d'olor?) o potser millor, rosa, rosa vermella.

Roses vermelles

Es poden trobar notes especiades que podrien recordar el pebre i alguna cosa picant.
Molt al final, sobta un toc de torró d'Alacant i un toc de pols. Si tenim en compte que el torró es fa amb ametlla, potser estariem detectant alguna cosa de diacetil disfressada amb la dolçor...

En boca 1:

Perfil dolç dominant al principi, caramel poc fet, pa de pessic i galeta d'avena. La fruita es precisa un mica millor i tendiriem a parlar de préssec.

Galetes de flocs d'avena

L'alcohol es nota prou en forma d'esclafor i d'un molt lleuger toc de dissolvent. També hi ha notes picants dels alcohols de fusel. Però s'hi ha d'estar atent. No és evident en absolut.
L'efervescència és més aviat baixa, fina i elegant. Trobem un pèl d'acidesa i un toc saladet.
El cos, a aquesta temperatura és simplement mitjà.
D'amargor en trobem ben poca. Tot just descriuriem un final una mica sec acompanyat de la nota salada (quasi res).
La cervesa és força passadora, entra sense oferir cap mena de resistència.
Es produeix un retorn lleugerament amarg amb un no-res picant.
Molt al final, trobem notes de rom clar.

En nas 2:

Olors fruitades poc definides però presents. Olors dolces i capitoses de fruites ben madures. Podriem parlar de préssec i de pera així com de cirera.

Préssec

Al darrera, de forma menys evident, podem trobar una mica de pa de pessic, galeta Maria i alguna cosa lleugerament caramel·litzada. Al fons, amagat entre bastidors, podem notar un toc d'herba.
De moment no trobem cap espècia tot i que podriem parlar d'una lleugera picanor sense acompanayament aromàtic detectable. També hi ha una nota lleugerament àcida amb un puntet d'acritud. Potser grosella, però quasi res.

En boca 2:

Altre cop domina el perfil general dolç però sense ser una cosa aclaparadora.
Detectem altre cop una nota salada com si hi hagués blat a l'engranada. També podem descriure un toc acidet amb olors de llimona o d'aranja.
Ara, el cos és més considerable. No es pot dir que sigui especialment contundent però és sensiblement més rodó que en el primer tast. L'efervescència segueix essent molt discreta, fina i elegant.
Es troben notes de gra cru i de galeta digestiva d'avena. El segon tast és persistent en aquestes darreres olors.
Es pot descruire més amargor, que comença amb molt poca cosa i que va augmentant fins a una intensitat mitjana gens ofensiva. L'amargor és de qualitat més aviat seca, bastant persistent. El final és decididament sec.
Aquest cop, no sé trobar cap altra fruita que la llimona. O potser s'afegeix un toc de mandarina.
Es nota quelcom de dissolvent, però no és una osa evident, cal buscar.

Mandarines

En nas 3:

Amb molta escuma, es nota el DMS (nota marina). Dins de la olor de l'escuma, apareix una mica de pebre negre. Per molt que m'esforci, no trobo cap altra espècia.
Olors de fruita amb llimona i mandarina. També reapareixen les aromes de galeta d'avena.
Podem descriure una lleugera olor de saponària i un toc lleuger de mel.

Mel

El fruitat no és una cosa molt definida. Ja hem citat els cítrics, i segueixo pensant que fa olor de préssec d'aigua molt madur.

En boca 3:

L'efervescència segueix en la seva línia, discreta, lleugerament picant i molt fina.
Notes dolces de pastisseria amb un lleuger toc de canyella.
Cos entre mitjà i respectable.
Acidesa, no. Astringència, no. Aspre, no. Diacetil, potser una mica de no res. DMS, just, just, només amb l'escuma.
Notable bevibilitat. Toc salat i lleugera nota d'oxidació (pols).
El tercer tast resulta menys sec que els altre, i més rodó.

Impressions generals.

Moortgaat no enganya: fan cerveses de qualitat màxima. En aquest cas, han aconseguit una cervesa que sembla una mica més forta en alcohol del que és en realitat. Han brouat una composició rica i complexa, bastant decantada cap als perfils del malt i del ferment però amb una presència equilibrant del llúpol. De notable consistència, però sense cap mena de resistència al glop. No podem dir que sigui una cervesa molt llarga, en canvi sí que podem afirmar que el retorn es fa molt tard.
Crec que podem parlar d'una excel·lent cervesa, ben composta però que ha suportat el temps amb valor però també amb fissures: el toc d'oxidació n'és testimoni.
A final de comptes, una cervesa d'excel·lent factura que suporta amb nota la comparació amb les cerveses Trappistes.