Fosca (Art) + formatge blau.
El formatge blau és el de la Bona Àrea, ni gaire bo ni gaire dolent, lleugerament estellós o sigui que poc cremós amb olors acceptables de molsa amb un punt d’herba. El que domina és la olor de llet, de mantega fresca i de crema de llet. Finalment, podríem esmentar alguna cosa de fruits secs com ara avellana o nou però quasi res. No trobo rastres de maduració gaire forta, ans al contrari.
En boca resulta prou salat, presenta una acidesa mitjana i altre cop, bones olors d’herba i de bolets. Tot plegat són gustos forts i persistents.
Per explorar la combinació, hem escollit la Fosca de Art en la seva versió més recent (Fosca II)
Primer hem constituït una pasta de formatge en boca i després hem pres la cervesa.
En un principi, ens ha aparegut una cosa que no podem descriure però molt fugissera i que no s’ha repetit. Una llàstima perquè després, encara que variéssim les quantitats de cervesa, no ha tornat.
La combinació és prou agradable i va millorant lleugerament amb el temps a mesura que trobem la quantitat exacta de cervesa per afegir. El formatge imparteix un to espès i salat que dóna bastant de cos al conjunt.
Amb molta cervesa, apareix una lleugera nota fruitada sense identificar i un toc lleuger de nous. També afegiríem que la combinació potencia una mica l’amargor. Si afegim pa, no arreglem res.
Podem dir que l’ordre ideal d’aquesta combinació consisteix en prendre primer cervesa i després el formatge. En general, el formatge cobreix la cervesa mentre que aquesta neteja eficaçment la boca.
No trobo que sigui un “maridatge” especialment interessant i no passa de combinació agradable i prou.
