16 d’oct. 2009

Història: Grècia i món antic

GRÈCIA i món antic

Els grecs li digueren ZYTHOS i/o PINON : vi d’ordi. Almenys li digueren així a la que coneixien en procedència d'Egipte. Hipòcrat, a l’origen d’un tractat sobre l’elaboració del predecessor de la cervesa la considera un remei que facilita la diüresi i que es pot utilitzar en cas de febre.
No ens cap cap dubte que els Grecs conegueren la cervesa, sigui perquè begueren el zythos egipci, sigui perquè provaren les begudes cerveseres en procedència de Macedònia i Tràcia. Sabem que els Macedonis consumien una beguda semblant a la cervesa anomenada BOSA, i diversos autors grecs parlen d'una beguda similar que PLATÓ va anomenar "LICOR DE CEREAL".

El filòsof i historiador, POSIDONIOS d’APAMEA (135-51 aC) cita un vi d’ordi quan descriu una festa després de la invasió de Celtes a DELFOS.

ARQUILOCOS de PAROS, un poeta satíric que visqué als voltants de 730 aC, diu que els pobles de la península ibèrica són assidus bevedors d’un beuratge fet a base de blat (suposen que, entesa aquesta paraula en el sentit de cereal. Veieu GLOSSARI) i que els Tracis obtenien de l'ordi una beguda que anomenaven BRYTON (bruton) que aromatitzaven amb coniza (Inula Conyza).
També citava que els Panonis, poble que ocupava els territoris de l'actual Hongria, bevien unes coses semblants que rebien els noms de SABAJA , CAMUN (KAMON-entre Dàlmates segons les fonts) o PARABIAS (cervesa de mill). També hi havia el SABAIUM dels Il•liris i altres begudes semblants dels Etruscs, Armenis i Tartesis. Tot això ens fa pensar que els Europeus, no necessàriament esperaren l'arribada de la cervesa egípcia per fer el seu propi beuratge.

Els Grecs consagraren els cereals a la Deessa DEMETER i per la seva entremesa, els Romans digueren Cervisia al producte de la fermentació de dits cereals. (veieu glossari).

En la Viquipèdia llatina, s’estableix una classificació que reproduïm per la seva claredat:
Cervesa feta amb:

Ordi:
bryton (tracis)
bracata (d’orígen celta, est cervisia mulsa)
camum, et sabaia (dàlmates)
corma, curmi (gals)
sicera (levantinum) Aquest nom pot referir-se a un munt de llocs a Llevant. En aquest cas, crec que es deu tractar del Llevant mediterrani, concretament, Turquia, Líban etc.
zythus (egipte-pel que fa a l’època ptolemaica)

Forment o Blat
caelia, et cerea (hispania)

Mill
parabias i conyza (paeonici)

Arroç
sake (japó)
terracina (mongalensis?)

Blat de moro / panís
Caouina (Brasil)
Chicha (Incas)

No totes les citacions són històriques ni del tot contrastades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada