2 de maig 2013

Cerveses d'abadia - Chimay - La fundació

La fundació

Abadia de Scourmont - http://www.insidebeer.com/articles/20111026_2

El lloc

"El príncep fa donació actual entre vius als dits senyors De Croix, Colemyn, Leyten, Houwaer, Bouteca i Theuninck, en nom seu personal, de la propietat de 48 hectàrees de terrenys erms a prendre en el seu bosc prop del llogaret de Scourmont, Taille des Wayères i sart de Thiebaut, municipi de Forges. Els beneficiaris es comprometen a fer desbrossar completament i a costes seves el terreny donat i a fer-lo cultivar constantment per religiosos de l’Ordre dels Trappistes en nombre d’al menys vint; hi construiran un mas i una capella"

Aquestes disposicions del contracte de 14 de novembre de 1850 establert al castell de Chimay, davant del notari Jules Despret entre Joseph de Riquet, Comte de Caraman, príncep de Chimay i sis religiosos trappistes vinguts de l’abadia de Sant Sixt, a Flandres constituïen el principi de la vida monàstica cistercenca al país de Chimay.

Com es va arribar a aquest punt? 

Un dels elements clau d’aquesta fundació va ser l’obstinació de Jean Baptiste Jourdain, mossèn de Virelles des del 12 d’Abril de 1843. Des del principi del seu ministeri a Virelles, el Pare Jourdain desitjava l'arribada dels trappistes,
Jean Baptiste Jourdain

 "aquests fills de Sant Bernat que feien ploure la rosada celestial per les seves contínues oracions i fan fructificar el sòl més ingrat regant-lo amb la seva suor".

Val a dir que aquesta fraseologia encobreix d’un bonic discurs pietós un fet econòmic que es troba en la fundació de moltes colònies monacals. Sovint, els terratinents hereus dels sistemes econòmics feudals tenien moltes terres “desaprofitades”. Unes terres sense treballar no produïen rèdit i per tant eren “inútils”. Com que els religiosos havien demostrat una gran perícia en desbrossar boscos i assecar maresmes, donaven una part de les seves terres, al centre de la zona més desolada per engegar l’aprofitament que, després i gradualment s’aniria estenent a les seves pròpies terres que hi havia al voltant de la donació.

I és que el sòl era particularment ingrat en aquella regió. Era pràcticament completament arbrat (una circumstància que no es valorava com avui en dia) i el que es conreava oferia un rendiment extraordinàriament baix fins i tot per l’època. El terreny i la ubicació de l'abadia era un lloc especialment salvatge i insalubre. Es deia “Haut Marais” o "alta maresma” cosa que descriu prou bé el grau d’invasió de l’aigua.

El primer cop que els religiosos hi sembraren avena, només va créixer a l’altura d’un peu i no va madurar. Les primeres patates tenen la mida d’una nou. En una gran part de la terra sense arbrar i fora de la maresma que estava sense conrear, hi creixien alguns faigs i el demés estava cobert de molsa i de pedres.

 "En una àrea de dues hectàrees -en explica el Pare Houwaer-, es van recollir 2.600 metres cúbics de roca. Per desbrossar i anivellar 25 acres de terra, s’ha hagut de mobilitzar 12 germans i dos cavalls durant dos mesos. "

El temps no era gaire més favorable. Les gelades tardanes, degudes a la gran massa de bosc (?), que cobria el país, seguien manifestant-se al mes de Juliol i, fins i tot en ple estiu, la boira cobria el país fins a migdia

. "A Scourmont, deia una notícia anònima, es troba un subsòl d’esquist i argila cobert d’una capa vegetal prima d’entre 5 a 12 cm i, hi brollen moltes fonts intermitents que humidifiquen i refreden el sòl molt considerablement.” A Chimay, era conegut per tots que a Scourmont, era suficient enfonsar un pal a terra dos o tres peus per fer brollar una deu."

Podem afegir que, uns anys abans de l'establiment dels monjos de la Trappe, el príncep de Chimay havia fet construir tres petites granges en els voltants de Scourmont: la Granja del Príncep, entre Potaupré i Scourmont, la granja de les Wayères i la Flamande davant per davant prop de la carretera de Rocoi, al bell mig de la plana desèrtica. Aquest intent va quedar sense èxit, ja que, segons testimonis fiables,

"set hectàrees de terreny desbrossat foren transformats en un molt mal prat que només va produir joncs i pedres. Tres masovers s’hi havien arruïnat successivament".

 Finalment, cal tenir en compte que només una carretera unia Forges a Chimay. No gaire lluny de Poteaupré, al final del bosc llindant al nord de la propietat del monestir, al camí era tan dolent que feia falta recórrer a cavalls de reforç per desallotjar els vehicles atrapats.

Capítol següent
Cerveses d'abadia. Taula de matèries.
Font: http://www.scourmont.be/histoire/frames01.htm

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada