7 de maig 2013

cerveses d'abadia - Rochefort - Apunts d'història (2de2)

Rochefort. Abadia de Notre Dame de Saint Remy.

Escut de Rochefort

Apunts històrics (2/2)

Segle XVI 

Article precedent.
El segle XVI és més difícil. Els temps són foscos. L'abadia va ser saquejada per soldats calvinistes en 1568 i deu anys més tard, les tropes de Joan d'Àustria feren el mateix ... (1577).
Al voltant de 1595, els monjos comencen a brouar cervesa. 

Segle XVII 

El segle XVII va ser encara més desastrós. Les guerres causen més calamitats, fam, epidèmies i bandolerisme. L'1 de maig de 1650, les tropes de Lorraine del Baron de Chatelet saquejaren l'abadia, i van cometre actes sacrílegs a l'església. Els anys següents, 1652 i 1653 els monjos sovint van haver de refugiar-se a la localitat de Marche.
Curvata resurgo

Però la tempesta passa i els treballs de reconstrucció van començar en 1664, i l'església va ser consagrada el 1671. Philippe Fabry n'és l'abat. El seu lema, gravat en 1664 en un edifici de l'època va esdevenir i segueix sent fins avui el lema de l'abadia:
 Curvata Resurgo (encorbada, ressorgeixo). 

Els tres temes del seu lema il·lustren les tres virtuts teologals: la palma (la fe), l'estrella (l'esperança) i rosa (la caritat).

Segle XVIII 

Els edificis hi són: una bella i elegant abadia amb les seves torres, las seva església, el barri abacial, el barri d'hostes, el molí, etc, però l'esperit ja no hi és .. S'instal·la una nova decadència. Mal senyal: un monjo de Clairvaux que va visitar l'Abadia en 1744 va trobar la biblioteca en un estat deplorable:
"la petita biblioteca no sembla gaire freqüentada, les finestres estan sempre tancades, causant un nombre de puces que vam trobar en abundància, pel que va haver d'arremangar-nos la sotana bastant amunt..." 
Un reglament de 1755 va tractar de rectificar la disciplina:
"Es prohibeix als monjos prendre te, cafè, xocolata, licors, vi, de fumar tabac, de jugar a cartes, sota pena de ser confinats a la seva habitació un dia sencer ". 
Però va ser en va.

Secularització 

Els monjos estaven cansats de portar la cogulla (La cogulla és una túnica amb caputxa emprada a la litúrgia catòlica. És un hàbit monàstic, no és cap ornament litúrgic.). A més, es veuen influïts per les idees de la Revolució Francesa. Junts, demanen al Papa Pius VI la seva secularització (1792), que els és concedida. Els vuit monjos supervivents es converteixen en canonges seculars i es reparteixen amigablement els bens de l'abadia on segueixen residint (cada un amb el seu criat). Aquest nou estatus de l'abadia - els seus bens s'han repartit i s'han convertit en privats - va protegir, sembla ser, els edificis quan les tropes republicanes hi van passar en 1794, tot i que els nous canonges seculars havien fugit. Però quan van marxar els soldats, la població va acabar la feina: com en les altres abadies, Saint Rémy va conèixer el pillatge i la destrucció. L'abat se'n queixava:
"obrers i treballadors, als qui hem alimentat de pares a fills eren els qui posaven més ràbia a saquejar: quin agraïment!" 
Els canonges seculars van perdre totes les seves possessions. Els edificis de l'abadia es van vendre sota la llei de 1796. Un tal Poncelet va adquirir el monestir en 1805 i en va demolir l'església i la majoria dels edificis monàstics. Els materials recuperats s'utilitzaren per a la construcció de cases a Rochefort. L'últim - i ex-abat - Armand de la Pierre mor com a degà de Rochefort en 1812.

Resurrecció 

La propietat va passar per diferents mans fins arribar a les d'un sacerdot secular, Pare Sény, que la va donar als monjos cistercencs trappistes de l'Abadia de Achel a la província de Limburg. En 1887 un grup de monjos de Achel van anar cap a Rochefort per prendre possessió de les restes de l'abadia i restablir-hi la vida monàstica. Adoptaren el mateix escut que els revolucionaris no havien saquejat, i el mateix lema que ja havia tingut l'abadia i que, en aquest cas, es tornava a justificar: Curvata Resurgo.
Així, al cap d'un segle, la vida cistercenca va reprendre a Rochefort. Sota la nova direcció del prior Anselme Judong es van restaurar els edificis que es pogueren i se'n construïren de nous quan no es pogués fer d'altra manera. Se salven el pòrtic del segle XVI, el graner i la granja del segle XVII així com un molí d'aigua del segle XVIII. Els habitants de la regió que havien salvat objectes de devoció i de culte de la voràgine revolucionària els restituïren a la comunitat: una estàtua de l'infant Jesús, quadres de gran valor, etc.

La broueria: 

La broueria de Rochefort cap a 1930. http://www.trappistbeer.net/trappist_portal.htm
Per viure, els monjos sempre s'havien dedicat a l'agricultura. Però en 1899 es va instal·lar una petita broueria dins de l'abadia. Els monjos d'Achel ja feia 50 anys que elaboraven cervesa i aportaren la seva experiència a Rochefort.
Paulin Cattoir, monjo de Rochefort es va fer un nom com a mestre brouater en els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial. La producció, però, seguí sent gairebé familiar. En 1952, els monjos consentiren una important inversió per tal de millorar la qualitat de la cervesa i augmentar la quantitat produïda. Llavors, el treball de broueria va reemplaçar l'agricultura com a font d'ingressos de l'abadia. En la dècada de 1970, l'equipament de la broueria va ser completament renovat i modernitzat.

Article precedent
Article següent
Cerveses d'abadia. Taula de matèries. 
Fonts:
http://www.trappistbeer.net/trappist_portal.htm
http://fr.wikipedia.org/wiki/Abbaye_Notre-Dame_de_Saint-R%C3%A9my_de_Rochefort

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada