Orval.
Els orígens. 1
 |
| Orval - Wikipedia |
La constància més antiga que es tingui de l'ocupació humana a la zona de Orval són unes tombes merovíngia, prop de la font.
Els primers monjos que van arribar a assentar-se a Orval venien del sud d'Itàlia (benedictins de Calàbria) en 1070. El senyor de la casa, el comte Arnould de Chiny, els va acollir i els va donar una part les terres dels seus dominis. Immediatament es van iniciar la construcció dels edificis de l'església i del convent.
 |
| A la dreta, el segell de Arnoul de Chiny |
Per raons desconegudes, aquests pioners es van retirar després de quaranta anys. Othon fill d'Arnould, els va substituir per una petita comunitat de canonges que va poder finalitzar les construccions iniciades pels seus predecessors. En 1124, l'església va ser consagrada per Henri de Winton, bisbe de Verdun. Però els canonges aviat van tenir dificultats econòmiques. Això els va portar a sol·licitar la seva adhesió a l'Ordre Cistercenc, llavors en plena expansió.
La seva petició va ser enviada a Sant Bernat, qui va estar d'acord i va confiar la represa de Orval per l'Abadia de Trois-Fontaines a la Champagne.
El 9 de març de 1132, set monjos cistercencs de Trois-Fontaines van arribar a Orval, encapçalats pel pare Constantí. Els monjos i canonges es van unir en una sola comunitat, i van començar immediatament a adaptar els edificis als usos cistercencs.
La nova església va ser acabada abans de l'any 1200.
Els cistercencs també tingueren cura d'establir un domini agrícola i forestal, l'explotació del qual els permeté viure segons les observances de l'orde.
Les terres que envolten el monestir són pobres i no són adequades per al cultiu. Ja des de 1132, els monjos havien rebut un petit domini a uns vint quilòmetres de distància, a prop de Carignan. Això va ser el nucli de la seva millor granja, la de Blanchampagne.
 |
| La casa de Blanchampagne en el seu aspecte actual. |
En els anys que van rebre altres donacions de terres. Entre ells cal esmentar el grup Buré-Villancy a Meurthe-et-Moselle, que seria el centre de la indústria del ferro dels monjos de Orval.
Durant cinc segles, Orval només va dur una existència apartada i discreta, com molts monestirs de l'orde.
Al segle XII, l'abadia sembla haver viscut un temps de prosperitat però cap a mitjans del segle següent, les calamitats van començar a abatre-se-li al damunt.
Va ser destruïda per un incendi en 1252 les conseqüències del qual va afectar la vida monàstica durant més d'un segle. Alguns edificis van haver de ser completament reconstruïts. La misèria va arribar a ser tan greu que fins i tot les autoritats de l'Ordre van considerar la supressió del monestir.
Article següent
Cerveses d'abadia. taula de matèries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada