Degustació - Westvleteren 8

Westvleteren 8

Abordo aquesta avaluació amb molt de respecte i fins i tot una mica d'aprensió: jo sóc d'aquells que, fa molts anys, aprofitàvem els viatges d'estudis o del que fos per tastar cerveses que llavors es consideraven gairebé exòtiques. Dins de les exòtiques hi havia aquelles de les quals sabíem que només les podríem tastar si anàvem al productor mateix. I la més misteriosa i atractiva solia ser la Trapista Westvleteren, una cervesa d'abadia que es feia en petites quantitats i que quan ja no n'hi havia només et tocava esperar a la remesa següent.

No he acabat mai d'anar a Westvleteren i per tant, durant molts anys he mirat amb enveja i una mica de ràbia aquells que sí que hi havien anat i em deien que allò era nèctar dels Deús.

Ara però, la necessitat essent una llei, els monjos de Westvleteren, per motius que desconec, han posat al mercat les seves cerveses i les hem pogut trobar a Barcelona mateix.

Encara no he pogut fer l'estudi complet sobre Westvleteren que havia promès aquí. Però reitero que el tinc pendent de fer.

La Westvleteren 8 és una de les 3 cerveses que fan en aquesta abadia. Es broua la Blonde (Xapa verda 5,8%Vol), la 8 (xapa blava, 8%Vol) i la 12 (xapa groga, 10,2%vol). Westvleteren, durant molts anys ha considerat que el seu ofici era resar, i feien cervesa per a subsistir. Durant molt de temps també, van tenir l'elaboració delegada a la broueria Saint Bernard de Watou que després produiria la St. Bernardus Abt 12 seguint la recepta que havien aplicat per a elaborar la Westvleteren 12. El resultat està molt lluny de ser el mateix cosa que fa pensar molt sobre la recepta original i sobre l'actitud que tenen els monjos davant de la cervesa en particular i davant del món en general.

Adreça web: http://www.sintsixtus.be/

Més informació: http://en.wikipedia.org/wiki/Westvleteren_Brewery

Descripció:

Ingredients

Possiblement, malts Pils Dingemans i sucres liquids modificats i caramel·litzats. Fins on ens hem pogut informar, el color de la cervesa és ontingut amb els sucres i la cocció.

Possiblement llúpols nobles: Hersbrucker i també Styrian Golding.Potser Hallertau.

El llevat, fins allà on sé jo, són els mateixos que els de Westmalle, o  bé són propis però cultivats a Westmalle. Fins allà on sé, Westvleteren no te laboratori.

Presentació: ampolla de 33cl. Sense etiqueta.

Alcohol: 8% vol.

Data: 02-09-2014

Avaluació:

En destapar:

Aquesta etapa ens ofereix olors de gra i de massa de pa. Potser també quelcom de cítric.

Aspecte:

Escuma mitjanament densa, de color trencat, molt persistent i formant bones garlandes.

Color: m'adono que no el vaig descriure! A veure si en trobo una altra!

Nas 1:

Amb molta escuma: Molt bon perfil de pa, de molla densa i de crosta fresca.

Molt lleugeres olors cítriques i quelcom de fruitat molt lleu. Podem endevinar raïm verd, un no-res d'albercoc i grosella.

Sense escuma: perfil fort de pa molt fresc, de galetes digestives i de caramels i melasses.

Es nota bastant l'alcohol amb lleugeres notes de dissolvent i de raïm verd (agràs).

Tocs de fruites seques com ara nous i panses així com nabiu fresc (mirtil).

Existeix un cert to d'oxidació del qual em faig responsable: no he pogut conservar aquesta ampolla en les condicions que es mereixia. Pols.

Finalment, en matèria d'espècies podríem citar la canyella i tal vegada, llorer.

Boca 1

El cos és molt "confortable", dens, fort i poderós.

L'alcohol es nota molt bé; escalfa.

Trobem discretes olors fruitades. Potser pansa i també raïm verd.

L'efervescència és vivaç però molt ben integrada al conjunt.

Molt discreta nota salada. Quasi res.

Tocs discrets d'herba i, ara mateix, no apareix cap cítric.

També es noten molt bés les aromes de caramels i de melasses, però no es pot dir que dominin.

L'amargor apareix a la llarga, rodona i sense cap mena d'astringència ni aspror. El final és un pèl punyent i una mica metàl·lic.

Persisteix la sensació "pastosa" i l'amargo va en augment però sense arribar a cap extrem.

El perfil del malt, sorprenentment, es manifesta poc i el que domina, la sensació principal, és la de cos molt considerable.

Nas 2:

Molta escuma: Olor sòlida de pans diversos amb herba fresca i raïm verd.

Pans frescos no molt torrats, molla fina i espessa, pa de pagès sense cap fermentació àcida.

Ja apareixen olors de caramels mitjanament fets i melasses més neutres.

Trobo tons àcids que atribueixo al CO2 i altres que són més cítrics: llimona.

Sense escuma: Apareixen com a dominants les olors de caramels mitjanament fets, les de melasses.

Aquest cop, el fruitat s'expressa en préssec. També podem distingir pansa i cirera confitada.

Es poden identificar bons records de pastisseria dolça. Parlaríem de coses amb canyella i un toc de vainilla.

Diacetil, diria que no. Ni tampoc cap compost del sofre.

Tot i així denuncio un toc de pols, oxidació de la qual ja he dit que em sentia miserablement responsable.

Dins de tot aquest conjunt de característiques "calentes", hi ha un to de frescor que potser recorda la menta o, fins i tot l'anet. Afirmo la frescor però no els ingredients que queden molt en rerefons i poc identificables.

També parlaria d'algun to làctic sense cap mena d'acidesa associada.

D'acidesa n'hi ha. Molt poca i més aviat cítrica.

Finalment cal citar alguna cosa de resina i potser, buscant molt, un to de cafè.

Boca 2:

Notes de caramels, de melasses i potser quelcom làctic (iogurt?).

El cos és considerable però sense duresa.

L'efervescència ha perdut vivacitat però segueix ajudant a alleugerir el perfil "calent". També contribueixen a aquesta compensació algunes notes mentolades (aquest cop més distingibles).

L'alcohol es manifesta amb claredat i certa contundència. L'acompanya alguna cosa de dissolvent.

Molt enrera, trobaríem quelcom de xocolata.

L'acidesa només es distingeix a la llarga. La nota salada segueix mantenint-se en un marge molt discret. Però es nota.

L'amargor també té una evolució ascendent i acaba amb una nota lleugerament punyent que queda compensada al cap d'una estona per la complexa i rica paleta aromàtica aportada pels fermentables i els llevats.

En boca, els aspectes de pastisseria dolça són menys forts.

La cervesa resulta molt densa i persistent en la dolçor i l'amargor.

Malgrat la seva densitat, passa bé la set.

Presenta una agradable combinació de cos i de frescor. L'amargor treu densitat i aporta aquesta frescor.

La cervesa és en general menys contundent que la Rochefort 10, més refrescant i més bevible.

Al final, quan ja ens pensem que s'ha acabat, apareixen olors de pebre i de resina.

Astringència, no. Aspre tampoc. Diacetil, pot ser. DMS, no.

Impressió general:

Una combinació molt sàvia de densitat i de força combinades a tocs frescos que rebaixen l'escalfor. Una recepta molt ben construïda i sobre tot i curiosament, equilibrada malgrat la contundència.

Una cervesa d'hivern, escalfant, que convida a la meditació i al recolliment alhora que també ofereix una amable i alegre brillantor.

Nota:

Amb raïm verd, vull dir raïm de color verd madur. Quan vull dir raïm verd no madur, dic "agràs".

Fitxes de degustació - AFFLIGEM blonde - Heinecken

AFFLIGEM BLONDE

Pàgina web www.affligembeer.be

El lloc:

Affligem és un municipi belga de la província de Brabant Flamenc a la regió de Flandes. Està compost per les seccions de Affligem, Essene, Hekelgem i Teralfene.

L'empresa

Affligem també és una marca de cervesa del Grup Heineken des de 2000. Abans, la marca ja havia estat comprada pel grup Alken Maes (Maes, Postel, Desperados, Mort subite, Grimbergen, Brugs, etc).
El nom procedeix de l'abadia benedictina de Affligem fundada el 1062. Aquesta ciutat està situada al Brabant Flamenc (Bèlgica , a uns trenta quilòmetres al nord-oest de Brussel·les.
L'abadia de Sant-Pierre-et-Saint-Paul d'Affligem està situada a la frontera de Brabant flamenc i Flandes Oriental (Bèlgica), és un antic monestir benedictí. Fundat 28 juny 1062, va tenir una gran importància en el Ducat de Brabant. Suprimida en 1796, l'abadia va ser refundada en 1870 amb l'arribada d'una nova comunitat monàstica: ara té uns vint monjos. Per més info: http://fr.wikipedia.org/wiki/Abbaye_d%27Affligem

La llicència per utilitzar el nom de l'abadia va ser concedida pels monjos per esdevenir la fàbrica de cervesa De Smedt Brewery Affligem Opwijk ubicada a la província de Brabant flamenc. Els monjos mateixos no elaboren cap cervesa ni participen en cap etapa de l'elaboració.

Actualment i al nostre coneixement, hi ha tres cerveses d'abadia comercialitzades sota la protecció del logo belga cervesa d'abadia:
Affligem Blond és una cervesa daurada amb 6,8 % d'alcohol .
Affligem Dubbel és una cervesa fosca amb 6,8 % d'alcohol .
Affligem Tripel és una cervesa daurada amb 9,5 % d'alcohol .
Hem trobat la referència a altres productes, però al web d'Affligem només figuren aquestes.

La cervesa

Presentació: Ampolla de 330ml
Alcohol: 6,8% vol
Cad: 19/06/2014
Lot: 11-18-1711
Estil: Abbaye blonde. Al nostre bloc. BJCP.
Certificació Bière Belge d'Abbaye.

Descripció

En destapar

Olor de pa de pessic, de caramel i de plàtan verd.

Aspecte

Escuma mitjanament espessa de color de vori. Ni és mol persistent ni deixa garlandes.
Cervesa transparent amb concrecions en suspensió. Això ja me la faria descartar. Color de mel.

Nas 1

Olor dolça de caramel poc fet, i quelcom de llaminadura. L'aspecte de caramel és el dominant. Tot i així, el perfil aromàtic es queda una mica a dins. Tal vegada la cervesa sigui massa freda.
Distingeixo quelcom d'herba però és molt fluix. Potser també apareix el pal de regalèssia i alguna cosa d'oxidació (pols).
Notes especiades de pebre.
Es pot notar un aspecte lleugerament cremós (lletós) que acompanya els aspectes del malt. Pot ser que sigui diacetil?. Altrament i cercant amb esforç, també apareix alguna cosa de molla de pa i alguna cosa de raïm verd.
Es nota una mica l'alcohol. Aquest va acompanyat d'olors de colònia.
Amb el temps, els afruitats apareixen i ens ofereixen albercoc i llimona. Potser també molt al final, carxofa.

Boca 1

Efervescència picant, alegre i vivaç.
Notes marcades de llimona amb alguna cosa d'aranja. L'acidesa és ben notable. (Infecció?).
Perfil del malt dominant amb caramels poc fets.
L'alcohol te una presència important tot i no tenir un grau especialment alt. Diria que hi ha un excés d'alcohols de fusel perquè la cervesa "escalfa" i "pica" més del compte.
Nota lleugerament dolça i melosa.
Al principi, l'amargor no s'expressa gens. Només ho fa a la llarga amb un toc sec persistent que es barreja molt bé amb l'acidesa.
El cos no és especialment pronunciat i hi ha un no-res d'astringència.
El glop és bastant llarg i el final és prou sec.
El retorn es fa amb plàtan verd!!

Primeres impressions:

cervesa ben bevible malgrat l'aspecte visual poc engrescador, mitjanament passadora. Quelcom d'estridència en la composició per l'acidesa i els alcohols de fusel.

Aspecte 2

En aquesta segona passada aconseguim un cap d'escuma quasi perfecte, de color blanc trencat i formant garlandes abundants.

Nas 2

Amb molta escuma, es pot distingir una lleugera nota de carxofa. També destaca la olor de ferment fresc amb notes de formatge molt fresc.
L'aspecte oxidat ha desaparegut.
Darrera dels caramels podem parlar d'alguna fruita, en especial albercoc. Al cap d'un bon moment també apareix quelcom de poma i plàtan més aviat poc madur.
L'alcohol torna a destacar. No és que sigui molt fort, però és prou fort perquè es noti massa i quedi una mica fora de context.
Els caramels que apareixen no són molt fets. Tal vegada, més que de caramels hauríem de parlar de llaminadures una mica caramel·litzades.
La nota làctica persisteix.

Boca 2

Cos mitjà, un pèl fort.
Efervescència més baixa que en la primera ronda, picant i molt ajustada.
L'aspecte maltós és important amb olors de farina i de pasta crua. També aporta una nota dolça, també justa i mesurada. Apareix igualment Brioix.
El toc lletós o cremós també es manifesta en el tacte.
Es poden detectar olors de llima i de raïm verd.
Cal parlar d'acidesa encara que no faci el cas en aquest estil. Però diríem que es troba en una intensitat encara acceptable i integrada.
Seguim trobant més alcohol del compte i possiblement massa alcohols de fusel.
Existeix una nota "bicarbonatada" que s'allarga en el tast.
L'amargor no destaca gens. En aquesta segona ronda no acaba de manifestar-se. Buscant bé descobrim que ho fa de manera seca i molt discreta. En la persistència potser es manifesta quelcom d'amargor, fins i tot amb certa insistència.

Impressions generals.

Sensació general bastant decebedora. Primer, l'aspecte no convida gaire i pot ser que això afecti la resta del tast.
D'altra banda, el perfil aromàtic és una mica pobre. I no és que bo sigui complex. La sensació és que "es queda a dins".
Destacaríem l'alcohol que es manifesta amb molta més contundència del que li tocaria.
Jo diria que aquesta ampolla ha patit problemes d'emmagatzematge perquè coneixia aquesta cervesa ni no recordava que fos "aigualida".
Estarem pendents de trobar un exemplar més típic.

Fitxes de degustació - Westmalle dubbel

Westmalle dubbel

Aquest és el segon tast de Westmalle dubbel que publiquem. No hem llegit el primer per a fer el segon. L'hem fet amb la màxima honestedat.
Si es troben coses diferents, i això passa sempre és perquè la cervesa és segurament d'una partida diferent, és perquè les circumstàncies del tast són diferents, especialment, la temperatura ha estat diferent: la primera es va fer a l'Agost, quan la temperatura pujava ràpidament i la segona l'hem feta a finals de Febrer, quan la temperatura externa no ajudava a que pugés la temperatura. I jo tampoc sóc exactament el mateix. M'han passat coses, m'ha passat el temps, he après coses, n'he oblidat d'altres.
Pel que fa a informació sobre la broueria Westmalle en particular o sobre les cerveses d'abadia en general, trobareu la vostra felicitat en aquest enllaç.

Dades tècniques d'aquest tast:

Alcohol: 7% Vol.
Presentació: ampolla de 33 cL
Caducitat: 30/10/2014
Lot: 2 107761
He tingut aquesta cervesa 6 mesos a la nevera. I abans de tastar-la, l'he treta per una setmana.

Descripció:

(avui no tinc ganes ni temps de posar fotos)

En destapar:

Olors de fruites madures i de caramels diversos.
Aspecte:
Escuma de densitat mitjana (bombolles mitjanes, d'aspecte no gaire cremós), de color beix fort i deixant bones garlandes.
La cervesa és de color marró amb notes de caoba i és poc transparent.

Nas 1

Les olors de crosta de pa s'imposen primer. Després trobem aromes d'herba fresca amb possibles notes de menta. El perfil del malt també ofereix olors de pasta de pa o de pa poc cuit.
Les fruites són nombroses però indefinides. No trobo plàtan però en canvi podem identificar cirera negra molt madura i albercoc.
Es nota l'alcohol però molt poc. A moments penso que trobo quelcom de dissolvent, però no sempre.
També es pot trobar pebre negre i potser quelcom de canyella.
Em surt quelcom lleugerament oxidat: pols.
En matèria de fruites, insistint i buscant, podem citar pruna seca. Potser fins i tot més pruna que cirera.

Boca 1

Efervescència forta alhora que fina.
Molt n¡bones olors de caramels diversos. També es pot notar un aspecte àcid prou important que, al cap d'una estona, acaba ben compensat per un toc dolç molt ben vingut.
Es nota bé l'alcohol, en olor i en tacte (escalfor).
L'amargor podria ser descrita com a secundària, feble però present en una mesura molt justa, un pèl seca.
El cos és bastant fort, espès. Però no es tracta de res excessiu i la cervesa, en general, queda bastant homogènia. Es mou en tons poderosos o fins i tot superlatius, però tot plegat dins d'una harmonia integradora.
El tast és llarg, sec i ofereix un perfil d'alcohol gens menyspreable. El final és sec mentre que el retorn s'expressa amb una certa amargor barrejada amb olors de pansa.

Aspecte 2

En segona instància, aconseguim produir una escuma molt més densa però no més persistent.

Nas 2

Amb bastanta escuma, i contràriament al que és habitual, no trobo cap rastre de DMS. En canvi sí que es pot descriure pebre i alguna cosa de vainilla. Potser tal vegada quelcom de canyella. El perfil del malt, per sí mateix fort, apareix després.
Passada l'escuma, apareix un toc molt discret de plàtan, acompanyat per notes ja més fortes de pruna seca i de pansa. Per damunt de tot, plana una mena de núvol que recorda el rom o la mistela. Sembla com la barreja de tons dolços amb l'alcohol.
S'aprecien bé olors de caramels i de melasses. Els caramels apareixen ben torrats però gens cremats.
La nota oxidada és molt més fluixa que en la primera ronda. Ara és quasi inexistent. Diríem que cal saber-ho per trobar-ho.
També hi ha un aspecte lleugerament punyent que es pot emparentar amb alguna sensació d'acidesa amb possiblement algun detall cítric.

Boca 2

En boca, es pot descriure quelcom de fruitat bastant fort. Citaríem el plàtan, l'aranja, les panses i la pruna seca. Al mateix temps, aquestes olors càlides amb aspectes dolços queden compensades per una sensació de frescor que en podríem dir mentolada.
L'alcohol es fa notar i va en augment.
El perfil dolç recorda una mica el most de raïm negre.
En el fons, es pot trobar caramels en diversos nivells de torrefacció i quelcom molt amagat de pastisseria dolça (ensaïmada).
A la llarga, reapareix una mica de crosta de pa i quelcom fi de farina.
A la llarga també, trobem quelcom d'acidesa i un punt d'astringència molt fluix però present. val a dir que va minvant.
Amargor molt discreta tot i que força persistent i creixent.
Molt al final i forçant una mica, podem acabar distingint quelcom de cafè.
El final és sec i es barreja favorablement amb notes dolces.

Nas 3

(avui en tinc moltes ganes)
Amb molta escuma, lleugeríssima nota de DMS, brisa marina. Quasi res. Tot just un oreig.
En aquesta passada, es fa més evident el pebre i s'aprecia més herba.
Es pot trobar altre cop pa i crosta de pa. altrament, apareixen caramels diversos. Potser més melasses que caramel.
Es pot identificar pruna seca i pansa i finalment, amb més força, quelcom de plàtan.
L'alcohol segueix ocupant bastant de lloc; és quasi constantment present. Però no s'aprecia res de dissolvent.
Molt al final, i ja ensumant de forma neuròtica, podríem trobar quelcom de vainilla.

Boca 3

L'efervescència va minvant.
El toc lleugerament àcid recorda una mica l'agrella però no és res exagerat ni tan sols fort.
Ara, l'amargor és simplement absent (si ho fos realment, es notaria, però el que volem dir és que ara queda completament integrada).
En canvi, el perfil dolcet i aromàtic del malt es fa molt present i, segons com, fins i tot dominant.
Els caramels i les melasses es barregen amb l'alcohol per aportar una sensació de vi espirituós o de rom, però no apareix acompanyat de tons oxidats.
Olors de pruna seca, de pansa i d'aranja. També llimona.
L'alcohol escalfa prou, en boca i a les galtes.
Dissolvent, no; Astringent, no; Aspre, no; Diacetil, diria que no; DMS, ja ho hem vist, quasi res.

Impressions generals:

Una cervesa molt poderosa alhora que finament compensada. Una demostració que es pot elaborar un producte fort i consistent en termes d'equilibri i d'homogeneïtat.
el perfil del malt és poderós i invasiu es compensa amb una combinació d'aspectes amarg i àcid que refresquen el conjunt. Tal vegada hi ha també un aspecte mentolat que ajuda en aquesta funció moderadora.
El tast és molt llarg, sec i en aquesta persistència s'instal·la l'alcohol de forma insistent.
La cervesa ofereix una mica de resistència. No és ben bé fàcil de beure però passa molt bé com a tast pausat.
Una cervesa règia que es manté homogènia en els extrems.

Fitxes de degustació - WESTMALLE TRIPEL

WESTMALLE TRIPEL

Tot allò que vulgueu saber sobre cerveses d'abadia en general i aquesta cervesa en concret es troba al capítol de les cerveses d'abadia que està ací.

La cervesa.

Dades tècniques:

Alcohol: 9,5%vol.
Caducitat: 06-12-2014
Data de la degustació: 22-08-2013
Lot: 060097
Ingredients i procediments possibles (hem de dir "possibles" perquè res es sap del cert). Veieu ací.

Descripció

En destapar: 

En aquesta etapa es distingeix prou bé poma. Poca cosa més.

Aspecte:

Escuma mitjanament densa, abundant, de color blanc i formant garlandes. Cervesa una mica tèrbola, amb impureses visibles en suspensió, i de color daurat fort. Podria ser que ens trobéssim davant del fenomen del "chill haze".

Una IPA sense chill haze i l'altra amb chill haze

Nas 1:

Sorprèn en primer lloc una barreja d'olors poc destriables. Fixant-nos-hi, distingiríem primer el clàssic DMS amb suggerències de marinada. Per damunt plana una nota lleugerament dolça i molt floral sense que es puguin precisar quines flors. I finalment, al darrere, es manifesta una flaira fruitada indefinida. Si digués alguna flor o alguna fruita, no seria honest. Crec que hi són però no puc dir quines.

Sigui com sigui, pensant-ho bé, la fruita podria ser albercoc.

Albercocs

La nota dolça es va precisant i suggereix galetes dolces (amb sucre glaç al damunt), molla de pa blanc i quelcom de la crosta del mateix pa.

Segons olorem fort o fluix, trobem més flor o més galeta.

Al final apareix una suggerència de cítric. Alguna cosa com una mandarina bastant dolça i poc àcida, un pèl passada.

Gallons de clementina

Boca 1:

En primer lloc trobem el perfil dolç menys poderós del que ens anunciava l'olfacte. En realitat és molt discret per no dir fluix. Tot just es manifesta amb una mica de galeta i molla de pa.

L'efervescència és justa, una mica per sota del que era d'esperar. Però al cap i al fi, justa: compleix amb la seva funció refrescant i passadora. Repetim-ho: el punt just.

El cos és considerable sense ser exagerat.

Astringència, no. Aspror, no. Diacetil, diria que no. Acidesa, tot just una mica si conservem la cervesa prou temps en boca. Existeix una curiosa nota viscosa que distingiria del cos perquè no n'introdueix més.

Amargor, al principi, quasi res.Més aviat seca, persistent i en augment progressiu. amb el temps adquireix un cert aspecte metàl·lic.

L'alcohol es nota bé però queda ben integrat en el conjunt, no crida especialment l'atenció.

Si haguéssim de cercar espècies (és el cas de fer-ho, no ens càpiga dubte), tot just parlaríem de vainilla i un toc de pebre negre.

Vainilla

El glop és prou llarg amb notes seques i dolces alhora.

Al final, dins de l'amargor es poden trobar notes d'herba fresca acabada de tallar.

Aspecte 2: 

En segona instància, l'escuma és una mica més densa però igual de persistent (mitjanament).

Nas 2:

Amb molta escuma, dominen les olors marítimes i d'herba fresca tallada. També parlaríem de tall de fulla o de fulla triturada, quelcom de lleugerament metàl·lic.

Passada l'escuma, podem descriure aspectes àcids no cítrics: tal vegada grosella i agrella.

Grosella

Com a base, es mouen aromes de galeta, de molla de pa i un toc de canyella i també de vainilla. 

La combinació de l'alcohol amb olors florals pot suggerir una mica d'aigua de colònia.

També se'ns apareix quelcom de pastisseria dolça (ensaïmada).

Ensaïmada

Les fruites queden bastant perdudes i simplement tornaríem a citar la poma i l'albercoc. Però és estrictament testimonial.

Boca 2:

Amb la cervesa una mica més calenta, el cos es revela molt més poderós. Aquest cop no es manifesta la viscositat "extra" del primer tast.

L'efervescència segueix essent fluixa però "justa" o ben ajustada.

D'amargor. al principi no en parlaríem, però va creixent.

Acidesa, quasi res. Astringència, no. Aspror, no. Diacetil, no.

Olors de galeta, de pa de pessic, de molla de pa blanc amb una mica de crosta. Notes de bescuit.

Bescuit

Aquest cop, l'alcohol despunta més, però sense passar-se.

Poma gairebé segur i altres fruites que no s'identifiquen.

El glop és més llarg que el primer, i aquesta llargada es fa seca, però sense molestar.

Retorn sec amb notes dolces.

Una curiositat que cal posar en evidència: malgrat que la cervesa s'ha escalfat, es manté una sensació de fresc que no s'adiu amb la temperatura i resulta summament agradable.

Impressions generals:

Cervesa perfectament bevible amb una personalitat difusa on cap element en tapa cap altre tot i que alguns dominen l'horitzó. Una cervesa contundent pel seu cos però que ofereix aspectes de lleugeresa, digestibilitat, finesa i elegància en la resta de la composició. 

Resulta ser una descripció difícil precisament perquè la composició és especialment integrada i homogènia.

Ens trobem davant d'una cervesa de factura quasi perfecta (segurament sóc jo el responsable del chill haze). Dins d'aquest conjunt especialment harmoniós, em sobraria potser el final una mica més sec de compte. Però sinó, cal parlar d'un clàssic magistral que, per altra banda ha anat millorant durant els 76 anys dela seva existència!

Nota: Chill haze.

Fitxes de degustació - Rochefort 10 -Cerveses d'abadia

Rochefort 10

Presentació: ampolla de 33cl
Alcohol: 11,3%Vol.
Ingredients: Aigua, Malt d'ordi, Cereals sense maltejar, Llúpol, Llevat i Sucres.
Per saber amb més exactitud el que són els "cereals sense maltejar" i els"sucres" i també per saber més coses sobre l'abadia i les seves cerveses us recomanaria l'enllaç següent: cerveses d'abadia.
Caducitat: 30-10-2017. Podem deduir-ne que la data d'envasat deu ser el 30-10-2012.
Lot: 11:24:59

Descripció:

En destapar:

Bones olors de pa fresc, caramel i fruites verdes.

Aspecte:

Cervesa poc transparent de color d'ambre fosc, bronze. Escuma abundant, espessa, cremosa i persistent de color d'ivori. Forma garlandes.

En nas 1:

Amb molta escuma es pot detectar fruitats madurs i verds alhora. Es barreja una nota dolça i una altra d'àcida essent aquesta molt més discreta. Com quasi sempre amb un bon gruix d'escuma, es pot trobar el típic DMS que recorda la brisa marina. També identifiquem un no-res de diòxid de sofre (llumins).
Un cop baixada l'escuma, podem trobar un nodrit aspecte fruitat en el que podriem descriure el préssec, la cirera, una mica de plàtan i, potser, nespra.

Nespres

L'aspecte dolç aporta notes de melassa i de sucre candi. Potser també implica aromes de crosta molla de pa.
Es pot trobar també una lleugera nota d'alfals tallat.

Alfals

Per damunt de tot plegat podriem dir que plana una certa olor de pebre negre i una suggerència de cafè.
El sofre és molt lleu però no desapareix.

En boca 1:

Bones olors de caramel, de melassa i de fruites ben madures. Toquet fi de cafè, o potser millor de cafè amb llet.

Cafè amb llet

Efervescència fina, justa i un pèl picantona.
Amargor quasi inexistent. Tot just aporta un final lleugerament sec.
L'alcohol es nota força en l'aroma i en l'escalfor. Es barreja favorablement amb el toc notablement dolç i persistent. Però aquesta dolçor no és aclaparadora. És una sensació estranya: el dolç és molt present però no és fort (no s'assembla en res a la dolçor d'un refresc qualsevol).
El cos és ben consistent. D'acidesa no n'hi ha, d'astringència tampoc i menys encara d'aspror. Potser podriem assenyalar una mica de diacetil en forma de notes d'ametlles i, sobre tot, de nous.
El final revela més aromes amb tocs d'herba tallada. Pot recordar una mica les olors medicinals del Fernet Branca.

Un anunci antic de Fernet Branca

La cervesa dóna una sensació de ser especialment DIGESTIVA, una característica cercada i volguda per la majoria dels brouaters belgues i la seva clientela: una cervesa no ha de pesar.
La cervesa passa bé. El cos ofereix resistència però poca. Ja sabem que no és una cervesa per beure a grans glopades.
Existeix una nota salada quasi nul·la, però hi és.
Es fa un retorn amb notes de pa de nous i ribes roges. Torna també la barreja de dolç i àcid que hem descrit al principi.

En nas 2:

Al principi, dominen les fruites amb pera i poma molt madures. Després apareix el ferment fresc amb pebre negre i alguna cosa d'herba que ho refresca tot. Podria ser menta o, millor tarongina.

Tarongina

I ara que parlo de tarongina, trobo pa de pessic de taronja, d'aquell que te trossos de taronja confiatada al damunt.
Es poden notar sucres en diversos estadis de caramel·lització. Persisteix el perfil sofrat.
A la llarga, rebaixada altre cop l'escuma, podem parlar de pastisseria dolça, especialment d'ensaïmada de cabell d'àngel.
Molt al final podriem descriure sense que fos res molt segur, notes de llessamí i de gerani.

En boca 2:

Sensació bastant clara de toffee, olors de fruita madura (meló, poma, pera).
Cos molt consistent i efervescència justa. No la sé descriure millor. És fluixa però es nota bé i és just el que necessita aquesta cervesa per poder posar en evidència les altres característiques sense molestar. Per això dic "justa".
Toc salt quasi imperceptible.
L'alcohol és ben present i condueix a trobar notes de mistela.
Lleugera picantor.
Més típicament, trobariem crosta de pa bastant torrada i molla. Potser quelcom de mora?
Acidesa, no. Astringència, cap. Aspror, tampoc. DMS, quasi res. Diacetil, potser en les notes finals de nous.

Nous

La persistència aquesta cop, s'estableix en les notes més dolces.
L'amargor és residual, final, i s'expressa sobre tot en sequedat. No es percep cap aspecte metàl·lic.
Quan la cervesa era bastant freda (8ºC), el glop quasi no oferia resistència. Ara sí que se'n pot notar una mica, i diria que és degut al cos especialment poderós.
Pasa la set moderadament.
La composició és quasi perfecta, gens equilibrada però molt ben integrada, homogènia, fins i tot compacta, alhora que suau i confortable. La paraula més adequda podria ser SMOOTH. Estic obert a les vostres suggerències.

No m'he pogut resistir a conduir una tercera ronda:

En nas 3:

Mateixa barreja de caramels poc fets, aire marí i alfals tallat que en el segon tast. Amb força escuma es pot notar bé el pebre i notes florals capitoses com ara baladre vermell.

Baladre

Perfil general dominant d'aspectes dolços: caramel, melassa, ensaïmada i pastisseria dolça en general.
Aquest cop, es pot notar bastant bé l'herba tallada però la fruita en general costa de definir. Parlariem de fruites molt madures, en especial, plàtan i cireres. Potser mora...
En una cervesa amb els graus que te, seria fàcil trobar notes de dissolvent, però aquí, no és el cas. En canvi, he de confirmar la nota discreta però persistent de sofre (llumins).

En boca 3:

Cos cada cop més consistent i lleugeres aromes de cafè i de caramels poc fets.
Aquest cop, l'amargor es fa sentir una mica més però segueix essent una cosa estrictament testimonial.
L'efervescència, fina i, com dèiem, justa. També un pèl picant.
Entremig, potser podriem descriure quelcom de fusta.
El toc de vi dolç és ben notable.
Molt al final i conservant la cervesa molta estona en boca, es poden descriure aspectes àcids i astringents però fan falta uns 4 minuts!

Impressions generals:

Cervesa contundent, complexa, fina i elegant, tot alhora. No passa molt la set, no és una cervesa de ple estiu. Però tot i així no ofereix una resistència exagerada al glop. És de consum moderat i tranquil.
Dóna sensacions de confortabilitat i de suavitat excepcionals.
Posaria en evidència l'associació especialment ben aconseguida entre contundència i amabilitat.

Fitxes de degustació - Maredsous Blonde (6)

Maredsous Blonde o Maredsous 6

Maresdsous 6

Alcohol: 6%Vol.

Caducitat: 10-2013

Lot: L2241 1140

Aquesta cervesa està feta per la broueria Moortgaat de Puurs (BE). La mateixa que elabora la Duvel.

Data del tast: avui mateix, 9 de Juny 2013.

Temperatura: hem començat a 8ºC i la cervesa s'ha anat escalfant.

Presentació: ampolla de 33cL.

Per més informació sobre Maredsous, cliqueu ací.
Aquesta ampolla, ja fa 2 anys que la tinc al celler. Anem doncs a degustar una cosa antiga.

Descripció

En destapar:

Bones olors de pa de pessic i caramel poc fet. També hem de descriure una lleugera nota de pols.
Aspecte:
Escuma blanca,densa i cremosa, molt persistent i formant garlandes.
Cervesa de color entre ros i daurat, perfectament transparent.

En nas 1:

Amb molta escuma, podem detectar olor de ferment fresc, de caramel, d'herba tallada amb una nota dolça de teló de fons.
Passada l'escuma, s'accentua la nota dolça. Podriem també trobar alguna fruita però és molt difús. Parlariem potser de pera i grosella. La olor dolça podria recordar la del núvol de sucre de la fira. Altrament tornem a trobar olor d'herba però aquest cop també hi ha flor especialment gerani (gerani d'olor?) o potser millor, rosa, rosa vermella.

Roses vermelles

Es poden trobar notes especiades que podrien recordar el pebre i alguna cosa picant.
Molt al final, sobta un toc de torró d'Alacant i un toc de pols. Si tenim en compte que el torró es fa amb ametlla, potser estariem detectant alguna cosa de diacetil disfressada amb la dolçor...

En boca 1:

Perfil dolç dominant al principi, caramel poc fet, pa de pessic i galeta d'avena. La fruita es precisa un mica millor i tendiriem a parlar de préssec.

Galetes de flocs d'avena

L'alcohol es nota prou en forma d'esclafor i d'un molt lleuger toc de dissolvent. També hi ha notes picants dels alcohols de fusel. Però s'hi ha d'estar atent. No és evident en absolut.
L'efervescència és més aviat baixa, fina i elegant. Trobem un pèl d'acidesa i un toc saladet.
El cos, a aquesta temperatura és simplement mitjà.
D'amargor en trobem ben poca. Tot just descriuriem un final una mica sec acompanyat de la nota salada (quasi res).
La cervesa és força passadora, entra sense oferir cap mena de resistència.
Es produeix un retorn lleugerament amarg amb un no-res picant.
Molt al final, trobem notes de rom clar.

En nas 2:

Olors fruitades poc definides però presents. Olors dolces i capitoses de fruites ben madures. Podriem parlar de préssec i de pera així com de cirera.

Préssec

Al darrera, de forma menys evident, podem trobar una mica de pa de pessic, galeta Maria i alguna cosa lleugerament caramel·litzada. Al fons, amagat entre bastidors, podem notar un toc d'herba.
De moment no trobem cap espècia tot i que podriem parlar d'una lleugera picanor sense acompanayament aromàtic detectable. També hi ha una nota lleugerament àcida amb un puntet d'acritud. Potser grosella, però quasi res.

En boca 2:

Altre cop domina el perfil general dolç però sense ser una cosa aclaparadora.
Detectem altre cop una nota salada com si hi hagués blat a l'engranada. També podem descriure un toc acidet amb olors de llimona o d'aranja.
Ara, el cos és més considerable. No es pot dir que sigui especialment contundent però és sensiblement més rodó que en el primer tast. L'efervescència segueix essent molt discreta, fina i elegant.
Es troben notes de gra cru i de galeta digestiva d'avena. El segon tast és persistent en aquestes darreres olors.
Es pot descruire més amargor, que comença amb molt poca cosa i que va augmentant fins a una intensitat mitjana gens ofensiva. L'amargor és de qualitat més aviat seca, bastant persistent. El final és decididament sec.
Aquest cop, no sé trobar cap altra fruita que la llimona. O potser s'afegeix un toc de mandarina.
Es nota quelcom de dissolvent, però no és una osa evident, cal buscar.

Mandarines

En nas 3:

Amb molta escuma, es nota el DMS (nota marina). Dins de la olor de l'escuma, apareix una mica de pebre negre. Per molt que m'esforci, no trobo cap altra espècia.
Olors de fruita amb llimona i mandarina. També reapareixen les aromes de galeta d'avena.
Podem descriure una lleugera olor de saponària i un toc lleuger de mel.

Mel

El fruitat no és una cosa molt definida. Ja hem citat els cítrics, i segueixo pensant que fa olor de préssec d'aigua molt madur.

En boca 3:

L'efervescència segueix en la seva línia, discreta, lleugerament picant i molt fina.
Notes dolces de pastisseria amb un lleuger toc de canyella.
Cos entre mitjà i respectable.
Acidesa, no. Astringència, no. Aspre, no. Diacetil, potser una mica de no res. DMS, just, just, només amb l'escuma.
Notable bevibilitat. Toc salat i lleugera nota d'oxidació (pols).
El tercer tast resulta menys sec que els altre, i més rodó.

Impressions generals.

Moortgaat no enganya: fan cerveses de qualitat màxima. En aquest cas, han aconseguit una cervesa que sembla una mica més forta en alcohol del que és en realitat. Han brouat una composició rica i complexa, bastant decantada cap als perfils del malt i del ferment però amb una presència equilibrant del llúpol. De notable consistència, però sense cap mena de resistència al glop. No podem dir que sigui una cervesa molt llarga, en canvi sí que podem afirmar que el retorn es fa molt tard.
Crec que podem parlar d'una excel·lent cervesa, ben composta però que ha suportat el temps amb valor però també amb fissures: el toc d'oxidació n'és testimoni.
A final de comptes, una cervesa d'excel·lent factura que suporta amb nota la comparació amb les cerveses Trappistes.

Fitxes de degustació - Orval - III

ORVAL

Orval

Fitxa de degustació.

Trobareu tota mena d'informació sobre Orval a la taula de matèries sobre cerveses d'abadia. De manera que anirem directes al gra. Tenim ja un tast de la Orval i un tast col·lectiu d'aquesta cervesa. Amb la d'avui, tenim dues partides diferents. Les que he tastat sol a casa són envasades el 9 de febrer 2011 (caducitat prevista pel 2016). Una va ser analitzada pels volts del 18 de Juliol de 2011 (tenia per tant 5 mesos comtadets) i l'altra, el 4 de Juny de 2013 (ja te uns dos anys i 4 mesos). La diferència és interessant, com a mínim.
Les Orval tastades col·lectivament son envasades el 7 de febrer de 2013 (caducitat prevista pel 2018). Tenien doncs entre 4 i 5 mesos.

Descripció:

En destapar:

Olors florals rosades i un curiós toc de flam casolà. Aroma de vainilla.

Aspecte:

Escuma espessa de color d'ivori persistent i amb molta adherència. Cervesa de color d'ambre clar, tirant a coure i perfectament transparent.

En nas 1:

Primer apareixen unes notes cítriques possiblement de llimona. Acte seguit, venen olors d'herba tallada i una mica d'olor de ferment, molt poc.
Es poden trobar també notes caramel·litzades, ben presents, però alhora no molt intenses. Sinó, es noten olors lleugerament resinoses i alguna cosa de te verd.

Te verd

A mesura que va desapareixent l'escuma, les olors caramel·litzades agafen més entitat i es torna a notar la vainilla de la primera impressió, però és de molt baixa intensitat.
Forçant una mica, els fruitats fan acte de presència amb l'albercoc, la mandarina i la cirera. També percebem alguna cosa d'aigua de colònia, potser alguna nota d'espígol.

Mandarina

En boca 1:

Efervescència fluixa. Toc de caràcter vinós, com de mistela, bastant evident. Amargor, al principi justa, però evoluciona de fluix a mitjanament fort. L'alcohol es nota, però no és res descarat: s'integra bé en el conjunt.
El perfil del malt es manifesta amb soltura: caramel i flam casolà. Res molt fort, però ben clar.
Trobem un cert toc làctic i un pèl cremós que és possiblement el que, en associació amb els malts, ens ha fet pensar en el flam.

Flam

Trobem altre cop la cirera i la podriem acompanyar amb alguna cosa de saüc.
Malgrat l'edat de l'exemplar, no trobem ni notes de paper, no de cartró ni de pols. En el pitjor dels casos, podriem admetre el toc vinós com el d'una certa oxidació. Però no resulta gens desagradable, ans al contrari.
D'acidesa, no en trobem. Aquest exemplar ha perdut gairebé completament el seu caràcter "Saison". Potser podriem descriure alguna cosa de grosella verda en el retorn. Tot i així, en aquesta fase, l'amargor domina.
al final doncs, l'amargor s'expandeix i acaba dominant el paisatge. Si no fos per això, tendiriem a parlar d'una composició força homogènia.

En nas 2:

Olors de resina, de ferment fresc i de pebre negre. Les notes fruitades també apareixen de seguida, especialment en mandarina. Remenant el got, el toc vinós es fa molt patent. En aquest segon tast, el llúpol domina fortament. Les aromes recorden les que apareixen quan s'agafa una fulla d'una arbre, es trinxa en el palmell de la ma. Crec que es tracta d'acetilaldèhid.
Al final, el malt s'obre una mica de camí i trobem olors de caramel, de flam i una mica de pa de pessic.

Pa de pessic

També citariem una fina nota de toffee.
En matèria d'espècies podriem citar altre cop la vainilla i el te negre (que no és una espècie, ja ho sé, però va en aquest grup d'aromes).

En boca 2:

Important nota dolça amb fruites seques com ara albercoc (orellana) i fruites fresques com ara cirera.

Orellanes

L'efervescència és molt fluixa i el cos és consistent i rodó.
L'amargor, en un principi quasi nul·la, va augmentant, però molt menys que en el primer tast. Aquest cop domina el malt amb les seves aromes ja citades.
Acidesa, no; astringència, no; aspre, no.
Retorn lleugerament picant amb notes amargues de resina.

En nas 3:

Es troba fàcilment un caramel no gaire torrat i un punt de ferment fresc. També tornem a descriure herba u fulla trinxada.
Apareixen unes olors florals noves de baladre rosa i unes de ja conegudes de flam i de resina.
També tornem a discernir vainilla tot i que la resta d'espècies ja no hi és, i te verd.

En boca 3:

Nota dolça i àcida alhora, tot junt i ben conjuminat. Molt clarament, mandarina i caramel poc torrat. És el primer cop que podem descriure alguna cosa d'acidesa. Hem necessitat vint minuts per trobar-la. Podem dir que la cervesa és molt evolutiva. Ens ofereix coses diferents a mesura que passa el temps.
Ara per exemple, l'acidesa ve acompanyada d'aromes i trobem grosella verda i llimona. També podem parlar de llaminadures àcidesde fruita, tot just una mica, una cosa fina.
L'amargor és força persistent però ja ha perdut molta intensitat. És bastant metàl·lica i una mica seca.

Impressions generals.

Una cervesa "vella" amb molta personalitat, complexa, poderosa i amb un bon cos. És clarament evolutiva amb una certa predominància irregular del llúpol. No es pot dir que sigui equilibrada. El toc "Saison" ha desaparegut i el clàssic toc de sàlvia també.
A causa de l'amargor una mica forta, no es pot parlar d'una gran bevibilitat. En canvi, podriem posar en evidència que es tracta d'una cervesa que ha mantingut una rica composició. Fins i tot podriem afirmar que el temps ha llimat algunes asperitats que li coneixem de jove.
Al final doncs, una cervesa que suporta molt bé el pas dl temps que es mereix l'esforç d'investigar-la i de fruir-ne en tranquil·litat.

Fitxes de degustació - Rochefort 6

Rochefort 6

Rochefort 6

Fitxa tècnica:

Ingredients: aigua, malts d'ordi, cereals sense maltejar, llúpol, llevats i sucres. (veieu més info)
Data de la degustació: 2 Juny 2013
Temperatura: comencem massa fred (uns 8 graus).
Lot: 150217//14:51
Presentació: ampolla de 33 cL.
Alcohol: 7,5%Vol.
Caducitat ?

Descripció:

En destapar:

Olors de caramel, bescuit i herba.

Aspecte:

Escuma de color d'ivori clar, espessa, cremosa i persistent. Forma garlandes.
Cervesa transparent de color d'ambre fosc amb notes de carabassa.

Nas 1:

Olors de malt; caramel (poc cremat), herba fresca, bescuit (pa de pessic). Trobem una nota lleugerament àcida que recorda la grosella. Altrament es pot trobar pebre negre, te negre i notes florals de gerani i fruitades de ribes roges.

Ribes Rubrum

Molt al final i molt magat, es poden distingir notes de formatge.

Boca 1:

Notes de caramel. Efervescència fina. Lleuger ount de sal. Cos notable amb apreciable presència d'alcohol però "integrada", no sobresurt especialment.
Olors de fruites roges, especialment cirera i quelcom de pruna.

Cirera negra

Existeix algun aspecte lleugerament dolç molt inferior al que es podia presagiar amb una forta presència de malts com la que tenim aquí.
La persistència del glop es fa amb el malt, però no es pot dir que la cervesa en general sigui persistent. Tot just mitjanament i no de forma gaire poderosa.
Una cervesa quasi gens amarga, fàcil de beure i sense cap mena de resistència.
Diacetil no. DMS, quasi res, només remenant molt.

Nas 2:

Amb molta escuma, es pot notar una mica de diacetil (mantega). Amb el CO2, arriben tons cítrics amb detall de llimona i mandarina.
Herba fresca i fulla.
Confirmem olors de pebre negre i també de pebre verd així com alguna cosa de coriandre.
Al final, una nota molt evident de raïm blanc.

Raïm blanc

Aquest cop, el malt és molt poc present i només serveix de teló de fons: una mica de pa de pessic i un punt de caramel.

En boca 2:

Bon glop agradable. Notes de pols (oxidació?) i caramel.
Poca efervescència i regust salat (com de bicarbonat).
Toc dolç de fons, res exagerat ni molest. Ni poc ni molt, tot just.
Bon, cos, bona presència i bona bevibilitat.
Sensació general d'homogeneïtat u d'un cert equilibri. Cal apreciar que aquesta cervesa es decanta notablement cap al malt, i sobre tot cap al ferment. No és una cervesa equilibrada en aquesta sentit, però no resulta una cervesa "desequilibrada". Bona sensació de conjunt i de confort.
En aquest segon temps, la cervesa segueix essent fàcil d'empassar i el que és ara persistent, és el perfil dolcet del malt. Ni molt persistent ni molt intens.
Molt a la llarga, el final s'asseca lleugerament. El retorn es fa esperar, és poc intens i comporta alguna cosa de xiclet.

Nas 3:

Nota apreciable de vi blanc o de raïm blanc. Notes de llimona i de mandarina i un punt de DMS tot just perceptible.
Tocs de fruites de tipus dàtil o figa.

Figa fresca

Pebre negre i coriandre.
Tocs curiosos de fulla seca.

En boca 3:

Perfil clar de caramel amb notes de gerani i un punt de xiclet. Altre cop podem apreciar el toc salat i apareixen notes fruitades de pera, de cítric i potser d'albercoc. També podem repetir amb pebre, caramel de fruites, regalèssia.
Molt al final podríem descriure alguna cosa d'astringència, però caldrís conservar la cervesa molta estona a la boca (més de 3 minuts). Mateixa observació per a l'acidesa.


D'efervescència gairebé no en parlaríem.

Impressions generals:

Feia molt de temps que no degustava una Rochefort 6. No la recordava amb aquest perfil tan suau i amable. Tenia a la memòria una cosa més semblant a la Orval amb una influència notable del llúpol. És possible que m'estigui confonent.
Sigui com sigui, el tast que acabo de dur a terme és diferent del tast col·lectiu que vam fer fa una setmana. Especialment, l'efervescència no es correspon en absolut.
Bé, ara trobo una cervesa més en la línia de Chimay, confortable tupida però bastant menys dolça.