Westmalle: història de la broueria. (1/2)
Des de fa més de dos segles, els monjos Trappistes de Westmalle dediquen la seva vida a la pregària i al treball. Fidels a la regla de Sant Benet, solen subvenir ells mateixos a les seves necessitats. És per això que dins dels murs de l'abadia s'hi van instal·lar una farmàcia, una impremta, una biblioteca, un taller de teixidor, una masia, una formatgeria i... una broueria on els monjos asseguren una producció deliberadament restringida acordant a l'home i al medi ambient la importància que han de tenir.Com ja ho hem vist, els ingressos generats per la cervesera s'inverteixen en la modernització de les infraestructures i de l'equipament, i a més, permeten el sosteniment d'altres comunitats religioses i l'organització de projectes caritatius.
 |
| www.biblebiere.com |
Així, el mateix any, el Pare Dom Martin va començar a construir una petita broueria. El 10 de desembre de 1836, els monjos van servir per primer cop, a l'hora de dinar, una cervesa trappista de la seva pròpia producció.
Els primers monjos en dirigir les feines de brouat foren Bonaventura Hermans, doctor en farmàcia, bon coneixedor de les plantes i Albericus Kemp que havia treballat prèviament en una broueria.
El registre de comptes ens indica que aquell 10 de Desembre, els senyor Adriaan Weens, boter del seu estat, va lliurar 12 bótes que es feren servir per a la primera partida, per la suma de de 130,91 francs belgues. Però només en va rebre 100.- perquè els monjos no van poder pagar-ho tot.
Els impostos foren liquidats en 1856 a 22 francs per partida per la cervesa clara i a 43 francs per la cervesa fosca. (No sabem el total).
No sabem amb exactitud quina mena de cervesa devia ser, però tenint en compte la regió i el que es sabia llavors sobre ingredients (encara no s'havia descobert el ferment), és possible que produïssin una cervesa del tipus Saison però segurament més aigualida. En qualsevol cas, no devia tenir res a veure amb el que coneixem avui com a cervesa d'abadia. Durant molts anys, l'abadia només va produir cervesa per a consum propi.
 |
| Una saison d'espelta |
Hi havia llavors a l'abadia, un monjo procedent de Prussia, el germà Ignatius Van Ham, que tenia certa experiència en el brouat i que havia portat una bona part de les seves eines.
En 1860, les vendes de Westmalle encara eren irregulars. Els llibres de comptabilitat mencionen una cervesa bruna a 60 francs el primer de gener de 1861. En 1865, el pare Van Ham va decidir augmentar la producció per tal de finançar unes noves fundacions al Congo.
En 1897, la capacitat de la broueria va augmentar amb la instal•lació d'un nou cup de maceració de 40 hectolitres.
Capítol precedent
Capítol següent
Cerveses d'abadia Taula de matèries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada