16 d’oct. 2009

Història: els pobles celtes

Els Celtes

Els Celtes de l’actual Gran Bretanya no feien servir el llúpol per la confecció de cervesa, però els Romans conegueren aquesta planta atès que se la menjaven com una "delicatesse", com si fossin espàrrecs. El que no sabem és si els Romans importaren la planta o si se la trobaren allà mateix.

El Grec POSIDONIOS, en el segle II a.JC descriu així una festa de Celtes invasors de la ciutat de Delfos on vivia l'oracle més famós del món hel•lènic:

Després d'haver cobert el terra de fencs, beuen vi d'ordi i organitzen grans festins en unes taules baixes de fusta. Si els invitats són nombrosos es col•loquen en cercle, deixant el centre per al més honorable del grup, ja sigui un cap militar, un heroi la destresa del qual es tingui en la més alta estima, un noble d'alt llinatge o un home notable per la seva riquesa. Al costat d'aquest individu, es posen l'amfitrió i després, a cada costat la resta dels comensals segons la seva condició. Darrera seu, dempeus, es troben els encarregats de mantenir els escuts i les armes. (...) Els que serveixen la beguda porten copes de ceràmica o d'argent, no menys decorades que les calderes.

Els celtes foren un poble que quedà arraconat pels germànics a la franja de l’Europa atlàntica, a escòcia, Irlanda, Gales, Cornualles i Galicia.
En aquests llocs, la cervesa rebia els noms segënts:
Vell irlandès: CUIRM
Vell Galès: CURUM
Galès: CWRW
Còrnic: CORUF

Algunes fonts indiquen que els Celtes no bevien ben bé cervesa en el sentit que no hi solien posar plantes amargues. Els francòfones diferencien la CERVOISE sense llúpol i la BIÈRE amb llúpol. És una distinció lleugerament incorrecta donat que la CERVESIA dels monjos podia comportar llúpol, però té sentit pel que fa a la història de les paraules ALE, BIÈRE, etc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada