Fitxes de degustació - Samuel Adams - Summer ale

Samuel Adams

SUMMER ALE

Boston Beer Company

Samuel Adams és una marca americana de cervesa fabricada per la Boston Beer Company i els seus brouaters contractats i associats. La companyia va ser fundada el 1984 per Jim Koch, Harry M. Rubin, i Lorenzo Lamadrid a Boston, Massachusetts, EUA. La marca de Samuel Adams (sovint abreujat en Sam Adams), va ser triada en honor a Samuel Adams, un patriota americà famós pel seu paper en la Revolució Americana. Segons la tradició, Samuel Adams també va ser brouater.

La marca "Samuel Adams" va començar amb la Samuel Adams Boston Lager. La recepta original va ser desenvolupada el 1860 a St Louis, Missouri, per Louis Koch, i es va vendre sota el nom de Louis Koch Lager fins a la prohibició i, passada aquesta, altre cop fins a principis de 1950.

A nosaltres no ens ha quedat clar si Jim Koch era el primogènit d'una sisena generació de brouaters professionals o si era descendent de la sisena generació de Louis Koch. El cas és que en 1984, Jim Koch elabora el seu primer lot de Samuel Adams Boston Lager a la seva cuina, utilitzant la recepta original de la família de Louis Koch Lager. Alhora, Koch treballava al Boston Consulting Group després de graduar-se a la Universitat de Harvard.

A Harvard, Koch havia conegut a Harry Rubin i a Lorenzo Lamadrid. Tant Rubin com Lamadrid eren graduats de l'Escola de Negocis de Harvard.

El desembre de 1984, Koch va abandonar la seva carrera al Boston Consulting Group i juntament amb Rubin i Lamadrid, va fundar la Companyia Samuel Adams. Koch va ocupar-se de la publicitat. Rubin va assumir la funció d'administració financera i de negocis de l'empresa. Lamadrid va jugar un paper important essent un dels principals inversors en la companyia. Samuel Adams seria el primer pas per Rubin i Lamadrid, que més tard es va convertir en prominents homes de negocis en els seus camps respectius.

Poc després, es va optimitzar la recepta amb l'ajuda de Joseph Owades, un home conegut per la invenció de la cervesa "Light" en la dècada de 1970.

Pel que fa a la broueria, cal adonar-se que cap d'aquests tres personatges es va plantejar mai la fundació d'una broueria com a tal. En realitat, van muntar un negoci on l'elaboració de la cervesa era subcontractada. De fet, la companyia te en l'actualitat una broueria artesanal que exhibeix a Boston com a esquer per fer creure que és una "craft" però en realitat, la Sam Adams sempre s'ha fet en broueries com ara la Pittsburgh Brewing Company, Stroh Breweries, Blitz-Weinhard Brewery (avui tancada), Hudepohl-Schoenling Brewery a Cincinnatti. Aquesta darrera, la van comprar en 1997.

Al marge de la Samuel Adams Boston Lager, la marca Samuel Adams ha estat diversificant els seus productes creant una línia de més de 40 cerveses.

Dades de l'empresa:
The Boston Beer Company
One Design Center, Suite 850
Boston, MA 02210
617.368.5000
Adreces web:
www.bostonbeer.com
www.samadams.com

L'estil: 

Crec que aquesta cervesa entraria en la categoria 06B del BJCP, Blonde Ale. Original i traducció al Català.
La cervesa:

Dades tècniques:

Data del tast: 13-01-2014
Caducitat: Abril 2014
Referència: PO 983123322E
Alcohol: 5,5% Vol.
Presentació: ampolla de 355 mL 
Ingredients:
    Barreja de malts pale d'ordis de dues carreres i blat.
    Llúpols Hallertau Mittelfrueh i Zatec.
    Pela de llimona i grans del Paradís.
Ferment: alta fermentació
EBU's: 7

Descripció:

En destapar:

Olors lleugerament sofrades i fruita (possiblement poma).

Aspecte:

Escuma d'un blanc lleugerament trencat, ben densa i persistent i formant garlandes.
La cervesa és perfectament transparent, de color daurat fort i una mica coure.

Nas 1

Amb molta escuma, es troben aromes lleugerament marítimes. També es pot trobar un lleuger toc d'herba. Però el que acaba dominant al cap d'una estona, és una certa olor de pa molt fresc, potser molla i també pasta de pa crua.

Molla de pa

Es pot descriure una mica de SO2. 

Notes fruitades poc definides així com un lleuger perfil de sucre escalfat, però no de caramel.

Regalim de sucre calent

Boca 1

Bones olors de caràcter general dolç. Pastisseria dolça, magdalenes, ensaïmada.
Efervescència molt justa, potser un pèl baixa i tot.
Amargor: quasi res. O res, directament.
Important nota dolça sense que la cervesa resulti dolça. Lleugera acidesa amb, a la llarga, notes de llimona. Astringència, no. Aspre, no. DMS, potser alguna cosa. Diacetil, no.
Cos entre mig-fuix i mitjà.
Cervesa molt fàcil d'empassar. Cap resistència. Passa molt bé la set.
Tast poc persistent en el que domina el perfil del malt.
Final potser una mica sec. Molt al final, potser podríem descriure quelcom de l'escalfor de l'alcohol.

Nas 2

Amb escuma, ja no apareix el DMS. En canvi, es nota millor la massa de pa crua i la molla de pa. També podríem citar quelcom de mel. Al darrere, es pot distingir alguna cosa d'herba.
Encara queda una mica de SO2.
Tal vegada també cal citar un toc de resina.
Hi ha un aspecte que amoroseix tot el conjunt i el lliga prou bé. Recorda la mel o el sucre escalfat. Caramel, no. La fruita es precisa en poma.

Poma verda

Boca 2

Sensació fresca i dolça alhora, molt ben conjuntat.
Una mica d'acidesa que recorda la llimona o la grosella. N'hi ha molt poc, però participa activament en el conjunt.

Pela de llimona

El cos resulta una mica més voluminós que abans. Potser una mica més fort que un cos mitjà. Però això deu ser perquè em prenc la cervesa molt temperada.
L'efervescència és justa, un pèl feble, però perfectament ajustada al conjunt.
Bones olors de forneria, gens exagerades tampoc, però en presents.
Una cervesa molt fàcil de beure, ni molt ni poc persistent amb un final sec molt tardà.

Impressions generals

Una cervesa especialment passadora, de perfil lleuger però amb característiques de malt dominants tot i que perfectament integrades.
En la línia de Sam Adams, sense estridències ni romanticismes exacerbats i sense originalitat tampoc (personalment, he de dir que no he sabut trobar el gra del Paradís per enlloc...). La Summer Ale és un producte molt professional, molt ben acabat, rodó, equilibrat, fàcil de beure, refrescant i, al cap i a la fi, prou "confortable".
Destacaríem com a nota negativa, la presència de SO2 que va i ve i que no acaba mai de desaparèixer del tot.
Una cervesa aparentment lleugereta i sense pretensions però que perd molt en no ser degustada. Sense fixar-s'hi, no brilla molt, però parant una mica d'esment, revela una composició molt afinada.

Nota:

Els Grans del paradís (Aframomum melegueta) procedeixen d'una planta perenne que produeix una beina de color marró que conté nombroses llavors petites. Aquesta planta es troba a l'Àfrica subtropical (on s'utilitza sovint com un afrodisíac), és una espècie de Aframomum i pertany a la mateixa família botànica que el gingebre, Zingiberaceae.
La seva llavor s'utilitza com un condiment. De vegades es diu malagueta, pebre de Guinea o pebre del Paradís.

Afromum Melegueta

Els grans del Paradís presenten un gust picant, com de pebre, causat per les cetones aromàtiques, per exemple, (6)-paradol (de nom sistemàtic: 1-(4-hydroxy-3-methoxyphenyl)-decan-3-one). Només hi ha rastres de molt poca entitat d'olis essencials, que són els components de sabor dominants en el cardamom. També hem trobat que el gra de paradís aporta aromes herbàcies.
Fonts: 
http://www.thegoodscentscompany.com/data/rw1103061.html
http://en.wikipedia.org/wiki/Aframomum_melegueta

Fitxes de degustació - Harviestoun - The RIDGE

Harviestoun

The Ridge

El nom d'aquesta cervesa es refereix a un accident geològic que es troba al mig de l'Atlàntic, més o menys a la mateixa distància entre Europa i Amèrica. Aquesta falla és anomenada The Ridge en Anglès i dorsal meso atlàntica per nosaltres.

La dorsal meso atlàntica és una dorsal oceànica que s'estén en l'oceà Atlàntic dels dels 87º N (uns 33 km al sud del Pol Nord) fins l'illa Bouvet, 1.700 km al nord de l'Antàrtida, on es transforma en la dorsal atlàntica-índica, que continua cap a l'est. També s'obre a aquesta altura, cap a l'oest, la dorsal escocesa. Al nord d'Islàndia, la cadena continua el seu camí cap a l'oceà Àrtic. A l'altura de l'equador terrestre, la serralada queda dividida en nord i sud per la fosa Romanche, que arriba a profunditats de quasi 7,8 km. En diversos punts, l'altura de les muntanyes excedeix el nivell de mar, formant illes. http://ca.wikipedia.org/wiki/Dorsal_mesoatl%C3%A0ntica)

Al marge de la curiositat que representa aquesta falla, aquesta referència pel que fa a una cervesa elaborada a Escòcia, ens remet al desig dels creadors de produir una Pale Ale "diferent". En efecte, en la composició d'aquesta cervesa intervé un llúpol típicament americà anomenat Amarillo (veieu nota al final). Però no es tractava només d'usar un ingredient més o menys exotic sinó d'anar més enllà i crear un producte de factura europea amb característiques americanes. Heus ací doncs The Ridge.

Més info sobre la broueria:

http://cervesaencatala.blogspot.com.es/2012/10/fitxes-de-degustacio-harviestoun-bitter.html

 

La cervesa:

Dades tècniques:

Estil: Pale Ale U.S. Style. (BJCP: http://www.bjcp.org/2008styles/style10.php)
Data del tast: 16-02-2014
Lot: L1212 1913
cad. Juny 2015
Alc: 5% Vol.
Ingredients:
     Llúpols: East Kent Goldings, Fuggles, Apollo, Amarillo
     Malts: Blat maltejat, malt lager
IBU: 65
Presentació: ampolla de 330mL
Temperatura inicial del tast: 14ºC

Descripció:

En destapar:

Aromes de gra, de pa fresc i quelcom àcid sense distingir.

Aspecte:

Cap d'escuma ben dens de color blanc trencat, mitjanament persistent i formant generoses garlandes.
Cervesa perfectament transparent de color daurat amb tons fugaços vermells.

Nas 1

Primer, apareixen olors de llúpol frescs, herba, herba tallada i alguna cosa de fruita verda (llimona i potser pinya).

Pinya

El malt es manifesta en forma de pa, pa de pessic i un toc lleugerament re-escalfat. Es confirmen les olors de gra i apareix un perfil dolcet que ens re-envia al pa de pessic.
Hi ha quelcom de fruita però és molt difícil d'identificar. Parlaríem de llimona i potser un lleuger toc de préssec.

Boca 1

Fina efervescència, molt mesurada.
Aromes de llúpol bastant fortes en les que es pot notar herba i sobre tot saba fresca.
També es pot descriure quelcom de pa fresc, de pa de pessic i alguna cosa de galeta.

Galetes

El cos es troba en mesures molt moderades, entre mig-feble i mitjà.

Amargor d'intensitat considerable, de to mig sec i mig metàl·lic. El final és més aviat sec i no queda compensat per cap aspecte que ho mitigui (per exemple alguna cosa dolça). Amb el temps, la sensació amarga va augmentant.

El tast és bastant llarg i es manté en els perfils marcats pel llúpol, sec i metàl·lic alhora. El perfil del llúpol és definitivament el que domina.

Cervesa mitjanament bevible degut a una aportació amarga creixent i una mica aclaparadora, però sense asprors ni astringències. No es detecten compostos del sofre ni diacetil.

Nas 2.

Amb molta escuma, es pot trobar quelcom de H2S barrejat amb aromes d'herba i tocs florals indefinits. L' H2S no sobreviu a la desaparició de l'escuma.

Passada l'escuma, es pot identificar quelcom de llaminadura i un aspecte dolç afalagador. També podem descriure un lleuger perfil àcid que es pot resoldre en raïm verd.

Raïm verd

Amb la cervesa ja més escalfada, podem identificar tocs de saponària amb aromes fines de barra de pa fresca i pa de pessic. També parlaríem de llimona (potser en consonància amb el raïm verd).

Boca 2

Important perfil dolç com de llaminadura, efervescència més aviat fluixa però ben calculada, justa, que encaixa bé amb la resta.

Llaminadures

En aquesta passada, al principi, l'amargor es manté en una expressió mesurada i queda molt ben integrada al conjunt. A la llarga però, va adquirint intensitat tot i que menys que en el primer tast. Però no deixa de ser una cosa bastant poderosa.

Final sec, poc aromàtic. Cos entre discret i mitjà.

Impressions generals.

Cervesa bastant bevible al principi, fins que es manifesta l'amargor. Entenem que es tracta d'un producte que vol emular les creacions de caire californià, extremes, romàntiques, amb aportacions vehements de llúpol. Tant és així que la Ridge és bastant un prodcute destinat als amants de l'amargor. No diriem que es tracta d'una cosa extrema, però no es pot dir que sigui una cervesa ben compensada ni equilibrada. Més aviat al contrari: el perfil de llùpol invadeix gairebé completament la paleta aromàtica i sobre tot, gustativa.

Notes sobre els ingredients:

Amarillo:

Varietat de llúpol (també classificada VGXP01) creada a Yakima Valley per Virgil Gamache Farms, Inc. Aporta quantitats d'àcid alfa entre 9 i 11% i imparteix especialment olors cítriques. La quantitat de mircè és entre les més altes, cosa que explica les aportacions complementàries d'aranja i de taronja. Aquest nivell de mircè també pot implicar tocs metàl·lics si es fa un ús abundant d'aquest llúpol.

Apollo

Aquest llúpol es va crear l'any 2000 i proposa quantitats d'àcids alfa entre 15 i 19%! Es tracta d'un creuament entre la varietat 98001 i la USDA 19058m, posteriorment tornat a creuar amb la varietat Zeus. Sembla que l'Apollo és molt rar i difícil d'aconseguir.

East Kent Golding:

Com ho diu el seu nom, forma part de la família dels llúpols Golding. Es considera un llúpol de la millor qualitat. Concretament, creix a la zona de Canterbury des de 1790. El EKG s'afegeix sovint durant la cocció però és especialment apreciat en llúpol-en-sec. El seu contingut en àcids alfa varia entre 4,5% a 6,5%. Sovint va junt amb el Fuggle en moltes ale angleses.

L'EKG sol aportar olors cítriques i de nèctar de flor.

Fuggle:

El Fuggle ha estat la pedra angular de moltes ale angleses en els segles XVIII i XIX. En 1861, Richard Fuggle va seleccionar aquesta varietat i la va introduir al mercat sota el seu nom en 1875.

El Fuggle és un llúpol aromàtic amb un contingut en àcids alfa d'entre 3,5 i 5,5%. Conté grans quantitats de farnesè i de caryofil·lè, cosa que dóna aromes de fusta i d'herba.

