Fitxes de degustació - WESTMALLE TRIPEL

WESTMALLE TRIPEL

Tot allò que vulgueu saber sobre cerveses d'abadia en general i aquesta cervesa en concret es troba al capítol de les cerveses d'abadia que està ací.

La cervesa.

Dades tècniques:

Alcohol: 9,5%vol.
Caducitat: 06-12-2014
Data de la degustació: 22-08-2013
Lot: 060097
Ingredients i procediments possibles (hem de dir "possibles" perquè res es sap del cert). Veieu ací.

Descripció

En destapar: 

En aquesta etapa es distingeix prou bé poma. Poca cosa més.

Aspecte:

Escuma mitjanament densa, abundant, de color blanc i formant garlandes. Cervesa una mica tèrbola, amb impureses visibles en suspensió, i de color daurat fort. Podria ser que ens trobéssim davant del fenomen del "chill haze".

Una IPA sense chill haze i l'altra amb chill haze

Nas 1:

Sorprèn en primer lloc una barreja d'olors poc destriables. Fixant-nos-hi, distingiríem primer el clàssic DMS amb suggerències de marinada. Per damunt plana una nota lleugerament dolça i molt floral sense que es puguin precisar quines flors. I finalment, al darrere, es manifesta una flaira fruitada indefinida. Si digués alguna flor o alguna fruita, no seria honest. Crec que hi són però no puc dir quines.

Sigui com sigui, pensant-ho bé, la fruita podria ser albercoc.

Albercocs

La nota dolça es va precisant i suggereix galetes dolces (amb sucre glaç al damunt), molla de pa blanc i quelcom de la crosta del mateix pa.

Segons olorem fort o fluix, trobem més flor o més galeta.

Al final apareix una suggerència de cítric. Alguna cosa com una mandarina bastant dolça i poc àcida, un pèl passada.

Gallons de clementina

Boca 1:

En primer lloc trobem el perfil dolç menys poderós del que ens anunciava l'olfacte. En realitat és molt discret per no dir fluix. Tot just es manifesta amb una mica de galeta i molla de pa.

L'efervescència és justa, una mica per sota del que era d'esperar. Però al cap i al fi, justa: compleix amb la seva funció refrescant i passadora. Repetim-ho: el punt just.

El cos és considerable sense ser exagerat.

Astringència, no. Aspror, no. Diacetil, diria que no. Acidesa, tot just una mica si conservem la cervesa prou temps en boca. Existeix una curiosa nota viscosa que distingiria del cos perquè no n'introdueix més.

Amargor, al principi, quasi res.Més aviat seca, persistent i en augment progressiu. amb el temps adquireix un cert aspecte metàl·lic.

L'alcohol es nota bé però queda ben integrat en el conjunt, no crida especialment l'atenció.

Si haguéssim de cercar espècies (és el cas de fer-ho, no ens càpiga dubte), tot just parlaríem de vainilla i un toc de pebre negre.

Vainilla

El glop és prou llarg amb notes seques i dolces alhora.

Al final, dins de l'amargor es poden trobar notes d'herba fresca acabada de tallar.

Aspecte 2: 

En segona instància, l'escuma és una mica més densa però igual de persistent (mitjanament).

Nas 2:

Amb molta escuma, dominen les olors marítimes i d'herba fresca tallada. També parlaríem de tall de fulla o de fulla triturada, quelcom de lleugerament metàl·lic.

Passada l'escuma, podem descriure aspectes àcids no cítrics: tal vegada grosella i agrella.

Grosella

Com a base, es mouen aromes de galeta, de molla de pa i un toc de canyella i també de vainilla. 

La combinació de l'alcohol amb olors florals pot suggerir una mica d'aigua de colònia.

També se'ns apareix quelcom de pastisseria dolça (ensaïmada).

Ensaïmada

Les fruites queden bastant perdudes i simplement tornaríem a citar la poma i l'albercoc. Però és estrictament testimonial.

Boca 2:

Amb la cervesa una mica més calenta, el cos es revela molt més poderós. Aquest cop no es manifesta la viscositat "extra" del primer tast.

L'efervescència segueix essent fluixa però "justa" o ben ajustada.

D'amargor. al principi no en parlaríem, però va creixent.

Acidesa, quasi res. Astringència, no. Aspror, no. Diacetil, no.

Olors de galeta, de pa de pessic, de molla de pa blanc amb una mica de crosta. Notes de bescuit.

Bescuit

Aquest cop, l'alcohol despunta més, però sense passar-se.

Poma gairebé segur i altres fruites que no s'identifiquen.

El glop és més llarg que el primer, i aquesta llargada es fa seca, però sense molestar.

Retorn sec amb notes dolces.

Una curiositat que cal posar en evidència: malgrat que la cervesa s'ha escalfat, es manté una sensació de fresc que no s'adiu amb la temperatura i resulta summament agradable.

Impressions generals:

Cervesa perfectament bevible amb una personalitat difusa on cap element en tapa cap altre tot i que alguns dominen l'horitzó. Una cervesa contundent pel seu cos però que ofereix aspectes de lleugeresa, digestibilitat, finesa i elegància en la resta de la composició. 

Resulta ser una descripció difícil precisament perquè la composició és especialment integrada i homogènia.

Ens trobem davant d'una cervesa de factura quasi perfecta (segurament sóc jo el responsable del chill haze). Dins d'aquest conjunt especialment harmoniós, em sobraria potser el final una mica més sec de compte. Però sinó, cal parlar d'un clàssic magistral que, per altra banda ha anat millorant durant els 76 anys dela seva existència!

Nota: Chill haze.

Fitxes de degustació ROCHEFORT 8

ROCHEFORT 8

Rochefort 8

Tota la informació que podeu necessitar sobre les cerveses d'abadia en general, Trappistes i Rochefort en concret es troba aquí.

Dades tècniques:

Data del tast: 16-08-2013
Caducitat: a l'ampolla figura un número que podria ser la caducitat: 30-05-17...
Lot: 11:22
Ingredients (veieu el mateix enllaç sobre cerveses d'abadia). Malts d'ordi, cereals crus, llevats i sucres.
Alcohol: 9,2%Vol.

Descripció.

En destapar:

Principalment mandarina i crema catalana.

Aspecte:

Escuma abundant de color marró clar (beix), persistent i formant garlandes. Cervesa de color caoba, marró amb toc carabassa.

Nas 1:

Fortes olors d'espècies, especialment pebre negre i alguna cosa de vainilla. També quelcom de canyella.
També es pot distingir una mica de DMS que desapareix ràpidament.
El llúpol, en un principi és prou present amb notes d'herba tallada, però es va retirant per deixar pas al perfil del malt: sucres cremats en diverses consideracions, galeta Maria, una mica de crosta de pa i molta pastisseria dolça. Val a dir que el perfil dolç és important. Al final d'aquesta etapa podem també parlar de tabac.
Quan era jove, vivia en un lloc on es feia una pastisseria que es deia Frangipane. No he sabut mai com es feia, però era com un pa de pessic molt especiat, amb canyella, clau d'espècia i altres coses. Per damunt hi havia una capa de sucre glace de color rosa... una cosa deliciosa. Doncs això és el que em recorda aquesta cervesa. Això és el més semblant que he trobat per internet:

Tarta frangipane de pera i xocolata La meva no duu xocolata, però.

També es nota bé el diacetil (mantega) i l'alcohol que acaba dominant una mica. Altrament i per acabar, alguna cosa de xiclet.

Boca 1:

Fortes olors de melasses diverses i de sucres torrats i cremats en diverses consideracions. També fruites molt madures, especialment mandarina i taronja i quelcom de pera.

Taronja

Pera

En boca, el perfil dolç també és pronunciat i dominant.
Es poden trobar notes florals de Ravenissa.

Ravenissa

L'efervescència és justa, al seu punt i l'acidesa aconsegueix el mateix nivell de justesa.
L'alcohol es nota molt, potser massa i tot.
D'amargor quasi no en parlaríem i, en qualsevol cas, seria per citar un toc lleugerament sec al final.
El cos és considerable però confortable i llaminer.
El glop és mitjanament llarg i el retorn es fa amb notes lleugerament cremades i un puntet d'amargor. És el moment on es nota més l'amargor, i és ben poca.

Nas 2:

Fortes olors dolces barrejades amb herba, notes de tabac i sucres caramel·litzats amb pasta dolça crua.
Altre cop podem parlar de pebre negre i ara també de pebre verd i de raïm.

Pebre verd

Sembla talment com si fes olor de moscatell.
El menys que es pot dir és que és una cervesa eminentment complexa.
Es nota un pèl de SO2 (llumins).
També trobo una mica de DMS (col). Quasi res.
Les notes de fruita són aquest cop menys fortes però podem parlar de mandarina i de pera. També alguna cosa lleugerament àcida però no cítrica com ara grosella o agrella.

Agrella

Al final, tot plegat recorda una mica la crema catalana.

Boca 2:

Olors de caramel, melassa i de núvol de sucre. Notes dolces molt importants.
Notes que es mouen entre el raïm i el vi de moscatell.
Efervescència justa i acidesa igualment mesurada.
Malgrat el cos i l'alcohol, es desprèn una sensació de fresc.
Es poden percebre diverses modalitats de pebre (negre i verd, segur). Parlaria potser també de clau d'espècia. Però no de plàtan.
El tacte és viscós, de cos fort, rodó, contundent.
No hi ha astringència, ni aspror. En canvi no està de més parlar d'una mica de diacetil (mantega) quasi més en el tacte que en la olor.

Impressions generals.

Un cervesa molt densa, contundent, forta i amb molta presència. Aromàticament és molt rica i poderosa, clarament decantada cap als perfils del malt i del ferment.
Una cervesa confortable, agradable amb un bon retorn una mica sec i potser, no ho he citat abans, lleugerament xocolatós.
Una composició molt ferma i potent. La paraula "confortable" s'escau especialment.
Malgrat la seva extraordinària factura, aquesta cervesa ofereix una mica de resistència i no permet glops molt voluminosos. No és la cervesa més bevible que m'he pres mai! No és una cervesa que es pugui prendre de qualsevol manera: requereix ser apreciada a glops moderats, en tranquil·litat i recolliment.

Fitxes de degustació- WESTMALLE DUBBEL

Westmalle Dubbel

Westmalle dubbel

Aquest tast, el dedico al meu amic René Macherel amb qui vaig degustar aquesta cervesa per primera vegada en un bar de Lausanne fa al menys 30 anys.

Tot el que volíeu saber sobre les cerveses d'abadia en general i la Westmalle dubbel en particular.

L'estil: BJCP , al nostre blog

Com ho he indicat al principi, aquesta ha estat, fa molts anys la primera cervesa que vaig tastar seriosament, buscant-li el què i el com.No vaig trobar gran cosa, però l'experiència va ser definitiva.

Aquesta cervesa em produeix una mica el mateix respecte que la DUVEL. Són cerveses que he tastat un munt de vegades i que constantment ofereixen coses noves; són complexes equilibrades i extremes alhora. Presenten una composició extremadament sàvia, complexa, rica i, ben parida.

