Els monjos i la cervesa - (1/3)

Els monjos i la cervesa (1/3)

Font: http://www.trappistbeer.net

"Heu-la ací (l'aigua del riu) a l'edifici veí. Se'n omple la caldera. S'abandona al foc que cou per preparar la beguda dels monjos" (anònim del segle XIII, que descriu l'abadia de Clairvaux )

Ja des de l'Edat Mitjana, l'Església, amb un cert oportunisme, adopta la cervesa, beguda popular i rendible per atraure els pelegrins per pocs diners i també per proporcionar una beguda sana als llogaters de les abadies, els monjos. De fet, no era estrany que l'aigua, fins i tot de font, pogués estar contaminada de diverses maneres. La cervesa, pel fet que s'havia de conduir a ebullició l'aigua que la componia (i la compon, per descomptat), va ser una beguda fàcil d'elaborar i saludable des del punt de vista biològic.

A través dels segles, la qualitat de la cervesa va anar millorant fins al punt que va fer famosos els convents que l'elaboraven millor. El nombre de fàbriques de cervesa monàstiques (no sé si a França o a l'actual Bèlgica) s'estima entre 500 i 1000. La cervesa monàstica és el fruit d'una llarga transmissió de pare brouater a pare brouater i de millora contínua de les receptes rigorosament documentada en els escrits dels monjos.

Sant Benet mateix afirma que els monjos han de produir ells mateixos tot el que necessiten per viure, i suggereix un consum moderat de vi per als monjos. Però no recull raïm qui vol sinó qui pot. Cal trobar-se en alguna zona on creixi bé la vinya i on hi hagi prou sol per que el vi no sigui massa àcid. En aquests llocs, el vi, essent d’importació, era car. Per tant, calia trobar alguna altra cosa. I aquesta fou la “cervoise”, cervesa d’alta fermentació relativament fàcil d’elaborar. Per a aquesta, només calia disposar de cereals i aigua, coses que es troben gairebé per tot arreu, al contari del raïm. D’altra banda, els cereals es poden conservar i es poden usar tot l’any per a brouar cervesa.

Així és com un pla detallat de l'Abadia de Sant Gall, a Suïssa, en un mapa del segle IX indica la presència de tres broueries de cervesa a l'interior d’aquest convent i aporta una gran quantitat d'informació tècnica sobre les instal·lacions de broueria. S'elaboraven 3 cerveses: "Prima Melior" reservada per als convidats importants, la "Cervisia" reservada als germans, i la "Tertia", consumida pels pelegrins de pas.

La ciutat de Sankt Gallen i l'abadia.

També s'atribueix als monjos el descobriment de l'ús del llúpol en la cervesa, així com la producció de les primeres cerveses de baixa fermentació segons uns documents del segle XV descoberts en un monestir bavarès a Munic. La cervesa amb llúpol (Cervesia Lupulina) apareix per primera vegada en una carta de l'abadia de Saint-Denis l'any 768. Després, benedictins introduïren el llúpol en l’elaboració de la cervesa a la Lorraine (llavors Lothringen). Es distingia llavors la cervesa dels pares (potio fortis), una cervesa forta reservada als monjos, i una cervesa “de convent”, destinada a les monges.
Capítol anterior
Capítol següent
Cerveses d'abadia: Taula de matèries.