Fitxes de degustació - Shepherd Neame's Brilliant Ale

Shepherd Neame's Brilliant Ale

Nota històrica:

Els rastres més antics de broueria a Faversham daten de la fundació d'una abadia en 1147 pel rei Esteve. En el mateix monestir, hi havia una brouateria per a produir cervesa per als monjos.
L'abadia es trobava aproximadament a un terç de milla (536m) de l'actual localització de Sheperd's Neame. La brouateria es trobava prop del cap Nord Est de l'actual Abbey Street, just damunt d'un pou d'aigua naturalment filtrada amb guix.
Pels volts de 1327, el fet de brouar a Faversham era dut a terme per 86 dones conegudes com a esposes de la cervesa (ale wives). Algunes venien la cervesa al seu propi domicili i altres tenien establiment public.
En 1698 Richard Marsh, al final d'una peripècia històrica que no he acabat d'entendre amb el rei Jaume II, va comprar una brouateria a Faversham. I sembla que aquesta és la data que es considera l'inici de Shepherd's Neame.
Richard Marsh va morir en 1726 i la brouateria va passar a mans del seu segon fill Richard que va morir al cap d'un any. La vídua d'aquest, Mary, es va tornar a casar amb el sr Hilles Hobday que va morir en 1731. (Sempre sento curiositat per saber com van anar aquests matrimonis, però els historiadors no solen donar aquest informació. Entenc que és annexa, però també forma part de la història. Com els va anar als Marsh? De què va morir Hilles Hobday?)
Per tornar a la història més prosaica, quan el senyor Hobday va morir, la broueria ja era propietària de diversos establiments (pubs).
La senyora Mary, es va tornar a casar en 1732 amb el senyor Samuel Shepherd el qual, ràpidament va passar a ocupar-se de la brouateria impulsant una important època de creixement. Va adquirir 21 pubs més, dels quals 5 encara pertanyen a l'empresa avui en dia.
Després assistim a un reguitzell d'aventures que es poden llegir detalladament a la pàgina de Shepherd Neame. El que podria ser rellevant és l'aparició en 1864 d'un cultivador de llúpol de 28 anys, Percy Beale Neame va entrar com a soci en el negoci Shepherd. Al cap de poc temps, l'empresa Shepherd Neame & Co havia nascut.
Des de llavors no han parat de créixer. Han hagut de lluitar contra dues guerres i contra vent i marea, però val a dir que s'han fet amb una important quota de mercat anglès i mundial.
Estem doncs davant d'una producció industrial que, en principi, intenta conservar formes de fer i receptes on es prima la qualitat. No sempre ho aconsegueixen. Una versió de Hürlimann Sternbräu que produeixen sota llicència és bastant decebedora.

La broueria:

Contacte:
Shepherd Neame Limited
The Faversham Brewery
17 Court Street
Faversham
Kent. ME13 7AX
United Kingdom
web: http://www.shepherdneame.co.uk/

La cervesa:

Del web oficial:

Hi ha una llegenda a Shepherd Neame que diu que la Brilliant Ale va ser inspirada per la visió del sol brillant de bon matí quan envia els seus raigs d'or de llum a través de la finestra de la sala de cocció i sobre el macerador de roure. L'equip de creació va voler crear una cervesa brillant que recordés aquests tons.

Històricament, aquesta recepta va ser formulada amb 100% de malts pale i aromatitzada amb la marca de la casa:  llúpol East Kent Golding.

Diu el mestre brouater Richard Frost, "D'acord amb els registres de la broueria, La Brilliant Ale va ser elaborada per primera vegada en algun moment entre 1825 i 1855, cosa que en fa, fins ara, la nostra més antiga cervesa de la Classic Collection. Tot i que hem rejovenit la recepta mitjançant l'ús de la moderna varietat de llúpol Cascade, ens mentenim fidels a l'esperit d'aquests gran Pale Ale, que va ser molt popular en el seu moment."

 

La collecció de re-creacions de cerveses antigues de Shepherd's Neame comprèn receptes com la Mild, la Double Stout, La Porter i potser també la IPA.

Dades tècniques:

Alcohol: 5-6% Vol.

Presentació: ampolla de 500mL

Estil: English Pale Ale

Lot: 100 17-26A

Cad: APR. 14

Degustació: 12-2013

No tinc informació sobre els ingredients. Tot just la citació aquí damunt: 100% malt Pale i Cascada amb potser EKG. Molt possiblement llúpol en sec.

