16 d’oct. 2009

Història: Egipte

EGIPTE
(Els recomano d'entrada l'adreça següent:
http://www.egiptomania.com/vidacotidiana/cerveza.htm)

Les primeres notícies de les que hom disposa sobre la cervesa a Egipte són les que refereixen una tavernera anomenada AZAG-BAU que, cap a 3100 aJC, es feia la cervesa i la venia en el seu establiment. Aquest beuratge rebia el nom de "HENQUET". La data esmentada ens demostra que realment és difícil i artificial establir una filiació entre cerveses sumèria i egípcia. De fet, com ja ho hem dit, la descoberta de la cervesa és segurament un fet fortuït que es degué produir a la mateixa època en nombrosos llocs diferents i molt abans de l’era històrica.

Un equip d’arqueòlegs de la Universitat de Yale ha descobert a les afores del Caire un forn de pa i una cerveseria que daten de 4500 anys enrere. Pensen que aquests edificis formaven part d’una ciutat en la que vivien treballadors que obraven en la plana de Gizeh. Els arqueòlegs van descobrir gerres i magatzems de cereals i també tauletes d’argila amb jeroglifs. Una d’aquestes tauletes conté una descripció del procés d’elaboració de la cervesa i un himne de lloança a la Deessa Sumèria de la cervesa. Aquest es coneix actualment com "himne a NINKASI" .
Aquest hymne sembla que sigui una mena d'elegia a Ninkasi datada del 1800 abans de Crist (se'n ha descobert diverses versions a Sumer). Veieu el text a la pàgina Cervesa, Pa, Ninkasi.

Aparentment (no estem segurs de les nostres fonts), els egipcis disposaven de tres noms per designar la cervesa a part de Henket:
ZYTHUM O ZYTHOS: paraula que deu constituir una tergiversació grega de l'original egipci i que designa una cervesa clara
CURMY: cervesa més espessa i més fosca. (No hem trobat ni tant sols el jeroglif corresponent, de manera que cal dubtar seriosament de la font d’aquesta informació)
SA: cervesa especialment espessa i fosca reservada als més alts dignataris i a les cerimònies religioses.
(No seria correcte de part nostra que no confirméssim la informació. En aquest cas, després de cercar, podem dir que, de moment, SA designa la PROTECCIÓ i no sembla tenir gaire relació amb la cervesa)

L’ofici de cerveser tenia prou importància a Egipte perquè els escribes el designessin amb un jeroglif propi que es pronunciava quelcom com "FTY" (o AFTY segons els autors) i que representava un treballador abocat damunt d’un recipient armat d’un sedàs (se suposa que per al treball dels cereals o brouat ). Sembla ser que els brouaters solien afegir espècies per aromatitzar el beuratge. Les feien bullir amb el most.

Els Egipcis feien servir diversos tipus de forment i d’ordi i procedien a fabricar la cervesa com els Babilonis. Solien maltejar ambdós cereals. Coïen els pans de cereals fins que fossin foscos. Incloïen plantes com la màndràgora, i altres productes com la mel o la sal. Disposaven doncs d’un receptari suficient per a fer cerveses de diversos tipus i queda clar que intentaven controlar el producte acabat.

(Entenem que hom pot trobar-se una mica confós: què feien aquesta gent? Maltejaven o coïen pans? Sàvia pregunta... Hem de contestar que no ho sabem. En les nostres recerques, ens hem fet un fart de trobar referències contradictòries. Alguna vegada hem escollit la versió més versemblant, una altra, la que més ens agradava i, una altra vegada tiràvem pel dret. En el cas concret, sembla ser que el problema no ho és realment. Cal adonar-se que la història d'Egipte cobreix aproximadament 6000 anys. Aquest lapse dóna per descobrir la cervesa, afinar el producte i, accesòriament, inventar el malteig. Per tant, suposem que segons quin serà el període al que es refereixen les fonts consultades, parlaran d'abans o de després de l'invent de malteig que, aquest sí, atribueixen als egipcis, almenys pel que fa a aquella zona de món).
Tot i així, podem aventurar-nos a afirmar que, possiblement, també es fessin pans de cereals maltejats! (veieu la recepta que ens reporta Zòzim).

En un descobriment recent d'un jaciment del nou imperi, hom ha pogut demostrar que, almenys en aquella època, es feia cervesa amb malt.
En el Museu Nacional del Caire, una tauleta de fusta escrita en caràcters jeroglífics diu:

"Deixeu macerar i inflar-se els grans d'ordi durant un dia en aigua clara. Torneu a humectar-los amb aigua i esbandiu en un recipient o safata amb forats a la base. Deixeu assecar i inflar i assequeu al sol."

