Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris De Proef. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris De Proef. Mostrar tots els missatges

17 de maig 2015

Fitxes de degustació - TO ØL - Baltic Frontier

To Øl

BALTIC FRONTIER


Contacte:
To Øl
Rantzausgade 2, kl. tv
DK-2200 Copenhagen N
Denmark
Tel: +45 888 76 888
EMail: tore@to-ol.dk
CVR/VAT : DK 33228854
Web: http://to-ol.dk/home/

 

Dades tècniques:

Alcohol: 6.5% Vol.
Presentació: 330 ml
Elaboració: 
De Proef Brouwerij
Lochristi-Hijfte
Bèlgica.

Ingredients:
Aigua, Malt, Llúpols (Centennial, Columbus i Cluster)
Ferment, Arç Groc (Hippophae veieu nota) i baies de ginebre.
Alcohol: 6,5%Vol.
MHT: 24/11/2016
Data degustació: 01-04-2015

Descripció: 

En destapar: 

Aromes dolces, resines, toc d’oli i quelcom de caramel.

Aspecte: 

Escuma mitjanament densa, bastant persistent i de color groc molt clar. Es formen bones garlandes. La cervesa és de color carabassa i és també tèrbola. No hi ha sediment en l’ampolla.

Nas 1 

Fortes olors de carxofa, resines, herba i notes cítriques. També s’aprecien olors d’agrella. 
Es pot descriure un fons de malt en pa de pessic i caramels poc fets. 
Parlaríem també de fruites però és un perfil molt discret. Bàsicament citaríem pinya. 
També s’aprecien notes de núvol de fira (butirat d’etil?) i de iogurt (?). 
Afegirem possiblement taronja, quelcom d’alcohol i, si es remena, H2S. 
Tot plegat queda molt aromàtic i perfumat. 

Boca 1 

Forta efervescència, vivaç i refrescant. Aspecte cítric notable amb el seu component àcid ben desenvolupat. 
L’amargor es nota des del principi. És moderada però aporta quelcom astringent. 
El conjunt és bastant llarg i el final queda dominat per l’amargor a plena boca. És una barreja molt encertada de frescor, sequedat, metàl·lic i punyent. 
Dins del fort perfil de resines, podem assenyalar una bona presència de Pi. 
També val a citar una nota refrescant de la que podria ser responsable el ginebre. 
No acabo de saber si aquesta notable acidesa és volguda o no (altra gent m’han descrit el mateix, cosa que fa pensar que, al menys, no és un problema d’una sola ampolla), però tinc tendència a trobar-la força encertada. No l’acompanya cap sensació de “buidor”, és densa i s’escampa uniformement. Jo avançaria que és de força bona qualitat. 

Nas 2 

Amb molta escuma: Olor fresca de marinada acompanyada d’aromes de resines, de fulla d’heura, de saba i carxofa. 
Notes de cítrics, especialment llimona, grosella verda així com agrella. 
Apareix alguna nota de fusta, aromàtica, no de fusta passada, fusta verda. 
El perfil del malt es manifesta quan se’n va l’escuma. És discret però aporta notes de magdalena i de pa de pessic poc fets. També hem de citar bones notes de llaminadura. 
Tocs perfumats com d’aigua de colònia potser deguts al fet que es nota una mica l’alcohol. 
Entre el malt, també trobem cítrics, concretament llimona i taronja. 
No sé si se’m en va la pinça, però trobo altre cop un to làctic com de iogurt. 

Boca 2 

Forta acidesa, cítrica, ben repartida, intensa però agradable. Sensació bàsicament refrescant.
L’amargor es manté en segon pla. Apareix al cap d’una estona, una mica dura, menys amable que en la primera passada, molt persistent i amb un aspecte lleugerament punyent. 
En aquesta passada, es noten millor les aromes: llimona, notes florals, quelcom perfumat. 
L’acidesa arriba al límit de l’astringència però NO hi arriba. 
En el retorn, podem apreciar quelcom de timó. 
La cervesa és fàcil de beure un cop passada la sorpresa de l’acidesa. 
El cos és més aviat mitjà o fins i tot més lleuger mentre que l’efervescència és vivaç i alegre. 
Podem suposar una molt bona digestibilitat. 
El perfil àcid domina tant en nas com en boca i en totes les fases. 
El conjunt resulta més aviat complex. 
La qualitat de l’amargor i de l’acidesa és bona. La barreja queda molt ben aconseguida sobre tot a l’atac. 
El conjunt és llarg. 

Impressions generals: 

He de repetir que m’ha sorprès l’acidesa gens menyspreable. No acabo de saber si es tracta d’una infecció o si és original. Crec que optaré per la segona possibilitat. Bàsicament penso que, en no haver-hi cap rastre d’àcid acètic, ni en olor ni en gust, ens trobem davant d’una fermentació exclusivament (o gairebé) làctica molt ben acompanyada per una amargor especialment ben compensada. Suposant que fos un cas de fermentació espontània, l’acidesa queda molt ben acabada!
El malt queda com un teló de fons. Aporta alguna cosa caramel·losa molt tènue que es podria confondre amb les notes de llaminadura. 
Encara que hi hagi una curiosa nota de iogurt que podria assenyalar alguna infecció, no hi ha rastre de res de sofre. Tampoc assenyalaríem cap altre defecte conegut. 
Al cap i a la fi, una composició sorprenent, bastant encertada, original i ben acabada. 
Val a dir que la factura és de la broueria De Proef, una garantia d’alta professionalitat. 

Altres descripcions: 

Notes: 

Sea Buckthorn: 

Arç Groc (Hippophae rhamnoides)

Wikipedia 
(Angl: Sea Buckthorn. Fr: Argousier. D: Sanddorn. E: Espino amarillo
El nom Hippophae prové del grec antic, Hippo "cavall" i phaos "lluir", car la tradició deia que els cavalls que menjaven les fulles d'aquest arbust adquirien un millor aspecte, amb una pell brillant i guanyant pes. 
L'arç groc és un arbust caducifoli que normalment es troba prop de la costa europea de Noruega a la península Ibèrica i fins al Japó. Les seves branques són denses i molt espinoses. Les fulles són lanceolades de 3 a 8 cm de llarg i menys de 7 mm d'ample. És una planta dioica amb peus mascles i femelles separats. Floreix a l'abril i el fruit resultant és comestible i molt nutritiu en vitamina C. Dels fruits se'n fa un oli medicinal de qualitat per al tractament del cor. A causa de l'alt contingut en vitamina C, els fruits també s'utilitzen per al tractament de l'escorbut i altres infeccions com encostipats. Habitualment, es consumeix en forma de te, xarop i suc. 
Més sobre l’Arç Groc: 
Baies de Ginebre: Principal compost responsable de la olor de baia de ginebre: Pinene.

05 de juny 2012

Fitxes de degustació - MIKKELER - American Dream



MIKKELER-American dream
(PILS)

La brouateria:
L’experiència cervesera d’aquesta brouateria va començar a la cuina de casa on un professor de matemàtiques i física va començar a fer experiments culinaris cervesers. Al cap de vuit anys, i després de nombroses aventures, la brouateria Mikkeler exporta a 40 països.
La filosofia general del projecte posa l’accent sobre el desig de brouar cerveses d’alta qualitat amb els ingredients adequats. També es dóna importància a la creativitat: l’objectiu és que la cervesa (o almenys la seva) pugui ser a taula una alternativa a qualsevol vi o cava.

Vesterbrogade 20, 1.th.
DK-1620 Copenhagen V
Denmark
+45 33227997
 mikkel@mikkeler.dk
http://mikkeller.dk/

La cervesa:

Dades tècniques:
Ampolla de 33cl.
Caducitat: 19/09/2013
Alcohol: 4,6%Vol.
Ingredients: Malts Pils, Munic, Cara-pils; Llúpols: Zeus, Northdown, Zatec, Simcoe, Amarillo.

Elaborada a la cerveseria De Proef, Lochristi-Hijfte, Bèlgica.

Descripció:

En destapar:
Fortes olors de flor (especialment gerani) i d’espècies (especialment pebre). De seguida dóna una sensació de bona presència i de personalitat.

Aspecte 1:
De color carabassa, ambre clar, molt lleugerament tèrbola. Bon cap d’escuma, “normalment” persistent. Bombolles de diverses mides, entre mitjanes i cremoses formant garlandes.

Nas 1:
Confirmem les olors de flor i cal afegir les d’herba. Apareix també un discret punt de fusta i alguna cosa de pebre verd. També es fa notar el ferment tot i que de forma discreta. Al final es pot identificar una mica de pa i quelcom de caramel. Potser també un toc de mantega però caldria confirmar.

 Boca 1:
A 12ºC, sobta un cos bastant corpulent i vigorós. L’amargor és més que notable, fins i tot potser una mica aclaparadora. Es poden identificar notes d’aranja i de llimona. També hi ha una certa acidesa per dins dels límits del que és apropiat o acceptable. Gairebé no apareix cap astringència.
L’amargor, forta i contundent és alhora seca i metàl·lica i va evolucionant amb el temps (estirant cap al vessant metàl·lic). Aquesta amargor no permet que aparegui massa més cosa. Insistint i buscant podríem notar una mica de pebre negre, però queda molt tapat.
El retorn es fa amb olors de Pi i de flors blanques (Glicina per exemple).

Flors de Glicina
Aspecte 2:
L’escuma és mitjanament persistent i forma garlandes. Diríem que el color és més ambre que carabassa.

Nas 2:
Aquest cop, el llúpol permet que transcendeixin aromes de caramel i de pa així com de melassa. Altrament, es pot notar molta flor (Gerani, Ravenissa, Tarongina). Les espècies fan acte de presència amb un toc de pebre negre i potser també  de Coriandre.

Flors de Taronger
En boca 2:
Altre cop es pot notar una viscositat bastant forta.
Aquest cop es pot distingir el pa (la crosta) i el pebre negre. Hi ha una nota picant que no es pot identificar. Altrament i a guisa de sorpresa i després de verificar un parell de cops, trobo pebrot verd. L’amargor segueix molt present i més aviat excessiva. Astringència i acidesa mínimes.
Persistència vestida gairebé exclusivament d’amargor amb especialment tocs d’herba tallada, de caire dur i metàl·lic.
En el retorn tornem a distingir olor de pi.
Pi Pinyoner
Aspecte 3:
A la tercera, aconsegueixo una escuma “ com cal”. El problema era jo, no la cervesa...

Nas 3:
Tornem a notar tot el que hem dit fins ara, però aquesta cop apareix un toc de fusta (que haviem notat al coll de l’ampolla). El pebrot i el pebre es confirmen. Darrera aquesta foc d’artifici de llúpols, buscant amb insistència es pot trobar caramel o melassa, però molt ocultats.
Molt a la llarga, amb bona voluntat, podem trobar alguna cosa de forneria que recorda el croissant o el panet de Viena.
 L’aspecte cítric que ja havíem descrit ha passat a associar-se amb aranja.

En boca 3:
“Forçant”, o sigui agitant i xarrupant, es pot notar un perfil de fruita que no s’havia manifestat fins ara però no el podem identificar. Amb aquest procediment es nota més el pebre també. Potser al final la fruita sigui mango.


Impressions generals:
Una cervesa dura, amb un perfil del llúpol hiperdominant. Jo diria que és una cervesa per a especialistes afeccionats al llúpol. Una cervesa que obliga una mica a pensar sobre els criteris estètics o sensorials que poden presidir a la creació d’una recepta.
Bàsicament em condueix a interrogar-me sobre si és absolutament necessari ser un expert degustador per a degustar una cervesa. En opinió meva, molt personal, crec que una cervesa hauría d’entrar tranquil·lament sense crear cap sensació de rebuig. Aquí faig molt de discurs sobre servesa però crec que això hauría de ser posterior al fet de gaudir simplement de la cervesa.
Està clar que n’hi ha d’haver per a tots els gustos i que hi ha gent que aprecien l’amargor. Per tant aquesta cervesa es justifica completament, però insisteixo en que és per a especialistes.

I per acabar, he de dir que es tracta d’una interpretació de l’estil Pils molt personal i molt allunyada del que hauría de ser amb aquesta definició d’estil.
No estic dient que es tracti d’una cervesa “dolenta” ni tant sols que no m’agradi. Diria simplement que és una cervesa “complicada” i d’accés “difícil”.

American Dream es deu referir a la moda o tendència que ha dominat durant un parell de dècades el món de la cervesa als EEUU: molt i molt de llúpols, aprofitant que s’inventaven tota classe i mena de varietats d’aquesta planta. Van revisar tots els estils europeus donant-los un toc especial de llúpols americans. Algunes brouateries d’aquell continent estan tornant avui en dia a produir crus una mica més equilibrats que els que es feien quan aquesta moda dominava el panorama cerveser.