Sospito que la que vaig provar fa tants anys i la d'avui, no són la mateixa. De fet, els que llegeixin el capítol sobre cerveses d'abadia arribaran a la mateixa conclusió que jo: no és la mateixa cervesa. Ni en broma. Però segueix essent la mateixa actitud davant del fet d'elaborar cervesa. Segueix constituint una prova clara i contundent del respecte per la cervesa, del respecte per l'elaborador i del respecte per la natura que te els seus temps i les seves exigències que, quan les respectes, et dóna autèntiques meravelles com la que tenim al davant.

Descripció:

Alcohol 7%Vol.

Presentació: ampolla de 33cl.

Caducitat: 30/10/2014

Lot: 2 107779

En destapar:

Principalment olors florals i fruitades amb notes de melasses.

Aspecte:

Escuma de color beix amb tocs carabassa, abundant, persistent i formant garlandes. D'espessor mitjana a forta.

Cervesa de color marró rogenc, caoba, perfectament transparent.

Nas 1:

En primer lloc, mentre es desfà l'escuma, es nota fortament el CO2, una mica picant. Acte seguit, hem de descriure un punt de SO2 (llumins) que desapareix ràpidament. Després, venen olors de melassa i de caramel (més melassa que caramel). S'hi barregen aspectes fruitats que recorden el meló i la cirera confitats.

Meló confitat

Em sembla que trobo una mica de mantega (diacetil) que es perd, però, entre les altres aromes. Altrament, m'apareix pebre negre i un curiós toc de fusta (o de suro).

Tota l'estona, he tingut de teló de fons un molt lleugera aroma d'herba que ho anava refrescant tot,de forma discontínua, al seu aire.

Finalment, podem descriure notes de pa de pessic elaborat amb sucre negre.

Boca 1:

Olors de baies, barrejades amb melassa i herba. Pot ser saüc?

Saüc

El perfil dolç que semblava dominar en nas ha perdut força, queda judiciosament mitigat.

L'amargor s'equilibra perfectament amb aquesta dolçor i aporta una seriosa sensació de conjunt, de compensació, diríem. Aquesta amargor aporta frescor i un pèl de sequedat que va augmentant amb el temps.

El cos és molt considerable, rodó, suau, vellutat.

Es nota bé l'alcohol, però es troba ben integrat en el conjunt: ni molesta ni sobre surt en excés. Hi és i prou.

A la llarga, molt a la llarga, es poden notar tocs d'acidesa que també contribueixen a la sensació de frescor. Entre l'amargor molt mesurada i l'acidesa també molt justa, s'aconsegueix una beguda molt passadora i fina.

Altre cop podem detectar un piquet de fusta o de suro, poca cosa, no-res.

Dins del fruitat, podem parlar d'albercoc i de baies diverses, tot plegat molt madur.

Albercoc confit

El glop passa molt bé, no és gens pesat i no ofereix cap mena de resistència. A damunt, la lleugera sequedat, barrejada amb les notes dolces perdura molt.

Nas 2:

Amb molta escuma:

No es troba ni rastre de DMS (en general, l'escuma el posa en evidència). Més aviat es troba pebre negre, pebrot verd i alguna cosa que s'assembla al coriandre. Pica una mica.

Passada l'escuma:

Podem parlar d'algun aspecte cítric que recorda fortament la taronja sanguina. Després tornen les olors de melasses i de sucres diversament torrats.

La fruita passa pel plàtan, la poma (aspra) i alguna cosa de meló, tot plegat molt madur, o més i tot.

També em sembla poder descriure quelcom de ginebró.

Ginebró

En boca 2:

Caramels i melasses de fruites. Altre cop maduixa i cirera (molt madures).

En un moment donat i de forma molt fugissera, hem pogut apreciar una nota com de bicarbonat. Però ha estat momentani.

El glop és sòlid, poderós, però alhora, suau, vellutat i confortable. L'amargor enriqueix clarament un producte que sense ella seria certament feble. Sense ella, els perfils del malt i de la fermentació quedarien segurament feixucs. Així, el glop és fàcil i amè, passador i, fins i tot, lleuger.

Plàtans ben madurs

Es perceben altre cop notes de plàtan i ginebre.

En boca, les fruites apareixen molt menys madures que en nas. Insisteixo que és l'efecte de la quantitat extremadament ajustada d'amargor.

Impressions generals:

Des delmeu punt de vista, ens trobem davant d'un dels millors i més ben aconseguits productes del geni trappista. No en va em va impressionar i em va empènyer a seguir explorant el món de la cervesa!

En aquesta cervesa, s'ha aconseguit una composició rica de matisos i molt variada en els elements. Fins i tot podríem parlar de cervesa "extrema" per la contundència del seu perfil del malt. Però s'ha aconseguit que tot quedi en un pla molt equilibrat (res no tapa res) i molt integrat o lligat.

En matèria de cerveses d'aquesta categoria, ens trobem davant d'un producte que frega la perfecció.

Fitxes de degustació - GREGORIUS - Stift Engelszell

Gregorius 

Gregorius Stift Engelszell

Stift Engelszell (Cella Angelorum). 

Stift és un terme que procedeix del verb "stiften" (en alemany i en danès fins al 1948; el corresponent termini holandès és "Sticht") i que significa "donar". Aquestes donacions es componien generalment d'actius productius, originalment latifundis amb serfs i pagament de quotes (originalment sovint en espècie) o llogaters vassalls de rang noble que prestaven servei militar i que recaptaven quotes als serfs. (Llavors ja pagaven sempre els mateixos).
En els temps moderns els actius productius també poden ser actius financers donats per formar un fons per mantenir una dotació, especialment una fundació benèfica. Les finques donades com a Stift per mantenir el col·legi d'un monestir, el capítol d'una col·legiata o el capítol de la catedral de la diòcesi, formen un territori que gaudeix de l'estatus d'un estat imperial en el Sacre Imperi Romà, llavors el terme Stift sovint també denota el propi territori.
 Per especificar aquest sentit territorial del terme Stift es compon amb l'adjectiu "hoch" com Hochstift, denotant un principat bisbal o Erzstift, un príncep-arquebisbat. (Plural: die Stifter)

Nota històrica:

Stift Engelszell (Engelszell: la cèl·lula de l'àngel) va ser fundada en 1293 pel bisbe Bernat (Wernhart) de Prambach i va ser assignada a l'orde del Císter en 1295. La seva casa-mare havia estat Stift Wilhering i, per tant, pertanyia a la filiació de l'abadia de Morimond (o Morimund), una abadia a l'actual municipi de Fresnoy-en-Bassigny (Champagne-Ardenne, França).
La Reforma va introduir uns temps de deteriorament econòmic i espiritual del qual els monjos de Engelszell foren rescatats per la seva abadia-mare (Wilhering) en 1618.
En 1786, el monestir fou (possiblement) amortitzat per l'emperador Joseph II, i els seus nous propietaris l'usaren com a fàbrica o com a seu de negocis.
En 1925, uns monjos alsacians expulsats de la seva abadia de Oelenberg (diòcesi de Strasbourg) que primer s'havien refugiat a l'abadia de Banz (benedictins al nord de Bamberg), van escollir Engelszell com a domicili definitiu (se suposa que algú els devia donar o llogar la propietat).
En 1931, Engelszell es converteix en abadia amb, al seu capdavant, l'abat Gregorius Eisvogel. (M'agrada aquest nom: Eisvogel=Blauet).

Blauet = Eisvogel

En 1939, el règim nazi va tancar l'abadia i els 73 monjos que llavors vivien allà foren deportats o empresonats. Al final de la guerra, van tornar 23 monjos per refer la vida monacal, aviat augmentats per 15 Trappistes alemanys fugitius de l'abadia de Mariastern de Bòsnia.
Van continuar amb l'asil d'ancians que s'havia instal·lat en el seu monestir durant la guerra. Aquest asil encara es troba en funcionament, gestionat per Càritas, però no al mateix monestir sinó en edificis moderns propers. Avui en dia (2009) només queden 9 monjos.
L'abadia de Engelszell es troba en el Engelhartszell al Nord d'Àustria, prop de la frontera amb Alemanya (25 km) i no gaire lluny de la de Txèquia. Per més precisió: a 60 km al Nord-Oest de Linz.

L'abadia es manté mitjançant diverses ofertes religioses i també venent productes que des de fa poc, tenen atorgada la denominació Trappista: licors, cervesa, formatges, bombons de licors, mel, hidromel i vinagre d'hidromel.

Des de Juny de 2012, Stift Engelszell produeix dos tipus de cervesa:
Gregorius (potser en record del primer pare abat de 1931). Una cervesa que asseguren que és una Trippel fosca i que sospito que és una doppelbock amb 9,7%vol en ampolles de 33cl. En un article de Nachrichten.at, llegim que Gregorius és una Trippelbock amb mel.
Sembla que el ferment procedeix d'Alsàcia.
Benno: una Helles Dubbel amb 6,9%Vol i també en ampolles de 33cl.
És curiosa i divertida la intenció dels brouaters de Stift Engelszell de produir cerveses típicament Trappistes (Dubbel i Trippel) però amb el color canviat.
El mestre brouater es diu Peter Krammer.

Direcció: 

Stift Engelszell

Stift Engelszell
Stiftstrasse 6
A-4090 Engelhartszell
(Autriche)
www.stift-engelszell.at

 La cervesa: 

Alcohol: 9,7%Vol.
Presentació: 33cl.
Ingredients: aigua, Malt d'ordi, Mel, Llúpol, ferment.
Categoria legal: starkbier
Estil: Bockbier mit Honig / Trippelbock
Caducitat: 18-07-2014
Lot: L18071319

Descripció: 

En destapar: 

Fortes olors de malt bastant torrat i alguna cosa de cafè.

Aspecte: 

Fantàstica escuma de color marró molt densa, persistent i formant importants adherències. Cervesa transparent, de color marró amb tons caoba.

Nas 1:

Amb molta escuma, podem assenyalar olors de ferment fresc barrejades amb notes d'herba tallada i de caramel molt fet.

Melassa de caramel

També es pot parlar de fruites roges però sense distinció i molt madures.
El cafè no apareix de seguit, però és cada cop més present.
S'endevina un aspecte prou dolç i al final, apareix una lleugera nota de mel que augmenta ràpidament d'intensitat.
Poderós perfil aromàtic dominat pels components del malt.

En boca 1:

Cos molt consistent i dens.
Efervescència "justa", més aviat poca.
Fort perfil dolç amb notes de vi o d'algun alcohol més fort (potser rom?). Es nota bé l'alcohol, però no és una característica que surti de mare, és una cosa prou mesurada.
Olors de crosta de pa, de caramel (poc), de cafè, de mel.

Mel

Al final apareixen notes lleugerament herboses.
La sensació general, en aquest primer tast, és que ens trobem davant d'un cru especialment contundent i impressionant.
El tast és llarg, molt llarg i domina clarament el perfil del malt.
Trobaríem una lleugera picor acompanyada de quelcom de pebre negre, però només en la persistència, no en el glop principal.
No trobem fruites, cosa que ens fa pensar que es deu tractar d'una cervesa de baixa fermentació (ho dic perquè segons les fonts es diuen coses diferents al respecte).
L'amargor només es manifesta molt al final del tast en forma de sequedat, moderada i amb aromes de cafè.

En Nas 2 

Amb molta escuma, podem descriure notes marítimes del ferment fresc.
 Sinó, apareixen olors d'herba, de camp d'alfals acabat de tallar, de caramel quasi cremat i alguna cosa de dàtil. Altrament, podem parlar de galetes ben torrades, de pebre, i potser de "raisiné" que és una mena de melassa de suc de raïm.

Raisiné

També es pot distingir una nota de fusta molt discreta. Malgrat la gran quantitat d'alcohol present, no es descriu cap nota de dissolvent. Potser podríem parlar de Diacetil, però és una cosa molt fluixa.
El cafè es nota molt bé, però de forma menys intensa que en el primer tast. Seria cafè amb molt poc de sucre i molt poca llet.
La mel tot just es manifesta en forma de panell de rusc.

Panell de mel

Torna a aparèixer el pebre negre i potser, alguna cosa de canyella. El menys que podem dir, és que es tracta d'un producte molt complex i ric. Molt al final potser arribaríem a descriure quelcom d'agrella.

En boca 2:

Fortes olors de caramel molt fet. Cos considerable. Notes dolces ajustades però ben presents. Efervescència cada cop menys important.
Dóna la sensació d'un vi una mica dolç, capitós i dens. Recorda una mica la mistela però és menys viscosa, menys dolça i amb moltes més notes torrades.

Got de mistela

El cafè segueix ben present i trobo notes de pansa. Sinó, en rerefons, es poden notar aromes de galeta bastant torrada.
Astringència, no; Aspror, no; Acidesa, no; Amargor tot just una mica seca.
La cervesa és perfectament bevible, passa molt bé, no ofereix cap mena de resistència.
El glop és extraordinàriament llarg, untuós i llaminer.

Impressions generals: 

Els monjos de Stift Engelszell no van amb mitges tintes: han produït una recepta especialment poderosa i corpulent; una cosa especialment aromàtica, clarament decantada cap al perfil del malt. Tot i així, no es tracta d'una cervesa pesada. Ans al contrari, el cru és passador i molt amable.
No es tracta d'una cervesa que es pugui beure en grans quantitats, per la seva contundència, pel seu contingut en alcohol, i pel seu preu! Però seria una mena de cervesa que cal degustar en pau i serenitat, en una situació de contenció, tranquil·litat i recolliment.
Un producte que frega la perfecció per la sàvia composició, per l'equilibri extraordinari aconseguit entre característiques contundents.

Tast col·lectiu:

En un tast col·lectiu realitzat a l'ocasió d'un curs sobre cerveses d'abadia, entre 15 persones, vam aconseguir trobar les característiques següents:

• En nas, tothom va estar d'acord en descriure aromes de cafè, de pansa amb notes de formatge. També es van apreciar tocs d'olivada i olor de marinada. sinó, es van assenyalar tocs de fusta molla i quelcom de cítric com ara llimona. 
• En boca, predominaren el cafè i el caramel. Sinó es va descriure un aspecte perfumat amb possibles tons d'espígol i quelcom de pel d'avellana (que podria procedir d'una mica de diacetil). L'efervescència es va considerar prou justa i una mica picant alhora que la contundència del cos va fer la unanimitat.

Fitxes de degustació - Rochefort 10 -Cerveses d'abadia

Rochefort 10

Presentació: ampolla de 33cl
Alcohol: 11,3%Vol.
Ingredients: Aigua, Malt d'ordi, Cereals sense maltejar, Llúpol, Llevat i Sucres.
Per saber amb més exactitud el que són els "cereals sense maltejar" i els"sucres" i també per saber més coses sobre l'abadia i les seves cerveses us recomanaria l'enllaç següent: cerveses d'abadia.
Caducitat: 30-10-2017. Podem deduir-ne que la data d'envasat deu ser el 30-10-2012.
Lot: 11:24:59

Descripció:

En destapar:

Bones olors de pa fresc, caramel i fruites verdes.

Aspecte:

Cervesa poc transparent de color d'ambre fosc, bronze. Escuma abundant, espessa, cremosa i persistent de color d'ivori. Forma garlandes.

En nas 1:

Amb molta escuma es pot detectar fruitats madurs i verds alhora. Es barreja una nota dolça i una altra d'àcida essent aquesta molt més discreta. Com quasi sempre amb un bon gruix d'escuma, es pot trobar el típic DMS que recorda la brisa marina. També identifiquem un no-res de diòxid de sofre (llumins).
Un cop baixada l'escuma, podem trobar un nodrit aspecte fruitat en el que podriem descriure el préssec, la cirera, una mica de plàtan i, potser, nespra.

Nespres

L'aspecte dolç aporta notes de melassa i de sucre candi. Potser també implica aromes de crosta molla de pa.
Es pot trobar també una lleugera nota d'alfals tallat.

Alfals

Per damunt de tot plegat podriem dir que plana una certa olor de pebre negre i una suggerència de cafè.
El sofre és molt lleu però no desapareix.

En boca 1:

Bones olors de caramel, de melassa i de fruites ben madures. Toquet fi de cafè, o potser millor de cafè amb llet.

Cafè amb llet

Efervescència fina, justa i un pèl picantona.
Amargor quasi inexistent. Tot just aporta un final lleugerament sec.
L'alcohol es nota força en l'aroma i en l'escalfor. Es barreja favorablement amb el toc notablement dolç i persistent. Però aquesta dolçor no és aclaparadora. És una sensació estranya: el dolç és molt present però no és fort (no s'assembla en res a la dolçor d'un refresc qualsevol).
El cos és ben consistent. D'acidesa no n'hi ha, d'astringència tampoc i menys encara d'aspror. Potser podriem assenyalar una mica de diacetil en forma de notes d'ametlles i, sobre tot, de nous.
El final revela més aromes amb tocs d'herba tallada. Pot recordar una mica les olors medicinals del Fernet Branca.

Un anunci antic de Fernet Branca

La cervesa dóna una sensació de ser especialment DIGESTIVA, una característica cercada i volguda per la majoria dels brouaters belgues i la seva clientela: una cervesa no ha de pesar.
La cervesa passa bé. El cos ofereix resistència però poca. Ja sabem que no és una cervesa per beure a grans glopades.
Existeix una nota salada quasi nul·la, però hi és.
Es fa un retorn amb notes de pa de nous i ribes roges. Torna també la barreja de dolç i àcid que hem descrit al principi.

En nas 2:

Al principi, dominen les fruites amb pera i poma molt madures. Després apareix el ferment fresc amb pebre negre i alguna cosa d'herba que ho refresca tot. Podria ser menta o, millor tarongina.

Tarongina

I ara que parlo de tarongina, trobo pa de pessic de taronja, d'aquell que te trossos de taronja confiatada al damunt.
Es poden notar sucres en diversos estadis de caramel·lització. Persisteix el perfil sofrat.
A la llarga, rebaixada altre cop l'escuma, podem parlar de pastisseria dolça, especialment d'ensaïmada de cabell d'àngel.
Molt al final podriem descriure sense que fos res molt segur, notes de llessamí i de gerani.

En boca 2:

Sensació bastant clara de toffee, olors de fruita madura (meló, poma, pera).
Cos molt consistent i efervescència justa. No la sé descriure millor. És fluixa però es nota bé i és just el que necessita aquesta cervesa per poder posar en evidència les altres característiques sense molestar. Per això dic "justa".
Toc salt quasi imperceptible.
L'alcohol és ben present i condueix a trobar notes de mistela.
Lleugera picantor.
Més típicament, trobariem crosta de pa bastant torrada i molla. Potser quelcom de mora?
Acidesa, no. Astringència, cap. Aspror, tampoc. DMS, quasi res. Diacetil, potser en les notes finals de nous.

Nous

La persistència aquesta cop, s'estableix en les notes més dolces.
L'amargor és residual, final, i s'expressa sobre tot en sequedat. No es percep cap aspecte metàl·lic.
Quan la cervesa era bastant freda (8ºC), el glop quasi no oferia resistència. Ara sí que se'n pot notar una mica, i diria que és degut al cos especialment poderós.
Pasa la set moderadament.
La composició és quasi perfecta, gens equilibrada però molt ben integrada, homogènia, fins i tot compacta, alhora que suau i confortable. La paraula més adequda podria ser SMOOTH. Estic obert a les vostres suggerències.

No m'he pogut resistir a conduir una tercera ronda:

En nas 3:

Mateixa barreja de caramels poc fets, aire marí i alfals tallat que en el segon tast. Amb força escuma es pot notar bé el pebre i notes florals capitoses com ara baladre vermell.

Baladre

Perfil general dominant d'aspectes dolços: caramel, melassa, ensaïmada i pastisseria dolça en general.
Aquest cop, es pot notar bastant bé l'herba tallada però la fruita en general costa de definir. Parlariem de fruites molt madures, en especial, plàtan i cireres. Potser mora...
En una cervesa amb els graus que te, seria fàcil trobar notes de dissolvent, però aquí, no és el cas. En canvi, he de confirmar la nota discreta però persistent de sofre (llumins).

En boca 3:

Cos cada cop més consistent i lleugeres aromes de cafè i de caramels poc fets.
Aquest cop, l'amargor es fa sentir una mica més però segueix essent una cosa estrictament testimonial.
L'efervescència, fina i, com dèiem, justa. També un pèl picant.
Entremig, potser podriem descriure quelcom de fusta.
El toc de vi dolç és ben notable.
Molt al final i conservant la cervesa molta estona en boca, es poden descriure aspectes àcids i astringents però fan falta uns 4 minuts!

Impressions generals:

Cervesa contundent, complexa, fina i elegant, tot alhora. No passa molt la set, no és una cervesa de ple estiu. Però tot i així no ofereix una resistència exagerada al glop. És de consum moderat i tranquil.
Dóna sensacions de confortabilitat i de suavitat excepcionals.
Posaria en evidència l'associació especialment ben aconseguida entre contundència i amabilitat.

Fitxes de degustació - Maredsous Blonde (6)

Maredsous Blonde o Maredsous 6

Maresdsous 6

Alcohol: 6%Vol.

Caducitat: 10-2013

Lot: L2241 1140

Aquesta cervesa està feta per la broueria Moortgaat de Puurs (BE). La mateixa que elabora la Duvel.

Data del tast: avui mateix, 9 de Juny 2013.

Temperatura: hem començat a 8ºC i la cervesa s'ha anat escalfant.

Presentació: ampolla de 33cL.

Per més informació sobre Maredsous, cliqueu ací.
Aquesta ampolla, ja fa 2 anys que la tinc al celler. Anem doncs a degustar una cosa antiga.

Descripció

En destapar:

Bones olors de pa de pessic i caramel poc fet. També hem de descriure una lleugera nota de pols.
Aspecte:
Escuma blanca,densa i cremosa, molt persistent i formant garlandes.
Cervesa de color entre ros i daurat, perfectament transparent.

En nas 1:

Amb molta escuma, podem detectar olor de ferment fresc, de caramel, d'herba tallada amb una nota dolça de teló de fons.
Passada l'escuma, s'accentua la nota dolça. Podriem també trobar alguna fruita però és molt difús. Parlariem potser de pera i grosella. La olor dolça podria recordar la del núvol de sucre de la fira. Altrament tornem a trobar olor d'herba però aquest cop també hi ha flor especialment gerani (gerani d'olor?) o potser millor, rosa, rosa vermella.

Roses vermelles

Es poden trobar notes especiades que podrien recordar el pebre i alguna cosa picant.
Molt al final, sobta un toc de torró d'Alacant i un toc de pols. Si tenim en compte que el torró es fa amb ametlla, potser estariem detectant alguna cosa de diacetil disfressada amb la dolçor...

En boca 1:

Perfil dolç dominant al principi, caramel poc fet, pa de pessic i galeta d'avena. La fruita es precisa un mica millor i tendiriem a parlar de préssec.

Galetes de flocs d'avena

L'alcohol es nota prou en forma d'esclafor i d'un molt lleuger toc de dissolvent. També hi ha notes picants dels alcohols de fusel. Però s'hi ha d'estar atent. No és evident en absolut.
L'efervescència és més aviat baixa, fina i elegant. Trobem un pèl d'acidesa i un toc saladet.
El cos, a aquesta temperatura és simplement mitjà.
D'amargor en trobem ben poca. Tot just descriuriem un final una mica sec acompanyat de la nota salada (quasi res).
La cervesa és força passadora, entra sense oferir cap mena de resistència.
Es produeix un retorn lleugerament amarg amb un no-res picant.
Molt al final, trobem notes de rom clar.

En nas 2:

Olors fruitades poc definides però presents. Olors dolces i capitoses de fruites ben madures. Podriem parlar de préssec i de pera així com de cirera.

Préssec

Al darrera, de forma menys evident, podem trobar una mica de pa de pessic, galeta Maria i alguna cosa lleugerament caramel·litzada. Al fons, amagat entre bastidors, podem notar un toc d'herba.
De moment no trobem cap espècia tot i que podriem parlar d'una lleugera picanor sense acompanayament aromàtic detectable. També hi ha una nota lleugerament àcida amb un puntet d'acritud. Potser grosella, però quasi res.

En boca 2:

Altre cop domina el perfil general dolç però sense ser una cosa aclaparadora.
Detectem altre cop una nota salada com si hi hagués blat a l'engranada. També podem descriure un toc acidet amb olors de llimona o d'aranja.
Ara, el cos és més considerable. No es pot dir que sigui especialment contundent però és sensiblement més rodó que en el primer tast. L'efervescència segueix essent molt discreta, fina i elegant.
Es troben notes de gra cru i de galeta digestiva d'avena. El segon tast és persistent en aquestes darreres olors.
Es pot descruire més amargor, que comença amb molt poca cosa i que va augmentant fins a una intensitat mitjana gens ofensiva. L'amargor és de qualitat més aviat seca, bastant persistent. El final és decididament sec.
Aquest cop, no sé trobar cap altra fruita que la llimona. O potser s'afegeix un toc de mandarina.
Es nota quelcom de dissolvent, però no és una osa evident, cal buscar.

Mandarines

En nas 3:

Amb molta escuma, es nota el DMS (nota marina). Dins de la olor de l'escuma, apareix una mica de pebre negre. Per molt que m'esforci, no trobo cap altra espècia.
Olors de fruita amb llimona i mandarina. També reapareixen les aromes de galeta d'avena.
Podem descriure una lleugera olor de saponària i un toc lleuger de mel.

Mel

El fruitat no és una cosa molt definida. Ja hem citat els cítrics, i segueixo pensant que fa olor de préssec d'aigua molt madur.

En boca 3:

L'efervescència segueix en la seva línia, discreta, lleugerament picant i molt fina.
Notes dolces de pastisseria amb un lleuger toc de canyella.
Cos entre mitjà i respectable.
Acidesa, no. Astringència, no. Aspre, no. Diacetil, potser una mica de no res. DMS, just, just, només amb l'escuma.
Notable bevibilitat. Toc salat i lleugera nota d'oxidació (pols).
El tercer tast resulta menys sec que els altre, i més rodó.

Impressions generals.

Moortgaat no enganya: fan cerveses de qualitat màxima. En aquest cas, han aconseguit una cervesa que sembla una mica més forta en alcohol del que és en realitat. Han brouat una composició rica i complexa, bastant decantada cap als perfils del malt i del ferment però amb una presència equilibrant del llúpol. De notable consistència, però sense cap mena de resistència al glop. No podem dir que sigui una cervesa molt llarga, en canvi sí que podem afirmar que el retorn es fa molt tard.
Crec que podem parlar d'una excel·lent cervesa, ben composta però que ha suportat el temps amb valor però també amb fissures: el toc d'oxidació n'és testimoni.
A final de comptes, una cervesa d'excel·lent factura que suporta amb nota la comparació amb les cerveses Trappistes.

Fitxes de degustació - Orval - III

ORVAL

Orval

Fitxa de degustació.

