1 de des. 2020

Fitxes d'avaluació - Santa Pau Ales Works - U O WILD ALE

Santa Pau Ales Works

U O Wild Ale


Dades tècniques:

Cervesa de fermentació àcida controlada. Cultius de flors silvestres del parc natural de la Garrotxa i aïllament d’un llevat i de bacteris.
Malts d'ordi i blat.
Llúpol Zatek/Saaz només en quota d’amargor.
Fermentació en inox.
Maduració: 3 mesos de bóta de Bordeus.
Lot: 0052020
Elaborada Maig 2020 i envasada agost del mateix any.
5,5% vol. alcohol.
Presentació: 75 cl.

Aspecte

Cervesa

Cervesa de color daurat poc transparent. L’ampolla presenta algun sediment.

Escuma

Quantitat modesta i poc persistent. Color blanc amb densitats variables des de cremosa a bombolles prou grans.


Aromes

Inicialment, amb la cervesa molt freda, el que prima és una sensació àcida predominantment avinagrada.
Es pot notar un considerable fons sofrat. Per sota, es poden descriure aspectes florals (perfumat), de dissolvent (acetat d’etil) i de gra.
D’entrada, fa pensar en un típic Lambic o en una Gueuze també típica.
També apareixen algunes notes afruitades amb sensació de dolçor entre les quals podem distingir especialment olor de préssec de vinya. No gaire madur, això sí.
També podem descriure lleugeres notes de llaminadura indefinida.
Podem descriure una molt lleugera nota de fusta que apareix entre els sofrats. Aquests no són desagradables. Constitueixen un fons que pot servir de característica «rural». No s’aprecia cap nota de DMS i diria que tampoc de H2S.
Amb el temps, van apareixent més notes florals, potser més perfumades. També apareixen aspectes «verds» en el sentit d’herba fresca.
En conjunt, tenim primer un aspecte dominant de sofres no molt caracteritzats barrejats amb algun aspecte de fusta. Després, arriba la sensació de dissolvent (acetat d’etil) que cal apartar de la ment per finalment descobrir la resta.
A la llarga i amb l’escalfor es produeix un efecte molt interessant d’integració de tots els aspectes. Les coses van encaixant molt bé. Augmenta potser una mica la sensació avinagrada i apareix aroma de sidra.

Boca

Efervescència molt fina, just la que fa falta.
Textura especialment suau.
Cos lleuger a mitjà. No pesa gens.
Molt lleugera astringència.
Cap dolçor. La cervesa està molt ben atenuada.
Amargor inexistent.
Acidesa molt moderada, més a prop de l’acid cítric (com de les llaminadures àcides)
Podem descriure alguna aroma de fusta molt discreta però de presència constant. Amb la fusta, venen fenols, especialment de pebre blanc i sobre tot de pebre negre. No aprecio altres espècies.
Un cop empassada, es poden descriure bones bases de gra, de pa i, fins i tot, de crosta poc feta.
Molt fàcil de beure i d’empassar. Passa molt bé la set.
L’amargor, molt lenta, apareix molt al final, d’intensitat moderada, lleugerament secant i de molt bona qualitat. Passa per un moment d’intensitat una mica més alta i després adopta un rang molt baix que persisteix moltíssim. Persisteix fins i tot per damunt de la sensació de boca neta que deixa el conjunt en regust.

Aromes 2

Acidesa principalment avinagrada de caràcter, però d’intensitat molt moderada. Res molest ni extrem.
Les notes de sofre són molt menys intenses i ja no formen cap «pantalla» molesta.
Com ja deia abans, l’escalfor acaba d’arrodonir olfactivament el conjunt donant-li una gran cohesió.
Les notes afruitades es resolen en préssec de vinya i en raïm. Tot plegat bastant verd.
L’acetat d’etil s’ha esbravat una mica i ja no és tan present.
Podem descriure un lleuger fenol de fum que apareix intermitentment. Tampoc és res especialment notori.
Tot plegat es mou en intensitats tènues per sota dels fenols, del sofrat i de l’acetat d’etil.
Molt al fons tornem a trobar un lleuger toc de llaminadura. Com que ja l’he tinguda en boca, puc dir que no és cap problema d’atenuació: la cervesa no és gens dolça.
La sensació de fusta s’assembla a la olor del pinyol de préssec.
Afruitats de préssec de vinya ja esmentats i ara, toc de grosella verda. També poma. Gens madura això si. I un toc evident de sidra.
En general, el conjunt olfactiu és molt més generós amb la cervesa més temperada. Queda molt homogeni i sòlid. La resta es mou en matisos fins. La complexitat és mitjana però no deixa de ser interessant. El conjunt dóna una sensació completament subjectiva de «saludable».

