Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Trappistes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Trappistes. Mostrar tots els missatges

03 de març 2014

Fitxes de degustació - Westmalle dubbel

Westmalle dubbel

Aquest és el segon tast de Westmalle dubbel que publiquem. No hem llegit el primer per a fer el segon. L'hem fet amb la màxima honestedat.
Si es troben coses diferents, i això passa sempre és perquè la cervesa és segurament d'una partida diferent, és perquè les circumstàncies del tast són diferents, especialment, la temperatura ha estat diferent: la primera es va fer a l'Agost, quan la temperatura pujava ràpidament i la segona l'hem feta a finals de Febrer, quan la temperatura externa no ajudava a que pugés la temperatura. I jo tampoc sóc exactament el mateix. M'han passat coses, m'ha passat el temps, he après coses, n'he oblidat d'altres.
Pel que fa a informació sobre la broueria Westmalle en particular o sobre les cerveses d'abadia en general, trobareu la vostra felicitat en aquest enllaç.

Dades tècniques d'aquest tast:

Alcohol: 7% Vol.
Presentació: ampolla de 33 cL
Caducitat: 30/10/2014
Lot: 2 107761
He tingut aquesta cervesa 6 mesos a la nevera. I abans de tastar-la, l'he treta per una setmana.

Descripció:

(avui no tinc ganes ni temps de posar fotos)

En destapar:

Olors de fruites madures i de caramels diversos.
Aspecte:
Escuma de densitat mitjana (bombolles mitjanes, d'aspecte no gaire cremós), de color beix fort i deixant bones garlandes.
La cervesa és de color marró amb notes de caoba i és poc transparent.

Nas 1

Les olors de crosta de pa s'imposen primer. Després trobem aromes d'herba fresca amb possibles notes de menta. El perfil del malt també ofereix olors de pasta de pa o de pa poc cuit.
Les fruites són nombroses però indefinides. No trobo plàtan però en canvi podem identificar cirera negra molt madura i albercoc.
Es nota l'alcohol però molt poc. A moments penso que trobo quelcom de dissolvent, però no sempre.
També es pot trobar pebre negre i potser quelcom de canyella.
Em surt quelcom lleugerament oxidat: pols.
En matèria de fruites, insistint i buscant, podem citar pruna seca. Potser fins i tot més pruna que cirera.

Boca 1

Efervescència forta alhora que fina.
Molt n¡bones olors de caramels diversos. També es pot notar un aspecte àcid prou important que, al cap d'una estona, acaba ben compensat per un toc dolç molt ben vingut.
Es nota bé l'alcohol, en olor i en tacte (escalfor).
L'amargor podria ser descrita com a secundària, feble però present en una mesura molt justa, un pèl seca.
El cos és bastant fort, espès. Però no es tracta de res excessiu i la cervesa, en general, queda bastant homogènia. Es mou en tons poderosos o fins i tot superlatius, però tot plegat dins d'una harmonia integradora.
El tast és llarg, sec i ofereix un perfil d'alcohol gens menyspreable. El final és sec mentre que el retorn s'expressa amb una certa amargor barrejada amb olors de pansa.

Aspecte 2

En segona instància, aconseguim produir una escuma molt més densa però no més persistent.

Nas 2

Amb bastanta escuma, i contràriament al que és habitual, no trobo cap rastre de DMS. En canvi sí que es pot descriure pebre i alguna cosa de vainilla. Potser tal vegada quelcom de canyella. El perfil del malt, per sí mateix fort, apareix després.
Passada l'escuma, apareix un toc molt discret de plàtan, acompanyat per notes ja més fortes de pruna seca i de pansa. Per damunt de tot, plana una mena de núvol que recorda el rom o la mistela. Sembla com la barreja de tons dolços amb l'alcohol.
S'aprecien bé olors de caramels i de melasses. Els caramels apareixen ben torrats però gens cremats.
La nota oxidada és molt més fluixa que en la primera ronda. Ara és quasi inexistent. Diríem que cal saber-ho per trobar-ho.
També hi ha un aspecte lleugerament punyent que es pot emparentar amb alguna sensació d'acidesa amb possiblement algun detall cítric.

Boca 2

En boca, es pot descriure quelcom de fruitat bastant fort. Citaríem el plàtan, l'aranja, les panses i la pruna seca. Al mateix temps, aquestes olors càlides amb aspectes dolços queden compensades per una sensació de frescor que en podríem dir mentolada.
L'alcohol es fa notar i va en augment.
El perfil dolç recorda una mica el most de raïm negre.
En el fons, es pot trobar caramels en diversos nivells de torrefacció i quelcom molt amagat de pastisseria dolça (ensaïmada).
A la llarga, reapareix una mica de crosta de pa i quelcom fi de farina.
A la llarga també, trobem quelcom d'acidesa i un punt d'astringència molt fluix però present. val a dir que va minvant.
Amargor molt discreta tot i que força persistent i creixent.
Molt al final i forçant una mica, podem acabar distingint quelcom de cafè.
El final és sec i es barreja favorablement amb notes dolces.

Nas 3

(avui en tinc moltes ganes)
Amb molta escuma, lleugeríssima nota de DMS, brisa marina. Quasi res. Tot just un oreig.
En aquesta passada, es fa més evident el pebre i s'aprecia més herba.
Es pot trobar altre cop pa i crosta de pa. altrament, apareixen caramels diversos. Potser més melasses que caramel.
Es pot identificar pruna seca i pansa i finalment, amb més força, quelcom de plàtan.
L'alcohol segueix ocupant bastant de lloc; és quasi constantment present. Però no s'aprecia res de dissolvent.
Molt al final, i ja ensumant de forma neuròtica, podríem trobar quelcom de vainilla.

Boca 3

L'efervescència va minvant.
El toc lleugerament àcid recorda una mica l'agrella però no és res exagerat ni tan sols fort.
Ara, l'amargor és simplement absent (si ho fos realment, es notaria, però el que volem dir és que ara queda completament integrada).
En canvi, el perfil dolcet i aromàtic del malt es fa molt present i, segons com, fins i tot dominant.
Els caramels i les melasses es barregen amb l'alcohol per aportar una sensació de vi espirituós o de rom, però no apareix acompanyat de tons oxidats.
Olors de pruna seca, de pansa i d'aranja. També llimona.
L'alcohol escalfa prou, en boca i a les galtes.
Dissolvent, no; Astringent, no; Aspre, no; Diacetil, diria que no; DMS, ja ho hem vist, quasi res.

Impressions generals:

Una cervesa molt poderosa alhora que finament compensada. Una demostració que es pot elaborar un producte fort i consistent en termes d'equilibri i d'homogeneïtat.
el perfil del malt és poderós i invasiu es compensa amb una combinació d'aspectes amarg i àcid que refresquen el conjunt. Tal vegada hi ha també un aspecte mentolat que ajuda en aquesta funció moderadora.
El tast és molt llarg, sec i en aquesta persistència s'instal·la l'alcohol de forma insistent.
La cervesa ofereix una mica de resistència. No és ben bé fàcil de beure però passa molt bé com a tast pausat.
Una cervesa règia que es manté homogènia en els extrems.



23 d’agost 2013

Fitxes de degustació - WESTMALLE TRIPEL

WESTMALLE TRIPEL

Tot allò que vulgueu saber sobre cerveses d'abadia en general i aquesta cervesa en concret es troba al capítol de les cerveses d'abadia que està ací.

La cervesa.

Dades tècniques:

Alcohol: 9,5%vol.
Caducitat: 06-12-2014
Data de la degustació: 22-08-2013
Lot: 060097
Ingredients i procediments possibles (hem de dir "possibles" perquè res es sap del cert). Veieu ací.

Descripció


En destapar: 

En aquesta etapa es distingeix prou bé poma. Poca cosa més.

Aspecte:

Escuma mitjanament densa, abundant, de color blanc i formant garlandes. Cervesa una mica tèrbola, amb impureses visibles en suspensió, i de color daurat fort. Podria ser que ens trobéssim davant del fenomen del "chill haze".
Una IPA sense chill haze i l'altra amb chill haze

Nas 1:

Sorprèn en primer lloc una barreja d'olors poc destriables. Fixant-nos-hi, distingiríem primer el clàssic DMS amb suggerències de marinada. Per damunt plana una nota lleugerament dolça i molt floral sense que es puguin precisar quines flors. I finalment, al darrere, es manifesta una flaira fruitada indefinida. Si digués alguna flor o alguna fruita, no seria honest. Crec que hi són però no puc dir quines.
Sigui com sigui, pensant-ho bé, la fruita podria ser albercoc.
Albercocs
La nota dolça es va precisant i suggereix galetes dolces (amb sucre glaç al damunt), molla de pa blanc i quelcom de la crosta del mateix pa.
Segons olorem fort o fluix, trobem més flor o més galeta.
Al final apareix una suggerència de cítric. Alguna cosa com una mandarina bastant dolça i poc àcida, un pèl passada.
Gallons de clementina

Boca 1:

En primer lloc trobem el perfil dolç menys poderós del que ens anunciava l'olfacte. En realitat és molt discret per no dir fluix. Tot just es manifesta amb una mica de galeta i molla de pa.
L'efervescència és justa, una mica per sota del que era d'esperar. Però al cap i al fi, justa: compleix amb la seva funció refrescant i passadora. Repetim-ho: el punt just.
El cos és considerable sense ser exagerat.
Astringència, no. Aspror, no. Diacetil, diria que no. Acidesa, tot just una mica si conservem la cervesa prou temps en boca. Existeix una curiosa nota viscosa que distingiria del cos perquè no n'introdueix més.
Amargor, al principi, quasi res.Més aviat seca, persistent i en augment progressiu. amb el temps adquireix un cert aspecte metàl·lic.
L'alcohol es nota bé però queda ben integrat en el conjunt, no crida especialment l'atenció.
Si haguéssim de cercar espècies (és el cas de fer-ho, no ens càpiga dubte), tot just parlaríem de vainilla i un toc de pebre negre.
Vainilla
El glop és prou llarg amb notes seques i dolces alhora.
Al final, dins de l'amargor es poden trobar notes d'herba fresca acabada de tallar.

Aspecte 2: 

En segona instància, l'escuma és una mica més densa però igual de persistent (mitjanament).

Nas 2:

Amb molta escuma, dominen les olors marítimes i d'herba fresca tallada. També parlaríem de tall de fulla o de fulla triturada, quelcom de lleugerament metàl·lic.
Passada l'escuma, podem descriure aspectes àcids no cítrics: tal vegada grosella i agrella.
Grosella
Com a base, es mouen aromes de galeta, de molla de pa i un toc de canyella i també de vainilla. 
La combinació de l'alcohol amb olors florals pot suggerir una mica d'aigua de colònia.
També se'ns apareix quelcom de pastisseria dolça (ensaïmada).
Ensaïmada
Les fruites queden bastant perdudes i simplement tornaríem a citar la poma i l'albercoc. Però és estrictament testimonial.

Boca 2:

Amb la cervesa una mica més calenta, el cos es revela molt més poderós. Aquest cop no es manifesta la viscositat "extra" del primer tast.
L'efervescència segueix essent fluixa però "justa" o ben ajustada.
D'amargor. al principi no en parlaríem, però va creixent.
Acidesa, quasi res. Astringència, no. Aspror, no. Diacetil, no.
Olors de galeta, de pa de pessic, de molla de pa blanc amb una mica de crosta. Notes de bescuit.
Bescuit
Aquest cop, l'alcohol despunta més, però sense passar-se.
Poma gairebé segur i altres fruites que no s'identifiquen.
El glop és més llarg que el primer, i aquesta llargada es fa seca, però sense molestar.
Retorn sec amb notes dolces.
Una curiositat que cal posar en evidència: malgrat que la cervesa s'ha escalfat, es manté una sensació de fresc que no s'adiu amb la temperatura i resulta summament agradable.

Impressions generals:

Cervesa perfectament bevible amb una personalitat difusa on cap element en tapa cap altre tot i que alguns dominen l'horitzó. Una cervesa contundent pel seu cos però que ofereix aspectes de lleugeresa, digestibilitat, finesa i elegància en la resta de la composició. 
Resulta ser una descripció difícil precisament perquè la composició és especialment integrada i homogènia.
Ens trobem davant d'una cervesa de factura quasi perfecta (segurament sóc jo el responsable del chill haze). Dins d'aquest conjunt especialment harmoniós, em sobraria potser el final una mica més sec de compte. Però sinó, cal parlar d'un clàssic magistral que, per altra banda ha anat millorant durant els 76 anys dela seva existència!

Nota: Chill haze.

20 d’agost 2013

Fitxes de degustació ROCHEFORT 8

ROCHEFORT 8
Rochefort 8

Tota la informació que podeu necessitar sobre les cerveses d'abadia en general, Trappistes i Rochefort en concret es troba aquí.

Dades tècniques:

Data del tast: 16-08-2013
Caducitat: a l'ampolla figura un número que podria ser la caducitat: 30-05-17...
Lot: 11:22
Ingredients (veieu el mateix enllaç sobre cerveses d'abadia). Malts d'ordi, cereals crus, llevats i sucres.
Alcohol: 9,2%Vol.

Descripció.

En destapar:

Principalment mandarina i crema catalana.

Aspecte:

Escuma abundant de color marró clar (beix), persistent i formant garlandes. Cervesa de color caoba, marró amb toc carabassa.

Nas 1:

Fortes olors d'espècies, especialment pebre negre i alguna cosa de vainilla. També quelcom de canyella.
També es pot distingir una mica de DMS que desapareix ràpidament.
El llúpol, en un principi és prou present amb notes d'herba tallada, però es va retirant per deixar pas al perfil del malt: sucres cremats en diverses consideracions, galeta Maria, una mica de crosta de pa i molta pastisseria dolça. Val a dir que el perfil dolç és important. Al final d'aquesta etapa podem també parlar de tabac.
Quan era jove, vivia en un lloc on es feia una pastisseria que es deia Frangipane. No he sabut mai com es feia, però era com un pa de pessic molt especiat, amb canyella, clau d'espècia i altres coses. Per damunt hi havia una capa de sucre glace de color rosa... una cosa deliciosa. Doncs això és el que em recorda aquesta cervesa. Això és el més semblant que he trobat per internet:
Tarta frangipane de pera i xocolata La meva no duu xocolata, però.
També es nota bé el diacetil (mantega) i l'alcohol que acaba dominant una mica. Altrament i per acabar, alguna cosa de xiclet.

Boca 1:

Fortes olors de melasses diverses i de sucres torrats i cremats en diverses consideracions. També fruites molt madures, especialment mandarina i taronja i quelcom de pera.
Taronja

Pera
En boca, el perfil dolç també és pronunciat i dominant.
Es poden trobar notes florals de Ravenissa.
Ravenissa
L'efervescència és justa, al seu punt i l'acidesa aconsegueix el mateix nivell de justesa.
L'alcohol es nota molt, potser massa i tot.
D'amargor quasi no en parlaríem i, en qualsevol cas, seria per citar un toc lleugerament sec al final.
El cos és considerable però confortable i llaminer.
El glop és mitjanament llarg i el retorn es fa amb notes lleugerament cremades i un puntet d'amargor. És el moment on es nota més l'amargor, i és ben poca.

Nas 2:

Fortes olors dolces barrejades amb herba, notes de tabac i sucres caramel·litzats amb pasta dolça crua.
Altre cop podem parlar de pebre negre i ara també de pebre verd i de raïm.
Pebre verd
Sembla talment com si fes olor de moscatell.
El menys que es pot dir és que és una cervesa eminentment complexa.
Es nota un pèl de SO2 (llumins).
També trobo una mica de DMS (col). Quasi res.
Les notes de fruita són aquest cop menys fortes però podem parlar de mandarina i de pera. També alguna cosa lleugerament àcida però no cítrica com ara grosella o agrella.
Agrella
Al final, tot plegat recorda una mica la crema catalana.

Boca 2:

Olors de caramel, melassa i de núvol de sucre. Notes dolces molt importants.
Notes que es mouen entre el raïm i el vi de moscatell.
Efervescència justa i acidesa igualment mesurada.
Malgrat el cos i l'alcohol, es desprèn una sensació de fresc.
Es poden percebre diverses modalitats de pebre (negre i verd, segur). Parlaria potser també de clau d'espècia. Però no de plàtan.
El tacte és viscós, de cos fort, rodó, contundent.
No hi ha astringència, ni aspror. En canvi no està de més parlar d'una mica de diacetil (mantega) quasi més en el tacte que en la olor.

Impressions generals.

Un cervesa molt densa, contundent, forta i amb molta presència. Aromàticament és molt rica i poderosa, clarament decantada cap als perfils del malt i del ferment.
Una cervesa confortable, agradable amb un bon retorn una mica sec i potser, no ho he citat abans, lleugerament xocolatós.
Una composició molt ferma i potent. La paraula "confortable" s'escau especialment.
Malgrat la seva extraordinària factura, aquesta cervesa ofereix una mica de resistència i no permet glops molt voluminosos. No és la cervesa més bevible que m'he pres mai! No és una cervesa que es pugui prendre de qualsevol manera: requereix ser apreciada a glops moderats, en tranquil·litat i recolliment.

17 d’agost 2013

Fitxes de degustació- WESTMALLE DUBBEL

Westmalle Dubbel
Westmalle dubbel

Aquest tast, el dedico al meu amic René Macherel amb qui vaig degustar aquesta cervesa per primera vegada en un bar de Lausanne fa al menys 30 anys.
Tot el que volíeu saber sobre les cerveses d'abadia en general i la Westmalle dubbel en particular.
L'estil: BJCP , al nostre blog

Com ho he indicat al principi, aquesta ha estat, fa molts anys la primera cervesa que vaig tastar seriosament, buscant-li el què i el com.No vaig trobar gran cosa, però l'experiència va ser definitiva.
Aquesta cervesa em produeix una mica el mateix respecte que la DUVEL. Són cerveses que he tastat un munt de vegades i que constantment ofereixen coses noves; són complexes equilibrades i extremes alhora. Presenten una composició extremadament sàvia, complexa, rica i, ben parida.
Sospito que la que vaig provar fa tants anys i la d'avui, no són la mateixa. De fet, els que llegeixin el capítol sobre cerveses d'abadia arribaran a la mateixa conclusió que jo: no és la mateixa cervesa. Ni en broma. Però segueix essent la mateixa actitud davant del fet d'elaborar cervesa. Segueix constituint una prova clara i contundent del respecte per la cervesa, del respecte per l'elaborador i del respecte per la natura que te els seus temps i les seves exigències que, quan les respectes, et dóna autèntiques meravelles com la que tenim al davant.

Descripció:

Alcohol 7%Vol.
Presentació: ampolla de 33cl.
Caducitat: 30/10/2014
Lot: 2 107779

En destapar:

Principalment olors florals i fruitades amb notes de melasses.

Aspecte:

Escuma de color beix amb tocs carabassa, abundant, persistent i formant garlandes. D'espessor mitjana a forta.
Cervesa de color marró rogenc, caoba, perfectament transparent.

Nas 1:

En primer lloc, mentre es desfà l'escuma, es nota fortament el CO2, una mica picant. Acte seguit, hem de descriure un punt de SO2 (llumins) que desapareix ràpidament. Després, venen olors de melassa i de caramel (més melassa que caramel). S'hi barregen aspectes fruitats que recorden el meló i la cirera confitats.
Meló confitat
Em sembla que trobo una mica de mantega (diacetil) que es perd, però, entre les altres aromes. Altrament, m'apareix pebre negre i un curiós toc de fusta (o de suro).
Tota l'estona, he tingut de teló de fons un molt lleugera aroma d'herba que ho anava refrescant tot,de forma discontínua, al seu aire.
Finalment, podem descriure notes de pa de pessic elaborat amb sucre negre.

Boca 1:

Olors de baies, barrejades amb melassa i herba. Pot ser saüc?
Saüc
El perfil dolç que semblava dominar en nas ha perdut força, queda judiciosament mitigat.
L'amargor s'equilibra perfectament amb aquesta dolçor i aporta una seriosa sensació de conjunt, de compensació, diríem. Aquesta amargor aporta frescor i un pèl de sequedat que va augmentant amb el temps.
El cos és molt considerable, rodó, suau, vellutat.
Es nota bé l'alcohol, però es troba ben integrat en el conjunt: ni molesta ni sobre surt en excés. Hi és i prou.
A la llarga, molt a la llarga, es poden notar tocs d'acidesa que també contribueixen a la sensació de frescor. Entre l'amargor molt mesurada i l'acidesa també molt justa, s'aconsegueix una beguda molt passadora i fina.
Altre cop podem detectar un piquet de fusta o de suro, poca cosa, no-res.
Dins del fruitat, podem parlar d'albercoc i de baies diverses, tot plegat molt madur.
Albercoc confit
El glop passa molt bé, no és gens pesat i no ofereix cap mena de resistència. A damunt, la lleugera sequedat, barrejada amb les notes dolces perdura molt.

Nas 2:

Amb molta escuma:
No es troba ni rastre de DMS (en general, l'escuma el posa en evidència). Més aviat es troba pebre negre, pebrot verd i alguna cosa que s'assembla al coriandre. Pica una mica.
Passada l'escuma:
Podem parlar d'algun aspecte cítric que recorda fortament la taronja sanguina. Després tornen les olors de melasses i de sucres diversament torrats.
La fruita passa pel plàtan, la poma (aspra) i alguna cosa de meló, tot plegat molt madur, o més i tot.
També em sembla poder descriure quelcom de ginebró.
Ginebró

En boca 2:

Caramels i melasses de fruites. Altre cop maduixa i cirera (molt madures).
En un moment donat i de forma molt fugissera, hem pogut apreciar una nota com de bicarbonat. Però ha estat momentani.
El glop és sòlid, poderós, però alhora, suau, vellutat i confortable. L'amargor enriqueix clarament un producte que sense ella seria certament feble. Sense ella, els perfils del malt i de la fermentació quedarien segurament feixucs. Així, el glop és fàcil i amè, passador i, fins i tot, lleuger.
Plàtans ben madurs
Es perceben altre cop notes de plàtan i ginebre.
En boca, les fruites apareixen molt menys madures que en nas. Insisteixo que és l'efecte de la quantitat extremadament ajustada d'amargor.

Impressions generals:

Des delmeu punt de vista, ens trobem davant d'un dels millors i més ben aconseguits productes del geni trappista. No en va em va impressionar i em va empènyer a seguir explorant el món de la cervesa!
En aquesta cervesa, s'ha aconseguit una composició rica de matisos i molt variada en els elements. Fins i tot podríem parlar de cervesa "extrema" per la contundència del seu perfil del malt. Però s'ha aconseguit que tot quedi en un pla molt equilibrat (res no tapa res) i molt integrat o lligat.
En matèria de cerveses d'aquesta categoria, ens trobem davant d'un producte que frega la perfecció.

21 de juliol 2013

Fitxes de degustació - GREGORIUS - Stift Engelszell

Gregorius 
Gregorius Stift Engelszell

Stift Engelszell (Cella Angelorum). 


Stift és un terme que procedeix del verb "stiften" (en alemany i en danès fins al 1948; el corresponent termini holandès és "Sticht") i que significa "donar". Aquestes donacions es componien generalment d'actius productius, originalment latifundis amb serfs i pagament de quotes (originalment sovint en espècie) o llogaters vassalls de rang noble que prestaven servei militar i que recaptaven quotes als serfs. (Llavors ja pagaven sempre els mateixos).
En els temps moderns els actius productius també poden ser actius financers donats per formar un fons per mantenir una dotació, especialment una fundació benèfica. Les finques donades com a Stift per mantenir el col·legi d'un monestir, el capítol d'una col·legiata o el capítol de la catedral de la diòcesi, formen un territori que gaudeix de l'estatus d'un estat imperial en el Sacre Imperi Romà, llavors el terme Stift sovint també denota el propi territori.
 Per especificar aquest sentit territorial del terme Stift es compon amb l'adjectiu "hoch" com Hochstift, denotant un principat bisbal o Erzstift, un príncep-arquebisbat. (Plural: die Stifter)

Nota històrica:

Stift Engelszell (Engelszell: la cèl·lula de l'àngel) va ser fundada en 1293 pel bisbe Bernat (Wernhart) de Prambach i va ser assignada a l'orde del Císter en 1295. La seva casa-mare havia estat Stift Wilhering i, per tant, pertanyia a la filiació de l'abadia de Morimond (o Morimund), una abadia a l'actual municipi de Fresnoy-en-Bassigny (Champagne-Ardenne, França).
La Reforma va introduir uns temps de deteriorament econòmic i espiritual del qual els monjos de Engelszell foren rescatats per la seva abadia-mare (Wilhering) en 1618.
En 1786, el monestir fou (possiblement) amortitzat per l'emperador Joseph II, i els seus nous propietaris l'usaren com a fàbrica o com a seu de negocis.
En 1925, uns monjos alsacians expulsats de la seva abadia de Oelenberg (diòcesi de Strasbourg) que primer s'havien refugiat a l'abadia de Banz (benedictins al nord de Bamberg), van escollir Engelszell com a domicili definitiu (se suposa que algú els devia donar o llogar la propietat).
En 1931, Engelszell es converteix en abadia amb, al seu capdavant, l'abat Gregorius Eisvogel. (M'agrada aquest nom: Eisvogel=Blauet).
Blauet = Eisvogel

En 1939, el règim nazi va tancar l'abadia i els 73 monjos que llavors vivien allà foren deportats o empresonats. Al final de la guerra, van tornar 23 monjos per refer la vida monacal, aviat augmentats per 15 Trappistes alemanys fugitius de l'abadia de Mariastern de Bòsnia.
Van continuar amb l'asil d'ancians que s'havia instal·lat en el seu monestir durant la guerra. Aquest asil encara es troba en funcionament, gestionat per Càritas, però no al mateix monestir sinó en edificis moderns propers. Avui en dia (2009) només queden 9 monjos.
L'abadia de Engelszell es troba en el Engelhartszell al Nord d'Àustria, prop de la frontera amb Alemanya (25 km) i no gaire lluny de la de Txèquia. Per més precisió: a 60 km al Nord-Oest de Linz.

L'abadia es manté mitjançant diverses ofertes religioses i també venent productes que des de fa poc, tenen atorgada la denominació Trappista: licors, cervesa, formatges, bombons de licors, mel, hidromel i vinagre d'hidromel.

Des de Juny de 2012, Stift Engelszell produeix dos tipus de cervesa:
Gregorius (potser en record del primer pare abat de 1931). Una cervesa que asseguren que és una Trippel fosca i que sospito que és una doppelbock amb 9,7%vol en ampolles de 33cl. En un article de Nachrichten.at, llegim que Gregorius és una Trippelbock amb mel.
Sembla que el ferment procedeix d'Alsàcia.
Benno: una Helles Dubbel amb 6,9%Vol i també en ampolles de 33cl.
És curiosa i divertida la intenció dels brouaters de Stift Engelszell de produir cerveses típicament Trappistes (Dubbel i Trippel) però amb el color canviat.
El mestre brouater es diu Peter Krammer.

Direcció: 
Stift Engelszell

Stift Engelszell
Stiftstrasse 6
A-4090 Engelhartszell
(Autriche)
www.stift-engelszell.at

 La cervesa: 

Alcohol: 9,7%Vol.
Presentació: 33cl.
Ingredients: aigua, Malt d'ordi, Mel, Llúpol, ferment.
Categoria legal: starkbier
Estil: Bockbier mit Honig / Trippelbock
Caducitat: 18-07-2014
Lot: L18071319

Descripció: 

En destapar: 

Fortes olors de malt bastant torrat i alguna cosa de cafè.

Aspecte: 

Fantàstica escuma de color marró molt densa, persistent i formant importants adherències. Cervesa transparent, de color marró amb tons caoba.

Nas 1:

Amb molta escuma, podem assenyalar olors de ferment fresc barrejades amb notes d'herba tallada i de caramel molt fet.
Melassa de caramel
També es pot parlar de fruites roges però sense distinció i molt madures.
El cafè no apareix de seguit, però és cada cop més present.
S'endevina un aspecte prou dolç i al final, apareix una lleugera nota de mel que augmenta ràpidament d'intensitat.
Poderós perfil aromàtic dominat pels components del malt.

En boca 1:

Cos molt consistent i dens.
Efervescència "justa", més aviat poca.
Fort perfil dolç amb notes de vi o d'algun alcohol més fort (potser rom?). Es nota bé l'alcohol, però no és una característica que surti de mare, és una cosa prou mesurada.
Olors de crosta de pa, de caramel (poc), de cafè, de mel.
Mel
Al final apareixen notes lleugerament herboses.
La sensació general, en aquest primer tast, és que ens trobem davant d'un cru especialment contundent i impressionant.
El tast és llarg, molt llarg i domina clarament el perfil del malt.
Trobaríem una lleugera picor acompanyada de quelcom de pebre negre, però només en la persistència, no en el glop principal.
No trobem fruites, cosa que ens fa pensar que es deu tractar d'una cervesa de baixa fermentació (ho dic perquè segons les fonts es diuen coses diferents al respecte).
L'amargor només es manifesta molt al final del tast en forma de sequedat, moderada i amb aromes de cafè.

En Nas 2 

Amb molta escuma, podem descriure notes marítimes del ferment fresc.
 Sinó, apareixen olors d'herba, de camp d'alfals acabat de tallar, de caramel quasi cremat i alguna cosa de dàtil. Altrament, podem parlar de galetes ben torrades, de pebre, i potser de "raisiné" que és una mena de melassa de suc de raïm.
Raisiné
També es pot distingir una nota de fusta molt discreta. Malgrat la gran quantitat d'alcohol present, no es descriu cap nota de dissolvent. Potser podríem parlar de Diacetil, però és una cosa molt fluixa.
El cafè es nota molt bé, però de forma menys intensa que en el primer tast. Seria cafè amb molt poc de sucre i molt poca llet.
La mel tot just es manifesta en forma de panell de rusc.
Panell de mel
Torna a aparèixer el pebre negre i potser, alguna cosa de canyella. El menys que podem dir, és que es tracta d'un producte molt complex i ric. Molt al final potser arribaríem a descriure quelcom d'agrella.

En boca 2:

Fortes olors de caramel molt fet. Cos considerable. Notes dolces ajustades però ben presents. Efervescència cada cop menys important.
Dóna la sensació d'un vi una mica dolç, capitós i dens. Recorda una mica la mistela però és menys viscosa, menys dolça i amb moltes més notes torrades.
Got de mistela
El cafè segueix ben present i trobo notes de pansa. Sinó, en rerefons, es poden notar aromes de galeta bastant torrada.
Astringència, no; Aspror, no; Acidesa, no; Amargor tot just una mica seca.
La cervesa és perfectament bevible, passa molt bé, no ofereix cap mena de resistència.
El glop és extraordinàriament llarg, untuós i llaminer.

Impressions generals: 

Els monjos de Stift Engelszell no van amb mitges tintes: han produït una recepta especialment poderosa i corpulent; una cosa especialment aromàtica, clarament decantada cap al perfil del malt. Tot i així, no es tracta d'una cervesa pesada. Ans al contrari, el cru és passador i molt amable.
No es tracta d'una cervesa que es pugui beure en grans quantitats, per la seva contundència, pel seu contingut en alcohol, i pel seu preu! Però seria una mena de cervesa que cal degustar en pau i serenitat, en una situació de contenció, tranquil·litat i recolliment.
Un producte que frega la perfecció per la sàvia composició, per l'equilibri extraordinari aconseguit entre característiques contundents.

Tast col·lectiu:

En un tast col·lectiu realitzat a l'ocasió d'un curs sobre cerveses d'abadia, entre 15 persones, vam aconseguir trobar les característiques següents:

  • En nas, tothom va estar d'acord en descriure aromes de cafè, de pansa amb notes de formatge. També es van apreciar tocs d'olivada i olor de marinada. sinó, es van assenyalar tocs de fusta molla i quelcom de cítric com ara llimona. 
  • En boca, predominaren el cafè i el caramel. Sinó es va descriure un aspecte perfumat amb possibles tons d'espígol i quelcom de pel d'avellana (que podria procedir d'una mica de diacetil). L'efervescència es va considerar prou justa i una mica picant alhora que la contundència del cos va fer la unanimitat.

26 de maig 2013

Cerveses d'abadia - Ingredients - La forma dels fermentadors.

La forma del fermentador. 


Primer, dues anècdotes interessants: 

Orval

En els anys 1990, Orval va decidir canviar els seus fermentadors oberts i rectangulars i substituir-los per fermentadors cilindro cònics. Primer, només van muntar un sol fermentador. La llegenda diu que van estar tres anys (3) fent proves amb control sensorial abans de considerar que la cervesa que sortia del nou fermentador era la mateixa que la que sortia dels vells. En 2004 van decidir que l'experiment havia conclòs correctament i que ja sabien com usar els nous fermentadors. En van instal·lar uns quants més. (Crec que cinc més).
Aquesta foto permet veure l'enfilall de fermentadors horitzontals a Orval. (Fermentació segundària)

Una altra anècdota molt instructiva:
Rochefort

En 2002, Rochefort va voler canviar els seus vells fermentadors oberts i posar fermentadors cilindro-cònics. Altre cop, com en el cas de Orval, la relació entre altura i amplada es modificava i, per tant, la fermentació no es conduïa de la mateixa forma. Després de procedir a nombroses proves, van decidir que els fermentadors, que tenen una capacitat de 400 hL, només s'omplirien fins a la meitat per a respectar una certa relació entre altura i amplada i així, obtenir el mateix resultat que amb els altres fermentadors.

El fenomen que es troba en joc és doble.

  • En primer lloc, la pressió, en un fermentadors de 8 metres d'altura no és la mateixa al fons que a la superfície. No tots els ferments suporten segons quines pressions. En el cas de no suportar-ho, el resultat són productes annexes a la fermentació indesitjables com ara olor de dissolvent i, corregiu-me si m'equivoco, olors sofrades.

  • D'altra banda, quan els nivells de CO2 al voltant de les cèl·lules de ferment augmenten, la producció d'èsters minva. No he entès exactament el mecanisme d'aquest fenomen, però sembla que s'ha observat en diversos llocs quan s'ha volgut canviar fermentadors.

En el cas de la producció de cerveses de baixa fermentació, els fermentadors cilindro-cònics són un progrés perquè en la majoria d'estils d'aquesta categoria, els èters han de ser poc o gens presents.

En el cas de cerveses que han de contenir èsters, la prudència ha d'imposar la seva llei.

Sembla que la indústria del vi es troba en el mateix dilema.

Hi ha brouaters americans especialitzats en produir cerveses d'abadia que prefereixen els fermentadors oberts amb una proporció entre altura i amplada netament decantada cap a la segons.

En resum: 

  • Els tanks de fermentació horitzontals afavoreixen la producció d'èsters. 
  • Els tanks oberts rebaixen la producció d'èsters (contacte amb O2). 
  • Els fermentadors cilindro-cònics tendeixen a rebaixar la presència d'èsters. 
Article precedent 
Cerveses d'abadia. Taula de matèries.

21 de maig 2013

Fitxes de degustació - CHIMAY tap vermell

CHIMAY 

TAP VERMELL
Chimay "vermella"

Tot el que voleu saber sobre aquesta cervesa i la seva abadia, es troba en aquesta taula de matèries.
Anem directament al gra.

Temperatura de degustació: de 12ºC en amunt.
Alcohol: 7%Vol.
Presentació: ampolla de 0,33L
Lot: L13-135
Caducitat: 2017 (exemplar molt jove).

En destapar: 

Principalment apareixen olors de caramel, pebre negre i plàtan.
Aspecte:
Cap d'escuma generós però que desapareix ràpidament. Cervesa lleugerament tèrbola de color d'ambre fosc, tirant a marró.

En nas 1.

En primer lloc detectem una cosa amb fort component àcid que podria ser grosella verda. Però aquest impressió no dura i apareixen altres fruitats entre els que es poden citar l'albercoc, el plàtan molt madur i algun toc de cirera molt madura també.
Albercoc
Malauradament, hem de dir que trobem una nota sofrada (llumins) prou forta per ser fàcilment identificada i que no pinta res en aquesta història. Per sort, desapareix amb prestesa.
El perfil del malt és prou consistent amb caramels, melasses, crosta de pa bastant torrada.
Melassa
Hi ha un lleuger toc lletós que recorda les olors fresques d'obrador de formatgeria, olor de formatge molt fresc, acabat de fer.
A certa distància (uns 10 cm) es pot notar alguna cosa d'herba i de sotabosc (una mica de terra). Remenant una mica, trobem pebre negre altre cop i notes florals sense identificar.

Aspecte 2:

Aquest cop sí que hem aconseguit un bonic cap d'escuma de color d'ivori, densa, cremosa persistent i formant garlandes.

En boca 1:

En boca es percep una efervescència més aviat fluixa, lleugerament picant, però justa en el conjunt. Apareixen olors fruitades i alguna cosa de fusta (quasi res). El caramel és molt present tant en el seu aspecte aromàtic com en el dolç, sembla un xarop. Cal citar notes de pastisseria dolça.
Xarop de caramel
L'amargor és aparentment quasi inexistent (augmenta molt poc amb el temps)  i l'acidesa només es manifesta molt a la llarga.
El cos és respectable, consistent però ben fluid, sense resistències.
Molt al final del tast, es pot detectar una mica d'escalfor de l'alchol, però no apareix cap perfil de dissolvent.
El glop és molt persistent i el retorn es fa amb olors de pebre negre i potser de coriandre. I finalment trobo que noto alguna cosa d'anís, però podria ser que m'estigués embalant...

En nas 2:

Olors de ferment, de brisa marina, fresc i agradable. Altre cop detectem aromes de pebre negre i la nota lletosa que citavem abans.
Obrador de formatgeria
Sinó, també es pot trobar albercoc i plàtan. Aquest cop però, aquestes fruites no són tan intenses.
També trobem una nota d'ortiga.
L'àcid que trobavem abans en nas pot ser degut al CO2 perquè ara que s'ha esbravat una mica la cervesa, es nota de forma molt menys intensa.
Es poden identificar còmodament diversos tipus de caramel, des del sucre cremat al xarop de caramel (o xarop d'erable).
Persisteix la lleugera olor d'herba amb una nota de fusta molt tènue. També podem parlar de quelcom de cítric, especialment mandarina.
La nota sofrada ha minvat molt però segueix essent molestament present.

En boca 2:

Altre cop, el que es copsa primer és l'efervescència, molt fina, molt justa, adequada.
El toc làctic apareix barrejat amb alguna cosa de ferment fresc. L'amargor amb prou feines es fa notar. Potser es notaria més la seva absència.
Cos dens però amable.
En boca dominen els perfils dolços, però sense que sigui una molèstia. L'equilibri entre dolç i amarg es fa a la perfecció.
L'acidesa, com abans, apareix molt a la llarga. recorda la grosella verda. Aquest cop, no trobo cítrics.
El glop és molt passador i passa bé la set..
El retorn és amarg i picant alhora acompanyat d'aromes fruitades barrejades no identificables.
La composició general és molt encertada; dóna la sensació d'un conjunt homogeni, sense tensions ni drames. Una cervesa amb molta presència, persitent, gens aclaparadora, en definitiva, una cervesa tranquil·la.

En nas 3:

Barreja de notes marítimes amb olors d'herba i sobre tot d'espècies. Torna la nota sofrada barrejada amb el pebre negre i alguna cosa que recorda lleument el "bitxo".
Bitxos
Passada l'escuma, apareixen les olors de pastisseria dolça. Potser trobaríem fins i tot massapà (diacetil?) i ensaïmada.
Olors fruitades amb una mica d'albercoc, cirera negra i quelcom de codony.
Codonys

El sofre segueix molestant!
Cap al final apareix alguna cosa semblant a la colònia d'espígol.
El caramel domina tota l'estona, hi és sempre però no inhibeix en cap moment la percepció de qualsevol altra característica.
Insistiria amb el codonyat.

En boca 3:

Cos molt "confortable" com un sofà tou però sòlid alhora.
Alguna cosa així però amb més coixins...

Olors de carmels diversos, demelasses i de fruites.
Aquest cop, la cervesa ja és més "temperada" i es poden notar millor els perfils de forneria: pa de baguette i crosta de pa.
Els caramels i els tons de llúpol queden completament barrejats i perfectament integrats. Formen un tot indissoluble.
Notes de xarop i de regalèssia al final del glop. Fugisseres però identificables.
El tast és molt llarg, oscil·lant entre dolç i lleugerament amarg.

Impressions generals:

Si no fos pel toc sofrat, aquesta cervesa podria fregar la perfecció. Com deia, és un conjunt homogeni, agradable tot i ser bastant pujat de to (7%Vol).
Posaria especialment en evidència l'equilibri molt encertat entre les notes dolces i i amrgues. També cal citar un molt complex aparell fruitat i una respectable dosi d'aspectes especiats.

16 de maig 2013

Cerveses d'abadia - ORVAL - les cerveses

ORVAL 

Les cerveses 

Orval produeix dues cerveses: la ORVAL VERT o PETIT ORVAL i la ORVAL "normal". La primera no es troba a la venda més que en el cafè de la broueria i se li diu "verd" perquè s'envasava en ampolles verdes. I també se li diu "petit" perquè mentre que la Orval "normal" presenta una DI de 13,6ºP, la Petit Orval tot just ofereix 6ºP.

Petit Orval: l'ampolla no duu etiqueta.
La segona es produeix tres cops a l'any amb el mateix most que la primera. En un tank a part que ja conté aigua, s'hi aboca most "normal" fins a aconseguir la densitat indicada i després es fan les fermentacions i les guardes adequades.

Petit: 

D.I.=1,024kg/L (6ºP); Alc.=3,4%/Vol.; Atenuació aparent: 98%; Color: 28 EBC; IBU: 21.

Orval: 

D.I.= 1,055kg/L (13,6ºP); Alc.= 6,8%/Vol.; Atenuació aparent: 94%; Color: 22; IBU: 38.
Com podem veure, alguna cosa suplementària se li fa a la Petit per que tingui un color més fort que la Orval.
 Però no tenim ni idea del que pot ser: adjuncions de sucres foscos? adjuncions d'algun malt additiu? llarguíssima cocció? [Nota: hem pogut llegir que no era gens infreqüent que moltes cerveses belgues, pels volts del canvi de segle (1900), fossin sotmeses a coccions de fins a 40 hores!]

Cal saber que la creació de la Orval és un encreuament entre diverses tradicions broueres importants. Primer, el creador, Martin Pappenheimer, fou un alemany que possiblement vingué amb la idea de fer alguna cosa en relació amb la ALTBIER. Els primers fermentadors de pedra podrien testimoniar d'aquest fet.

D'altra banda, un dels ajudants del mestre brouater, Jan van Huele, era un belga que havia estat treballant a Anglaterra i que sembla que va aportar la idea de practicar la tècnica del llúpol en sec que s'usa habitualment per a produir PALE ALE.

Finalment, hi havia un altre ajudant, Honoré van Zandt, també belga i amic de l'abat, que havia estat brouater i que coneixia segurament la tradició de la zona de Orval tot i no ser-ne. A la província del Luxemburg belga, el que s'estilava era la SAISON.

Saison:

La Saison era una cervesa concebuda per ser bastant lleugera en una zona on tradicionalment, l'alcohol fort era consumit en forma de ginebra. Podia tenir densitats inicials molt diverses i n'existien de molts tipus. Solien ser més o menys àcides en la mesura que moltes d'elles eren elaborades barrejant velles cerveses àcides, a vegades madurades en bocois de fusta, amb cerveses d'alta fermentació del mes d'Abril i Maig. No ens estranyi doncs que la Orval comprengui un toc acidet que, ara sabem, aporta especialment el Brettanomyces.

Foto oficial de la Orval

Aproximació a la recepta (segons S. Hieronymus): 

Aigües: 

Calci:96mg/L; Bicarbonat: 287 mg/L; Magnesi: 4 mg/L; Sodi: 5 mg/L; Sulfat: 25 mg/L; Clor: 13 mg/L.
Orval ajusta el pH de les seves aigues fins a 5.0. Fins a 1993, l'acidesa era de 5,2. Alguns especialistes han notat com la fermesa de l'amargar ha perdut una mica d'entitat. Això ha creat alguna controvèrsia entre els afeccionats incondicionals de la Orval i el mestre Rock.
La font Mathilde

Malts: 

La recepta compren tres malts clars (de dues carreres i de primavera) i dos malts caramel. El mestre decideix quins són tastant-los (!). Per això no podem dir de quins es tracten perquè és variable segons les anyades. Diu que prefereix malts clars consistents i que la suavitat ha de ser aportada pels malts caramel. El sucre "candi" composa entre 16 i 17% de l'engranada.
Malt Pils d'hivern

Llúpols: 

Les varietats són Styrian Golding d'Eslovènia i Hallertau d'Alemanya. Fins al 1990, les addicions es feien en flors, però des de llavors, i creiem perquè han aparegut en el mercat extractes que conserven els aspectes aromàtics del llúpol, les addicions es fan en pellets i amb extracte. El llúpol en sec es fa amb llúpol en flor. Rock prefereix per a aquesta operació el Styrian Golding, però el seu predecessor usava East Kent Golding.
Styrian Golding

Ferment: 

No tinc informació clara del ferment primari usat per Orval. Aquest comença la seva feina a 14ºC i pot pujar fins a 22ºC durant 4 dies. La temperatura és constantment retocada en funció de com va la fermentació. S'usa el mateix ferment durant 16 generacions (la majoria de broueries d'abadia no passen de les sis generacions).
La segona fermentació es fa a 15ºC en tancs horitzontals durant tres setmanes i és quan es fa el llúpol en sec. També val a dir que en aquesta fermentació secundària, és quan s'afegeix una barreja de ferments "de la zona" en la que figura el Brettanomyces.

Maceració: 

L'empastage es fa a 63ºC per un temps "variable" i després es puja a 72ºC durant 20mn. La clarificació dura 3 hores.

Fermentació: 

La primera fermentació es fa en fermentadors de 200 hL cilindro-cònics però las segona es duu a terme en tancs horitzontals.

Envasament: 

Fins no fa gaire, la Orval no es filtrava ni es centrifugava. Ara si que es centrifuga per treure el ferment vell. S'afegeix sucre i ferment (3M de cèl·lules per mL) per a aconseguir una carbonatació de 10g.

Maduració: 

Cinc setmanes de refermentació en ampolles a 15ºC.

Clons de Orval:

http://forum.northernbrewer.com/viewtopic.php?f=4&t=40289&start=15
http://www.brewboard.com/index.php?showtopic=68303
http://beersmithrecipes.com/viewrecipe/39162/orval-clone

Article precedent
Cerveses d'abadia: taula de matèries.