LES CERVESES ALEMANYES QUE ENS HEM PERDUT
Capítol 10
LA CERVESA BLANCA O DE BLAT D'HAMBURG
Els dos textos que no
parem de citar en aquesta sèrie diuen que la cervesa de blat d'Hamburg és molt important fins al punt que és una referència a
l'hora de comparar altres cerveses de Blat. En especial, Knaust hi
posa vehemència i la descriu com
«la primera reina de les cerveses de blat».
Però mentre que Knaust sembla indicar que es tracta d'una
cervesa brouada exclusivament amb malt de blat, Krünitz diu que es
tracta d'una cervesa de malts de blat i ordi.
En els dos textos, ens
diuen que és molt bona. En el cas de Krünitz, es diu que s'exporta
mentre que Knaust tot just ho dóna a entendre.
En realitat, jo diria que
el text de Krünitz ve a ser un resum del de Knaust. Aquest, d'altra banda, es perd una mica en anècdotes.
Sensorialment, ens diuen
que és «bona», «agradable» i «amable». Es diu també que, al
principi, fa sensació de dolçor, però que a la llarga aquesta
dolçor es resol en un caràcter «vinós». Val la pena posar en
evidència aquesta descripció referida al caràcter del vi, que ja
hem trobat en altres textos. Però per desgràcia no en sé produir
cap equivalència. No crec que el caràcter «vinós» es refereixi
al contingut en alcohol perquè aquesta cervesa devia ser de força
baixa graduació. Més avall ens diuen que es conserva poc. No sé si
el caràcter «vinós» es refereix a la textura o a l'acidesa que,
aquesta darrera, sens dubte devien incloure els vins alemanys.
Les consideracions de
qualitat deriven ràpidament cap a l'aspecte saludable: ens diuen en
especial que aquesta cervesa donava bons colorets a les cares dels
habitants d'Hamburg, nois, noies, senyores i senyors plegats. També
sembla que no provocava litiasi.
Al mateix temps, els dos
textos insisteixen sobre l'aspecte poc saludable de l'abús de la
cervesa en general i d'aquesta en concret to i que era «millor» que
les altres. M'ha encantat la descripció de «bonys» i altres
descamacions de la pell de la cara degut a l'abús de cervesa.
Ens diuen, d'altra banda,
com ja ho hem citat, que la cervesa dura poc. D’aquí podem inferir
que es tracta d’una cervesa de baixa graduació, amb una aportació
modesta de llúpol. En efecte, les cerveses fortament llupolades es
descriuen clarament com a tals en els dos textos. És possible que en
èpoques remotes, aquesta cervesa tingués un notable caràcter àcid
si es prenia fora del seu termini de consum. Aquest termini es devia
anar allargant, però, en 1773, seguia sent curt.
No es diu res d’aromes
ni afruitades ni especiades. I com que, d’altra banda, ni Knaust ni
Krünitz parlen gaire de la cervesa de Munic, deduïm que aquesta
encara no era allò en què es va convertir molt poc després. Pel
que fa a les cerveses de blat de Baviera, suggereixo aquest enllaç
on es pot comprovar que, tot i no ser tan cèlebres com les de Munic,
ja es feien cerveses de blat en aquell Ducat a l’època que estem
considerant. En qualsevol cas, ni les d'Hamburg ni les de Munic
presentaven cap aspecte aromàtic especial que mereixés que se
cités. De fet, no sé massa quan devia aparèixer el caràcter de
plàtan i de nou moscada, però sospito que va ser ja entrat el segle
XX. Ja ho investigarem.
No ens càpiga cap dubte que aquestes cerveses eren d'alta fermentació. La diferència amb les cerveses de blat actuals bavareses rau segurament en el fet que aquestes darreres són de fermentació estrictament controlada mentre que les d'Hamburg no es controlaven més que en la mesura del possible, cosa que vol dir, ben poc.
Per cert, Knaust ja
suggereix que «cervesa de blat» i «cervesa blanca» és el mateix.
Sense més xerrameca, us
proposa la traducció dels dos textos:
Knaust (1575):
La foto no inclou tot el text.
La primera reina de les cerveses de blat o blanques que s’anomena cervesa de Hamburg.La noble cervesa de Hamburg és una reina entre totes les altres cerveses blanques o de blat de la mateixa manera que la cervesa de Danzig gaudeix de la preferència entre totes les altres cerveses d’ordi o roges i és la reina.Aquesta noble i altament lloada cervesa que es produeix en la honorable, sublime, franca, portuària i comercial ciutat de Hamburg té un gust amable, bo i agradable al principi dolç però després guanya progressivament un final vinós.Per això també el Cardinal Reimundus de Roma quan va ser Legat a Hamburg i va beure cervesa de Hamburg va dir divertidamentO quam libenter esses Vinum.Aquesta citació del cardinal és un honor etern i una lloança cap a la cervesa de HamburgO com t’agradaria ser vi,I continuant, té molta substància, aliment ric i nutrient suficient, i reforça el cos amb aixòHi ha una bona i saludable humitat, produeix bon temperament (bona sang).Se’n treu bon color. Per això es troba i es veuen cada dia i no només, dones molt boniques i fines i noies amb color sinó també nois joves i homes fins i cordials i de bona composturaAquesta cervesa perd la seva força aviat quan es fa vella com ho fan totes les altres cerveses de blat i no dura gaire temps.La pedra no creix fàcilment amb aquesta cervesa i un altre regal especial de Déu és que el cap no fa mal amb aquesta cervesa com amb la cervesa de Stade i altres cerveses.A més a més, quan un es renta amb ella, no només fa un color bo i natural sinó també una pell suau, neta i pura al cos.Hi ha moltes persones que utilitzen aquesta cervesa quan es volen purgar la Naturalesa.Alguns afegeixen mantega de Frisia a la cervesa i ho tenen per una deliciosa medecina.Altres també mantenen que aquesta cervesa ha de ser bona per totes les malalties exactament com Cató pensava que les seves brassica, és a dir Kolkraut, podien donar autèntica ajuda per llargues incapacitats i malaltiesI tot i que es diu que la noble cervesa de Hamburg fa bonica gent, com se sol dir, també veritat que, al revés, el que vulgui prendre i beure massa d’aquesta cervesa, en grans quantitats i sense mesura, que d’aquesta manera la cara de la persona canvia vergonyosament i fa espontàniament taques vermelles i acumula tubèrculs i bonys.Perquè degut a la seva escalfor puja [la cervesa] habitualment cap amunt i surt per la cara.Perquè el cap rep més nutrients es troba amb dificultats i per tant creixen petites malalties i bonys a més que s’embruta la cara i apuja les carns en alguns llocs.I després que s’ha escalfat el temperament (la sang) més que necessari i útil, així es desperta una vermellor no gens natural que fa que la cara d’una persona esdevé espontàniament , especialment de naturalesa calenta, a conseqüència de l’excés de turbulència que contéI aquesta cervesa, com també d’altres per motius de salut no es pot beure en quantitats excessives ni en plena «bevibilitat».La naturalesa tampoc ha de queixar-se ni ser perjudicada pel fet de beure com indicat.Perquè la cervesa de Hamburg té la forma i naturalesa (que fa cares deformades) no només per ella, sinó que són a les cerveses més també entre les altres cerveses entre les roges que deixen marques semblants quan s’abusa d’elles i se’n beu massa, cada dia «fantàstic i ple» i no estar mai més sobri sinó constantment ebri i es vol ser un germà ple.El vi també pot produir aquesta forma.
Podeu trobar aquesta
traducció amb el text original a aquest enllaç.
Ara, passem a Krünitz:
Cervesa de HamburgEs fa amb malt de blat o d’ordi i s’exporta amplament cap a Dinamarca i Noruega.S’ha guanyat el primer lloc entre les cerveses de blat, te un gust bo i agradable, moltes parts essencials, dóna un bon suc d’aliment i genera una bona sang.Però perd aviat la seva força amb el temps, de la mateixa forma que les altres cerveses de blat i no dura gaire.No permet la producció de pedra als que la beuen, i no només dóna un bon color natural, sinó que, a més, [produeix] una pell suau i pura quan ens rentem amb ella [la cervesa].Molts se’n serveixen per tal d’obrir el cos, sola o hi posen mantega.Alguns creuen, que ajuda en totes les malalties, com les cols de Cató.Quan es beu en excés, deforma la cara, i hi introdueix «fulles», grans i vòmit alhora que provoca una vermellor gens natural.
També trobeu l’original
i la traducció en aquest altre enllaç.
Ja sé que ningú diu mai res. Però si voleu expressar alguna cosa sobre això, estic obert als vostres comentaris.
Les cerveses alemanyes que ens hem perdut CAPÍTOL 2
Les cerveses alemanyes que ens hem perdut CAPÍTOL 3
Les cerveses alemanyes que ens hem perdut CAPÍTOL 4
Les cerveses alemanyes que ens hem perdut CAPÍTOL 5
Les cerveses alemanyes que ens hem perdut CAPÍTOL 6
Les cerveses alemanyes que ens hem perdut CAPÍTOL 7
Les cerveses alemanyes que ens hem perdut CAPÍTOL 8
Les cerveses alemanyes que ens hem perdut CAPÍTOL 9
En l'article sobre cerveses àcides, tractem de la Gose, de la Lichtenhainer, una mica de la Berliner Weisse i de la Jopenbier de Danzig.
Si el vostre comentari glosa sobre els presos polítics o sobre el fet que escric en Català, no cal que el feu. Simplement, us reservo aquest espai.
Hola. Felicitats pels articles. Els he llegit amb molt interès però alguna part en diagonal, ho reconec. Són molt detallistes, una feinada.
ResponEliminaUna vegada vaig intentar esbrinar quants estils de cervesa hi ha i amb els alemanys i belgues no me'n vaig sortir gaire. La Deutscher Brauer-Bund, l’Associació de Cervesers Alemanys http://www.brauer-bund.de/, diu que són el país amb més varietat d’oferta, que les seves empreses familiars ja eren artesanals i no s’han vist influenciades pel moviment craft nord-americà, molt cofois amb la seva Reinheitsgebot, se suposa que no deuen haver variat gaire les últimes dècades. Esmenten que els més de 1.300 productors alemanys elaboren unes 5.500 marques d’unes 40 varietats diferents. Per defensar que són el país amb diversitat s’agafen aquestes 5.500 elaboracions com a productes diferents: un mateix estil diferenciant cada productor, localitat, etc. Amb els belgues passa el mateix. Belgian Brewers http://belgianbrewers.be/ estan molt orgullosos de les seves 224 brouateries que fan 1.500 cerveses diferents. I Belgian family brewers http://belgianfamilybrewers.be/ el mateix a petita escala, 20 membres i 150 cerveses. Clar, 1.500 marques no vol dir 1.500 estils. I sembla impossible esbrinar quants estils consideren que hi ha.
A mi em sembla més variat el panorama americà que l'alemany, la veritat.
Suposo que hi ha d'uns 120 a 150 estils segons el BJCP i la Brewers Associations, els alemanys en deuen fer tradicionalment uns 40. No sé si el mateix es pot suposar d'èpoques passades, que tantes varietats representarien un nombre relativament petit d'estils. Seria possible agrupar les cerveses antigues i perdudes amb els criteris actuals dels estils?
Hola milbeerista
ResponEliminaMerci per la teva contribució.
Val la pena pensar en dues coses: primer que el sistema d'estils és un invent anglo-saxó que, lògicament afavoreix la creació d'estils de la seva corda. segon, que els alemanys no segueixen aquest sistema al peu de la lletra i, per tant, defineixen els estils que els dóna la gana.
La realitat és que, en aquests moments, tothom està fent invents de tota classe, que sovint no ens arriben, i que són susceptibles, si venen per instal·lar-se, de definir nous estils. I això fa difícil una classificació nova, de moment.
El mateix Knaust, i Krünitz li fa les segones veus, indica que hi ha dues famílies: les CERVESES BLANQUES i les CERVESES ROGES. Però després, proposa categories o especialitats a dojo. No estableix sub-categories. De fet no pretén fer res d'això. Ell descriu coses que ha tastat i tira milles. I dins d'aquest broc gros, proposa algunes coses que nosaltres podem identificar com a "sub-estils" que és el que estic intentant descriure en aquesta sèrie d'articles. Per exemple, el proper va de la cervesa de Danzig...
I finalment, jo no crec que la creativitat dels americans sigui més ... alguna cosa que la nostra. Aquests darrers 4 o 5 anys, he vist dues coses fonamentals:
1.- Que els brouaters d'aquí saben cada cop millor elaborar cervesa
2.- Que el que eren freakades rocambolesques i dubtoses fa 5 anys, ara són creacions amb molta entitat i molta solvència sensorial.
I afegeixo que n'hi ha cada cop més i cada cop millor fetes i millor acabades.
Millors salutacions i merci per llegir aquest blog.