Existeixen pintures egípcies on hom pot apreciar el ventat del gra i la fabricació, assecament i fermentació dels pans d'ordi. Altres gravats descriuen el transport de barrils per vaixell, i una "farra" de quatre bevedors de cervesa aixecant amb entusiasme les seves copes.

També existeixen dibuixos del procés d'elaboració en frescos de la tomba d'AMENOFIS II. En aquests dibuixos es pot veure tot el cicle de fabricació de la cervesa, des del ventat fins a la degustació.

El brouat fou una important indústria a Egipte. La cerveseria del faraó RAMSÈS III produïa 10.000 hectolitres a l’any. Un milió de litres..., 466.308 àmfores. (pels detallistes: cada àmfora=2,15 l.) I el consum es diferencià: mentre que les classes humils bevien cervesa jove i tèrbola, les classes més afavorides socialment preferien les cerveses que havien reposat un cert temps i que havien estat "filtrades" amb greda (una mena d’argila de color blanc blavenc i bitumosa).

El Llibre dels Morts dels Egipcis fa referència a la cervesa gairebé sempre citant-la com a ofrena líquida principal. Aquestes citacions les hem trobades nosaltres:

Capítol LII. Una encantació contra les escombraries(?).

El meu menjar? Són els pans fets amb blat blanc.
La meva beguda? És la cervesa feta de blat vermell. (Sorgo roig ?)

Tenim una citació molt semblant al capítol CII en la que la cervesa també és concebuda com l’ofrena líquida per excel•lència.

El llibre dels morts fa constantment referència al pa com a aliment sagrat objecte d’ofrenes múltiples. Ja consagraven el pa...

Capítol LXIX sortida de l’ànima cap a la llum del dia.

Pugui el meu cor ser fortificat per les ofrenes
Sobre els altars del meu Pare diví:
Pa, Cervesa, carn i aviram.

Capítol LXXXII Per ésser transformat en Déu Ptah i per viure a Iunu.

Ple de puixança, visc de les ofrenes sepulcrals
I tasto les fulles de Palmera de la Deessa Hathor.
Les meves ofrenes: pans, cervesa, vestits i vasos.

Bé, no podem seguir citant el LLIBRE DELS MORTS perquè no acabaríem mai. Es tracta d’un recull d’oracions que els sacerdots recitaven a l’orella del mort abans, durant i després de la momificació per tal d’assegurar, amb la màgia de les paraules, la supervivència i el benestar de l’ànima del finat en el sojorn dels morts. Valgui però observar el valor sagrat que atorgaven els egipcis a la cervesa atès que la presentaven en ofrenes als Déus.

Un altre text, destinat a l'ensenyament dels escribes diu:

Si has menjat tres pans
I begut dues gerres de cervesa
I el teu ventre no està satisfet, domina'l!
Si algú s'afarta de menjar, no t'hi afegeixis,
Guarda't de la seva taula!
(...) No t'oblidis en beure cervesa,
No sigui que diguis quelcom dolent,
I no recordis el que has dit.
Si caus i et fas mal
Ningú t'ajudarà
(...) Quan vas ésser enviat a l'escola
I et van ensenyar a escriure
Van seguir ocupant-se de tu diàriament
Enviant-te pa i cervesa de la seva casa.

Un altre text clàssic, les màximes de PTAH-HTEP, recomana als bevedors que respectin les classes socials:

No seguis en una cerveseria
Per ajuntar-te amb un altre més gran que tu,
Tant si és jove però gran pel seu càrrec,
Com si és ancià pel seu naixement.
Pren com a amic un home de la teva condició.

Durant molt de temps, Egipte fou considerat el bressol de la cervesa, plaçada aquesta sota l’advocació d’ISIS i del patró dels cervesers: OSIRIS. Llavors la recomanaven probablement pel seu contingut de vitamines del grup B i PP, per les seves virtuts cosmetològiques i per prevenir el risc de Pel•lagra. Les senyores elegants usaven l’escuma per mantenir la frescor del seu cutis...
[Pel•lagra: Avitaminosi molt greu, caracteritzada per l’aprimament, la caquèxia, per erupcions cutànies sobre les parts del cos exposades al sol i per disfuncions nervioses, tot plegat degut a la falta de vitamina PP (amid nicotinic)]

Des del principi de la primera dinastia (3315-3100 aC) es troben residus de cervesa en les gerres d’ABU ROACH. Atum, autor de la primera parella divina parla d’aquesta manera:

- He vingut a vosaltres en l’aparença de Qui-és-el-fill-i-és-filla i sec en el meu tron que està a l’horitzó; rebo les ofrenes dels meus altars; quan cau la nit bec les gerres de cervesa en la meva dignitat de Senyor de tot.

