8 de des. 2015

FLAVOR? una qüestió de vocabulari.

FLAVOR - UNA QÜESTIÓ DE VOCABULARI 

En aquest post, em proposava explicar una sistema curiós que va inventar el senyor Meilgaard per tal d'establir uns perfils sensorials matemàtics. 

Abans de descriure aquest sistema, hem hagut de resoldre uns petits esculls de llenguatge. I en aquesta resolució ens hem estès suficientment per que el tema mereixi una post per ell mateix. Queda pendent la descripció del sistema matemàtic de Meilgaard.

La majoria dels textos consultats i la mateixa obra de Meilgaard es troben en Anglès. Els anglòfons han establert un vocabulari de base pel qual hem de trobar alguna forma d'equivalència per tal de poder traduir i entendre'ns amb ells.

Algunes equivalències són fàcils d'establir i no generen cap mena de conflicte.

En especial, ells defineixen "aroma" com 
una olor característica habitualment agradable, especialment per a espècies, vins i plantes (Collins).
El Merriam-Webster proposa una cosa molt semblant i afegeix que en general es correspon amb "odor".

Anem doncs a veure "odor": ens diuen que es tracta d'una  
cosa que estimula els òrgans de l'olfacte 
i afegeixen sinònims com "scent" i "smell". Per a nosaltres i per sort, aroma és aroma: 
emanació de certes substàncies que constitueix llur fragància característica. (IEC).
D'altra banda, "odor" i "olor" cobreixen pràcticament el mateix: 
sensació produïda en l’òrgan de l’olfacte per les emanacions de certs cossos i també, partícules emanades d’un cos que afecten agradablement o desagradablement l’òrgan de l’olfacte.
I ja que hi estem posats, direm que fragància i "fragrance" cobreixen les mateixes significacions i es refereixen a 
quelcom perfumat, agradable, que tira habitualment cap a dolç
...i ens donen com a sinònim el "perfum".

Pel que fa al gust (taste), trobem també una absoluta coincidència: 
sentit corporal amb què es perceben els sabors. El sabor mateix i la sensació agradable que produeixen certs sabors i, en general, plaer que hom troba en alguna cosa.
La cosa es complica a l'hora de traduir un "invent" recent que han fet: "flavor". La definició del diccionari és que es tracta d'una 
qualitat de quelcom que es pot tastar, un gust particular (Collins)
o més coses que no fan al cas. 
La European Brewing Convention (EBC) i la American Society of Beer Chemists (ASBC) proposen que es tracta de 
la combinació d'atributs olfactius i gustatius percebuts durant un tast. Això inclou efectes tàctils, tèrmics, dolor i cinestèsics.
En Català, el conjunt conformat per aromes i gustos es diu "sabor", però la definició no inclou el tacte: 
propietat que tenen moltes coses d’afectar l’òrgan del gust o els òrgans del gust i de l’olfacte
En general però, el "sabor" està més relacionat amb el gust que amb l'olfacte fins al punt que en alguns textos sabor i gust són utilitzats de forma sinònima.

Els aspectes tàctils del tast s'apliquen més sovint als aliments sòlids però en la cervesa també els solem descriure. En Anglès, aquestes sensacions són anomenades "mouthfeel" que sovint es tradueix per "sensacions tàctils en boca". En un text ja bastant antic que ningú consulta mai, vaig proposar un manlleu a l'idioma Italià que resultava més pràctic perquè era més curt: "còrpora". L'hem fet servir en la traducció de la guia 2015 del BJCP.

Així que el "flavor" o "flavour", segons parlem en Americà o en Anglès, es compon de la forma següent:

Flavor = aroma + gust + còrpora

Crec que els Sud-Americans han adoptat l'anglicisme i en diuen "flavor" alhora que sé del cert que els Francesos (Larousse) també l'han adoptat arreglant-lo una mica: "flaveur". En Castellà, la RAE no recull aquesta paraula i el diccionari de l'IEC tampoc. 

No ho he entès massa bé però m'ha semblat poder veure que el Termcat, en la seva neoloteca inclou "flavor" com 
conjunt de propietats olfactives, gustatives i tàctils que es perceben en la degustació d'un aliment
Així que estem salvats: en Català podem fer servir "flavor" exactament en el mateix sentit que en Anglès.
Em molesta una mica aquesta submissió al dictat anglòfon, però em consolo pensant que "flavour" procedeix de l'antic Francès "flaour" que alhora ve del baix llatí "flātor" que es refereix a una mala olor, o a la respiració, a la seva vegada procedent del llatí "flāre" que significa respirar (Collins).
No em costa imaginar que la nostra "flaire" procedeix directament d'aquest mateix origen. 

Així que ja ho sabeu ara: encara que no m'agradi gaire i encara que estava disposat a "forçar" "sabor" com a traducció de "flavor", podem tranquil·lament traduir flavor per flavor. No ens oblidem però de posar l'accent tònic on toca.

Nota:
No he tingut temps de cercar gaire però crec que en Alemany no s'ha adoptat cap Anglicisme i han optat per una cosa bastant curiosa.
Geschmacksbild
compost de Geschmack (el gust) i Bild (la imatge)...
literalment:
imatge del gust
però no n'estic segur i cercaré una mica més.
Salut

1 comentari: