Fitxes de tast - Weihenstephan Hefe Weissbier

Weihenstephan

La cerveseria
Aquesta cerveseria es troba al Nord Est de München en una localitat anomenada FREISING. Diuen que és la cerveseria en actiu més antiga del món. Segons sembla, aquesta brouateria ha elaborat cervesa des de fa mil anys ininterropudament.
Va ser fundada per monjos benedictins l’any 725 sota l’advocació de Sant Esteve (és el que significa Weihenstephan), però es va posar a fer cervesa l’any 1040.
Després de pertànyer als monjos, la brouateria passà a mans del rei de Baviera per convertir-se posteriorment en una brouateria independent.
A prop d’aquest establiment es va fundar també una de les escoles més importants de brouateria: Technische Universität München (fundada en 1868 per Ludwig II, escola universitària politècnica, amb departaments especialitzats en alimentació, agronomia i medi ambient -Wissenschaftszentrum Weihenstephan für Ernährung, Landnutzung und Umwelt) També hi ha situat en el mateix entorn la Hochschule Weihenstephan-Triesdorf, escola superior on també es cursen matèries lligades a l’agronomia i al medi ambient.
Adreça web http://www.weihenstephaner.de

La cervesa:
Referència teòrica

Els llúpols procedeixen de la zona de Hallertau, al nord de Weihenstephan. L’ordi és lògicament alemany, maltejat en empreses a part. L’aigua pertany a pous propis, i el llevat és d’alta fermentació per la cervesa que ens ocupa.

Weihenstephan produeix actualment 12 tipus diferents de cervesa del quals al menys cinc són de blat.
La que anem a provar, HEFE WEISSBIER te una densitat original de 12,7ºP, 14º IBU d’amargor i 5,4% d’alcohol en volum. Presentació en ampolla de mig litre.

Sovint en els cursos, explico que les bones cerveses tenen un temps particular d’elaboració que no és convenient forçar si volem aconseguir un cru decent.
Passa el mateix amb aquesta cervesa. És convenient dedicar-li un cert temps perquè la majoria de les coses que trobarem estan una mica ocultes darrera les altres coses molt més evidents i abassegadores.

Aspecte:
De color daurat clar, tèrbola, com li convé a una cervesa deblat.

Olors:
El que es nota molt fort un cop oberta l’ampolla (sempre oloro el coll de l’ampolla tant bon punt està oberta: es noten coses que després ja no apareixeran) és la forta olor de plàtan, barrejada amb una mica de clau d’espècia i una lleugera sensació de ferment fresc com de formatge fresc, molt fresc.
Insistint en les olors, i, com dèiem, dedicant-hi una mica de temps i de perseverança, podem trobar el perfil del malt que s’expressa primer en forma d'olor de farina i després adoptant la olor de la molla de pa de pagès acabat d’obrir. (Cal haver trobat el bon pa de pagès...). Amb perseverança i deixant escalfar la cervesa, trobarem també préssec, pera, poma i maduixa. (No és cap farol!). També es pot notar alguna cosa de cítric.
Si anem insistint, amb el temps i l’escalfor, el clau d’espècia fa la seva majestuosa aparició en substitució del plàtan.

En boca:
Es confirma la olor de plàtan tot i que molt més discreta. Deixa expressar-se millor la molla de pa fresc, torna el préssec, apareix una xicra de pebre negre, un brot d’herba tallada i altre cop el cítric que podríem identificar millor en llimona. També en calent, es pot notar una molt lleugera nota de formatge entre bastiments.
Els gustos són els típics d’aquest tipus de cervesa: notable alhora que discret toc salat, acidesa testimonial i amargor gairebé inexistent. Cos entre mitjà i fort, cosa que no impedeix una sensació prou lleugera, amable i refrescant. El tacte és sedós, no oliós.

En general una excel•lent cervesa de blat, molt complexa que es pot beure tant en fred com en calent, amb una balança molt decantada cap al perfil del ferment, poc persistent, amable, agradable i refrescant. Jo recomanaria un aperitiu com ara seitons en vinagreta, escopinyes en llauna o musclos a la marinera. Una amanida amb formatge fresc seria també de bon veïnatge.