Segons la mitologia egípcia, va ser Osiris, Déu de l’agricultura, qui va ensenyar a la humanitat l'art de fer cervesa. Aquesta fou feta de blat, però ben aviat van substituir el blat per l’ordi. La beguda solia ser aromatitzada amb canyella, figues, dàtils, mel i probablement, més coses que se’ls devia acudir. Sembla ser, segons fonts no contrastades, que els egipcis ja feien servir el Llúpol des del segle VII a JC com a aromatitzant.

Osiris també era considerat l'esperit dels cereals i la germinació d'aquests era presa com a parangó de la pròpia resurrecció del Déu. A l'interior d'una de les estàtues d'Osiris de mida natural, descoberta dins la tomba de MAHERPRA, els arqueòlegs van descobrir una barreja de terra amb grans d'ordi i un líquid viscós que, originalment, pot haver estat cervesa (no sabem si s'han fet les anàlisis corresponents). Hom ha interpretat aquesta ofrena com un símbol de la "resurrecció germinal" del senyor de les ànimes dels morts de la mitologia egípcia.

Sembla ser que els Egipcis descobriren el MALT. Aromatitzaven la cervesa amb safrà, mel, gengibre, dàtils o comí. En una civilització tan organitzada com la que visqueren els egipcis, no és d'estranyar que arribessin a uns nivells prou avançats de sofisticació, tot plegat sotmès a estrictes normes d'elaboració, distribució i consum.

ZÒZIM, un metge de PANOPLIS, ens descriu una recepta de cervesa:

Els grans germinats d'ordi i espelta es trituren en un morter i amb la seva farina, hom aconsegueix una pasta que s'endureix amb els peus (suposem que trepitjant) en un cup. Amb aquesta massa es fan pans, que hom forneja, quedant una mica humits a l'interior. Un cop freds, es trossejen i es posen en gerres amb aigua ensucrada. Després de l'addició de ferment (suposem que es tracta d'haver conservat massa fermentada de l'elaboració precedent), i després de la fermentació, hom ho vessa en un altre cup, diluint i tamisant diversos cops la màssa escorreguda. El líquid final es conserva en àmfores i es guarda en coves fresques.

Com a Babilònia, els cervesers egipcis quedaven dispensats de servei militar. La cervesa era considerada un bé important fins al punt que molta gent rebia part del seu sou sota la forma de cervesa.

Podríeu dir que això de l’Osiris entra en contradicció amb les tauletes citades més amunt que fan referència a la deessa sumèria de la cervesa NINKASI. Hem de tenir en compte que la civilització egípcia va durar entre 4 i 6000 anys i que la seva mitologia va anar evolucionant amb el temps. Per tant ambdues afirmacions poden perfectament conviure en aquest repàs històric.

L’arribada dels Grecs cap al 2100 aC va subvertir el paper sagrat de la cervesa sense però, treure-li importància social.

De forma que es va seguir consumint cervesa, es va seguir fent-la servir com a moneda de canvi. Es creen "cases de cervesa". El consum va anar augmentant fins a convertir l’elaboració en autèntica indústria. Pelúsia (actual Port Saïd), cap a 2500 aC, ciutat al delta del Nil, era molt coneguda en el món antic pel seu "vi d’ordi".

Diodor Sícul diu que:

A Egipte es fa una beguda amb ordi que es diu ZYTHUM i que tan en agradabilitat, en color i en sabor, cedeix molt poc al vi.
(Biblioteca històrica. Llibre IV cap.2; Llibre V, cap.26)

L'historiador Casius, referint-se als temps remots de la construcció de les piràmides, quan els esclaus egipcis treballaven sota el fuet, té un record per la gratificant beguda feta d'ordi:

Quan es beu aquest vi d'ordi, hom es posa alegre, canta, balla i es comporta com si estigués embriac de vi dolç

Diodor de Sicília (no és el mateix Diodor Sícul i Diodor de Sicilia?), a l'època d'August, conta com Osiris, que tant va estimar als homes, els ensenyà a fabricar el ZYTHUM:

Osiris va ensenyar que, amb l'ordi, es podia elaborar una mena de vi no molt diferent del vi veritable per l'alegria que infon als bevedors i els efectes produïts.


Hem llegit que podria existir una filiació cervesera que partiria de Sumer per passar per Egipte, Grècia, Roma i que arribaria al Nord d’Europa, altre bressol de la cervesa (Tot plegat per art dels viatgers i comerciants Fenicis i Hebreus). La veritat és que és força plausible, però som escèptics per naturalesa i podríem imaginar altres vies d’accés de la cervesa a Europa i fins i tot podríem passar molt de trobar cap filiació: els Europeus podrien molt bé haver inventat la cervesa pel seu compte, tal com ho van fer els Xinesos o els Maies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada