Fitxes de degustació - Maredsous Blonde (6)

Maredsous Blonde o Maredsous 6

Maresdsous 6

Alcohol: 6%Vol.

Caducitat: 10-2013

Lot: L2241 1140

Aquesta cervesa està feta per la broueria Moortgaat de Puurs (BE). La mateixa que elabora la Duvel.

Data del tast: avui mateix, 9 de Juny 2013.

Temperatura: hem començat a 8ºC i la cervesa s'ha anat escalfant.

Presentació: ampolla de 33cL.

Per més informació sobre Maredsous, cliqueu ací.
Aquesta ampolla, ja fa 2 anys que la tinc al celler. Anem doncs a degustar una cosa antiga.

Descripció

En destapar:

Bones olors de pa de pessic i caramel poc fet. També hem de descriure una lleugera nota de pols.
Aspecte:
Escuma blanca,densa i cremosa, molt persistent i formant garlandes.
Cervesa de color entre ros i daurat, perfectament transparent.

En nas 1:

Amb molta escuma, podem detectar olor de ferment fresc, de caramel, d'herba tallada amb una nota dolça de teló de fons.
Passada l'escuma, s'accentua la nota dolça. Podriem també trobar alguna fruita però és molt difús. Parlariem potser de pera i grosella. La olor dolça podria recordar la del núvol de sucre de la fira. Altrament tornem a trobar olor d'herba però aquest cop també hi ha flor especialment gerani (gerani d'olor?) o potser millor, rosa, rosa vermella.

Roses vermelles

Es poden trobar notes especiades que podrien recordar el pebre i alguna cosa picant.
Molt al final, sobta un toc de torró d'Alacant i un toc de pols. Si tenim en compte que el torró es fa amb ametlla, potser estariem detectant alguna cosa de diacetil disfressada amb la dolçor...

En boca 1:

Perfil dolç dominant al principi, caramel poc fet, pa de pessic i galeta d'avena. La fruita es precisa un mica millor i tendiriem a parlar de préssec.

Galetes de flocs d'avena

L'alcohol es nota prou en forma d'esclafor i d'un molt lleuger toc de dissolvent. També hi ha notes picants dels alcohols de fusel. Però s'hi ha d'estar atent. No és evident en absolut.
L'efervescència és més aviat baixa, fina i elegant. Trobem un pèl d'acidesa i un toc saladet.
El cos, a aquesta temperatura és simplement mitjà.
D'amargor en trobem ben poca. Tot just descriuriem un final una mica sec acompanyat de la nota salada (quasi res).
La cervesa és força passadora, entra sense oferir cap mena de resistència.
Es produeix un retorn lleugerament amarg amb un no-res picant.
Molt al final, trobem notes de rom clar.

En nas 2:

Olors fruitades poc definides però presents. Olors dolces i capitoses de fruites ben madures. Podriem parlar de préssec i de pera així com de cirera.

Préssec

Al darrera, de forma menys evident, podem trobar una mica de pa de pessic, galeta Maria i alguna cosa lleugerament caramel·litzada. Al fons, amagat entre bastidors, podem notar un toc d'herba.
De moment no trobem cap espècia tot i que podriem parlar d'una lleugera picanor sense acompanayament aromàtic detectable. També hi ha una nota lleugerament àcida amb un puntet d'acritud. Potser grosella, però quasi res.

En boca 2:

Altre cop domina el perfil general dolç però sense ser una cosa aclaparadora.
Detectem altre cop una nota salada com si hi hagués blat a l'engranada. També podem descriure un toc acidet amb olors de llimona o d'aranja.
Ara, el cos és més considerable. No es pot dir que sigui especialment contundent però és sensiblement més rodó que en el primer tast. L'efervescència segueix essent molt discreta, fina i elegant.
Es troben notes de gra cru i de galeta digestiva d'avena. El segon tast és persistent en aquestes darreres olors.
Es pot descruire més amargor, que comença amb molt poca cosa i que va augmentant fins a una intensitat mitjana gens ofensiva. L'amargor és de qualitat més aviat seca, bastant persistent. El final és decididament sec.
Aquest cop, no sé trobar cap altra fruita que la llimona. O potser s'afegeix un toc de mandarina.
Es nota quelcom de dissolvent, però no és una osa evident, cal buscar.

Mandarines

En nas 3:

Amb molta escuma, es nota el DMS (nota marina). Dins de la olor de l'escuma, apareix una mica de pebre negre. Per molt que m'esforci, no trobo cap altra espècia.
Olors de fruita amb llimona i mandarina. També reapareixen les aromes de galeta d'avena.
Podem descriure una lleugera olor de saponària i un toc lleuger de mel.

Mel

El fruitat no és una cosa molt definida. Ja hem citat els cítrics, i segueixo pensant que fa olor de préssec d'aigua molt madur.

En boca 3:

L'efervescència segueix en la seva línia, discreta, lleugerament picant i molt fina.
Notes dolces de pastisseria amb un lleuger toc de canyella.
Cos entre mitjà i respectable.
Acidesa, no. Astringència, no. Aspre, no. Diacetil, potser una mica de no res. DMS, just, just, només amb l'escuma.
Notable bevibilitat. Toc salat i lleugera nota d'oxidació (pols).
El tercer tast resulta menys sec que els altre, i més rodó.

Impressions generals.

Moortgaat no enganya: fan cerveses de qualitat màxima. En aquest cas, han aconseguit una cervesa que sembla una mica més forta en alcohol del que és en realitat. Han brouat una composició rica i complexa, bastant decantada cap als perfils del malt i del ferment però amb una presència equilibrant del llúpol. De notable consistència, però sense cap mena de resistència al glop. No podem dir que sigui una cervesa molt llarga, en canvi sí que podem afirmar que el retorn es fa molt tard.
Crec que podem parlar d'una excel·lent cervesa, ben composta però que ha suportat el temps amb valor però també amb fissures: el toc d'oxidació n'és testimoni.
A final de comptes, una cervesa d'excel·lent factura que suporta amb nota la comparació amb les cerveses Trappistes.

Fitxes de tast-ABADIA DE MAREDSOUS- L’ABADIA I LES CERVESES.

L'ABADIA
L’abadia de Maredsous és una construcció del 1872 d’estil neo-gòtic. Es troba en el municipi de Denée (al sud de Namur) a la província de Namur, Wallònia. Els frares són benedictins de la congregació de l’Anunciació.
Les cerveses de MAREDSOUS no es fan a l’abadia sinó que són produïdes per Duvel-Moortgat a Puurs (Anvers) sota el control dels monjos. No ens consta que cap momjo de Maredsous sigui cerveser. El control de ser de qualitat (que a Duvel-Moortgat no ho necessiten) i de cobrar les prebendes per l’ús del nom. Habitualment, les abadies que presten el nom a una cervesa solen dedicar una gran part dels beneficis així aconseguits a obres de caritat. Ens consta que, per exemple, és una condició bàsica de les cerveses trappistes.
En el moment que escrivim, hi ha 33 monjos a Maredsous que viuen sota la regla de sant Benet. Disposen d’una biblioteca de 400.000 títols alguns exemplars dels quals tenen 1000 anys o més.
En teoria, representa que les cerveses de Maredsous proclamen que les receptes que ofereixen de cervesa són antigues i que s’han restaurat. En realitat, que nosaltres sapiguem, no es disposen de gaires receptes d’abans de l’amortització de Napoleó, sense comptar que aquesta abadia en concret fou construïda després de la Revolució i de les amortitzacions posteriors.
En principi, que una cervesa sigui d’Abadia i que aquesta estigui en funcionament religiós, ens garanteix una qualitat mínima molt per sobre de la “normal”. Com ja ho hem dit, hi ha una garantia major que és que l’elaborador sigui DUVEL-MOORTGAT.

LES CERVESES:


MAREDSOUS 6º (blonde)
La Maredsous 6º és rossa i lleugera i és la primera que es va fer sota encàrrec i control de l’Abadia. És la que consumeixen els monjos de Maredsous a l’hora de dinar.
És d’alta fermentació, lleugerament tèrbola de color ambre-daurat i conté una mica de solatge degut a la segona fermentació en ampolla. Sol fer una densa escuma de color blanc mitjanament persistent.
Aromes: tocs de saüc. També herba madura i de fulles seques o de fusta. Bescuit i alguna cosa de clau d’espècia (o potser plàtan).
Seca i efervescent en boca, lleugerament amarga i semi-dolça. Presència aromàtica del ferment, un punt cítric (taronja) i alguna cosa terrosa. Notable presència de l’alcohol.
Forta de gust però relativament lleugera de cos.


MAREDSOUS 8º (brune)
Una cervesa que, al principi només es brouava per Nadal però que s’ha anat adaptant a qualsevol estació. Elaborada des de 1963 per Duvel-Moortgat. És l’equivalent de la DUBBEL trappista.

Aspecte:
Color ambre-marró fosc (cola). Espessa escuma marrona. És cremosa i bastant efervescent. Conté solatge. És refermentada en ampolla (alta fermentació).
Aromes:
rosa, cirera, pansa sobre un fons de malt: Caramel i fruites (pansa). Sucre candi. Pa morè (segó?)
En boca, notable presència del ferment, fruita roja altre cop i algun toc d’espècia (coriandre, pebre?) Altre cop també caramel.
Reregust de bescuit.
Cos mitjà a fort, notable efervescència. Alcohol considerable.
Brou complex i equilibrat.

MAREDSOUS 10º (trippel)

Només es consumia a l’Abadia en ocasions molt especials.

L’ampolla conté solatge. Alta fermentació. La cervesa és re-fermentada en ampolla.

Aspecte: taronja/coure. Escuma rica i densa. Lleugerament tèrbola.

Aromes:

Fruites (possiblement cirera picota, pera, poma, raïm i albercoc)i ferment. Especialment, cítric (taronja?). Possible sucre candi(?) o mel.

En boca:

Primer seca i dolça, després, llimona i punts de pebre i altres espècies sense identificar. Notable presència de l’alcohol però sense molèstia. Cos entre mitjà i ple. Alta carbonatació.