Descripció:

En destapar:

Olors d'herba, notes de sucre clar i quelcom lleugerament sofrat.

Aspecte:

Escuma molt espessa de color groc molt clar, molt persistent i formant bones adherències. Cervesa de color groc pàl·lid i perfectament transparent.

Nas 1

Amb molta escuma: aromes discretes de marinada, de llimona i de sucre escalfat.

Sucre candi blanc

Quan s'esvaeix l'escuma, trobem aromes d'herba i també florals, concretament, rosa.

L'aspecte dolça adquireix més importància sense que el sucre aporti res de caramels. El sucre només es troba escalfat. També trobem aspectes de pastisseria dolça (pa de pessic).

Pa de pessic de llet

Es poden descriure notes perfumades amb algun toc mentolat.

A mesura que s'escalfa, la cervesa esdevé més rica i complexa. Al mateix temps, s'equilibra i queda quasi perfectament integrada i homogènia en nas.

Olfactivament, la sensació és d'un exemplar molt ben acabat i elegant.

Boca 1

Cervesa molt aromàtica i rica. Trobem sucres escalfats, olors de pastisseria dolça, aspectes florals, tot plegat d'intensitat molt semblant. Res domina en especial, dóna sensació d'equilibri.

Camp de flors

Es pot albirar quelcom de DMS (col), però és un aspecte molt discret.

El cos és més aviat mitjà. A mesura que s'escalfa la cervesa, se li pot anar trobant un cos més consistent, però no és res especialment potent.

Hi ha una nota dolça que més que compensar, es combina molt bé amb l'amargor, la qual, a la seva vegada, és fina, aromàtica, aportant notes d'herba, gerani i potser quelcom de llessamí. L'amargor no és gens metà·lica, és seca però sense cap mena d'exageració. Just el que fa falta.

Llessamí

L'efervescència és tirant a baixa però també és un aspecte molt mesurat que queda perfectament integrat en el conjunt. 

Si bé l'amargor no és forta ni dominant, sí que podem dir que és persistent.

La cervesa passa molt bé la set. No ofereix cap mena de resistència, molt fàcil de beure, sense astringència, ni aspror, ni diacetil.

Una combinació molt sàviament muntada.

Nas 2

Sense escuma, el perfil del malt es nota bé. Ens ofereix olors fines de farina i de pa de baguette molt fresca.

Baguette parisienne

També podem tornar a parlar de sucre, gairebé gens caramel·litzat, tot just escalfat. També quelcom de núvol de sucre de fira.

Per desgràcia, hem de citar alguna nota d'oxidació (pols) i quelcom sofrat (possiblement SO2). Diria que aquesta cervesa no suporta massa bé els viatges.

En algun moment i buscant bé, es pot trobar alguna cosa de saponària. Altrament, parlaríem de fulla d'heura o de planta grassa.

No se'm apareix cap fruita.

Boca 2

Pinus Pinea

Altre cop apareixen olors tènues de sabó. Es poden trobar també tocs de llimona en aroma i en acidesa. També podem identificar aroma de pi. Més tard, apareix una cosa que podríem descriure com a albercoc. però és un extrem poc fiable.

El cos és entre mitjà i mig fort.

Es poden trobar olors de pa fresc i una mica de farina.

Altrament, es manifesta una mica d'aranja, però sense cap mena d'aspror.

Tot plegat és molt aromàtic i un pèl dolç. L'amargor és molt ajustada i discreta.L'efervescència és fluixa.

En aquesta segona passada en boca, no trobem cap compost del sofre. El final és un pèl sec.

DMS, potser una mica, Diacetil, no, astringència, no, aspre, no, acidesa, quasi res.

retorn lleugerament àcid alhora que dolç i amarg, tot plegat molt ben equilibrat.

Impressions generals:

Una cervesa molt ben acabada, ben integrada, equilibrada, compensada, fina i elegant. D'aspecte molt atractiu, refeescant, fàcil de beure i que passa molt eficaçment la set.

Una combinació molt ben aconseguida. realment, es tracta d'una bitter molt ben parida.