Trobareu tota mena d'informació sobre Orval a la taula de matèries sobre cerveses d'abadia. De manera que anirem directes al gra. Tenim ja un tast de la Orval i un tast col·lectiu d'aquesta cervesa. Amb la d'avui, tenim dues partides diferents. Les que he tastat sol a casa són envasades el 9 de febrer 2011 (caducitat prevista pel 2016). Una va ser analitzada pels volts del 18 de Juliol de 2011 (tenia per tant 5 mesos comtadets) i l'altra, el 4 de Juny de 2013 (ja te uns dos anys i 4 mesos). La diferència és interessant, com a mínim.
Les Orval tastades col·lectivament son envasades el 7 de febrer de 2013 (caducitat prevista pel 2018). Tenien doncs entre 4 i 5 mesos.

Descripció:

En destapar:

Olors florals rosades i un curiós toc de flam casolà. Aroma de vainilla.

Aspecte:

Escuma espessa de color d'ivori persistent i amb molta adherència. Cervesa de color d'ambre clar, tirant a coure i perfectament transparent.

En nas 1:

Primer apareixen unes notes cítriques possiblement de llimona. Acte seguit, venen olors d'herba tallada i una mica d'olor de ferment, molt poc.
Es poden trobar també notes caramel·litzades, ben presents, però alhora no molt intenses. Sinó, es noten olors lleugerament resinoses i alguna cosa de te verd.

Te verd

A mesura que va desapareixent l'escuma, les olors caramel·litzades agafen més entitat i es torna a notar la vainilla de la primera impressió, però és de molt baixa intensitat.
Forçant una mica, els fruitats fan acte de presència amb l'albercoc, la mandarina i la cirera. També percebem alguna cosa d'aigua de colònia, potser alguna nota d'espígol.

Mandarina

En boca 1:

Efervescència fluixa. Toc de caràcter vinós, com de mistela, bastant evident. Amargor, al principi justa, però evoluciona de fluix a mitjanament fort. L'alcohol es nota, però no és res descarat: s'integra bé en el conjunt.
El perfil del malt es manifesta amb soltura: caramel i flam casolà. Res molt fort, però ben clar.
Trobem un cert toc làctic i un pèl cremós que és possiblement el que, en associació amb els malts, ens ha fet pensar en el flam.

Flam

Trobem altre cop la cirera i la podriem acompanyar amb alguna cosa de saüc.
Malgrat l'edat de l'exemplar, no trobem ni notes de paper, no de cartró ni de pols. En el pitjor dels casos, podriem admetre el toc vinós com el d'una certa oxidació. Però no resulta gens desagradable, ans al contrari.
D'acidesa, no en trobem. Aquest exemplar ha perdut gairebé completament el seu caràcter "Saison". Potser podriem descriure alguna cosa de grosella verda en el retorn. Tot i així, en aquesta fase, l'amargor domina.
al final doncs, l'amargor s'expandeix i acaba dominant el paisatge. Si no fos per això, tendiriem a parlar d'una composició força homogènia.

En nas 2:

Olors de resina, de ferment fresc i de pebre negre. Les notes fruitades també apareixen de seguida, especialment en mandarina. Remenant el got, el toc vinós es fa molt patent. En aquest segon tast, el llúpol domina fortament. Les aromes recorden les que apareixen quan s'agafa una fulla d'una arbre, es trinxa en el palmell de la ma. Crec que es tracta d'acetilaldèhid.
Al final, el malt s'obre una mica de camí i trobem olors de caramel, de flam i una mica de pa de pessic.

Pa de pessic

També citariem una fina nota de toffee.
En matèria d'espècies podriem citar altre cop la vainilla i el te negre (que no és una espècie, ja ho sé, però va en aquest grup d'aromes).

En boca 2:

Important nota dolça amb fruites seques com ara albercoc (orellana) i fruites fresques com ara cirera.

Orellanes

L'efervescència és molt fluixa i el cos és consistent i rodó.
L'amargor, en un principi quasi nul·la, va augmentant, però molt menys que en el primer tast. Aquest cop domina el malt amb les seves aromes ja citades.
Acidesa, no; astringència, no; aspre, no.
Retorn lleugerament picant amb notes amargues de resina.

En nas 3:

Es troba fàcilment un caramel no gaire torrat i un punt de ferment fresc. També tornem a descriure herba u fulla trinxada.
Apareixen unes olors florals noves de baladre rosa i unes de ja conegudes de flam i de resina.
També tornem a discernir vainilla tot i que la resta d'espècies ja no hi és, i te verd.

En boca 3:

Nota dolça i àcida alhora, tot junt i ben conjuminat. Molt clarament, mandarina i caramel poc torrat. És el primer cop que podem descriure alguna cosa d'acidesa. Hem necessitat vint minuts per trobar-la. Podem dir que la cervesa és molt evolutiva. Ens ofereix coses diferents a mesura que passa el temps.
Ara per exemple, l'acidesa ve acompanyada d'aromes i trobem grosella verda i llimona. També podem parlar de llaminadures àcidesde fruita, tot just una mica, una cosa fina.
L'amargor és força persistent però ja ha perdut molta intensitat. És bastant metàl·lica i una mica seca.

Impressions generals.

Una cervesa "vella" amb molta personalitat, complexa, poderosa i amb un bon cos. És clarament evolutiva amb una certa predominància irregular del llúpol. No es pot dir que sigui equilibrada. El toc "Saison" ha desaparegut i el clàssic toc de sàlvia també.
A causa de l'amargor una mica forta, no es pot parlar d'una gran bevibilitat. En canvi, podriem posar en evidència que es tracta d'una cervesa que ha mantingut una rica composició. Fins i tot podriem afirmar que el temps ha llimat algunes asperitats que li coneixem de jove.
Al final doncs, una cervesa que suporta molt bé el pas dl temps que es mereix l'esforç d'investigar-la i de fruir-ne en tranquil·litat.