Boca 2

Textura suau. Efervescència fina i vivaç alhora. Molt al seu lloc. Aquesta base de textura és extremadament important perquè tinc la sensació que és el que relliga tots els components sensorials d’aquesta cervesa. No afegeix pes ni és extrema però funciona molt bé com a cohesionador.
Cos entre lleuger i mitjà.
Acidesa molt continguda, molt ben mesurada. Gens agressiva. Proporció acètic/làctic molt decantada cap al segon. Semblant a una llaminadura àcida.
Cervesa perfectament atenuada. Sense cap rastre de dolç.
Aromes de pa, amb una mica de crosta.
Fusta molt discreta.
Fenols de pebre presents però menys intensos. Parlaríem de pebre blanc, pebre negre i, molt possiblement, algun to molt lleugerament fumat que es podria confondre amb quelcom de fusta.
Molt fàcil de beure i d’empassar. Passa molt bé la set.
Per ser una cervesa amb vocació «rural», la trobo especialment fina i elegant. Els aspectes fenòlics i astringents es poden trobar però en quantitats tan discretes que requereixen d’un cert esforç per trobar-les. Malgrat aquesta discreció, el to general és inconfusiblement un Lambic molt fi.
Altre cop, l’amargor és especialment tardana al temps que molt moderada. De caràcter refrescant principalment, molt rodona. Apareix pràcticament un cop empassada la cervesa.
L’alcohol queda completament integrat en el perfil general. Només apareix a la llarga un cop la cervesa empassada.

Impressió general

Cervesa molt fàcil de beure i de pair. Passa molt bé la set.
L’impacte general és més aviat de discret a mitjà. Un cop la cervesa ha assolit la seva temperatura òptima, res domina en especial. Diríem que l’impacte general inicial és «tranquil».
Malgrat aquesta tranquil·litat i l’ús molt moderat de llúpol, es tracta d’una cervesa especialment llarga tot i que aquesta persistència s’expressa molt tímidament.
De complexitat mitjana, sense focs d’artifici. Podem considerar que és especialment equilibrada malgrat que és de fermentació àcida. Però la mateixa acidesa és tranquil·la i permet discriminar altres funcions sensorials. Diria que és gairebé cítrica.
El regust és una barreja d’aquesta acidesa amb l’amargor amb un efecte lleugerament secant i amb aromes de pa i de resina.
La composició resulta particularment elegant tant en aromes com en boca. Un cop la cervesa s’ha escalfat suficientment, totes les sensacions es reuneixen en un conjunt molt compacte sense que res domini realment.
La combinació amargor/acidesa és especialment encertada. També posaria en evidència l’extraordinària facilitat d’entrada.





23 de nov. 2020

Fitxes de tast - Santa Pau Ale Works - NETTLE IN DA KETTLE

Santa Pau Ales Works

NETTLE IN DA KETTLE 


Envasada el 05/2020
5% alcohol 
Alta fermentació
No hi ha barrica.
L’etiqueta diu que es tracta d’una cervesa amb ortiga fresca.

Aspecte 

Cervesa:

Color daurat acusat. Transparència mitjana. No detecto cap solatge en el got.

Escuma

Escuma generosa, blanca, molt densa i mitjanament persistent. Forma bones adherències. (Atenció, pot generar una mica de gushing lent).

Aromes1

Discretes aromes herboses, fines i fresques.
Notes afruitades en rerefons al mateix temps que el malt es deixa notar amb tocs de farina i quelcom de mel.
Notables aspectes cítrics tot i que no molt intensos. Diria que quelcom de llimona i també, potser, taronja.
Sense remenar, el perfil aromàtic és molt elegant. En remenar, apareixen aspectes rústics lleugerament sofrats.
Buscant bé, es pot descriure un toc especiat, de pebre, potser.
A la llarga,el perfil d’herba es diferencia en herba fresca i notes d’herba seca.

Boca1

Efervescència bastant activa, però fina i gens agressiva.
Cos lleuger amb una textura bastant sedosa.
L’amargor és immediata, un pèl punyent. Va en augment.
A la llarga, s’introdueix una lleugera astringència que no acaba de casar amb aquesta amargor.
El perfil del malt és actiu, en tacte (textura) i en aromes (farina – massa de pa gairebé crua).
L’acidesa que s’anunciava en boca gairebé no apareix en boca.
Aromes d’herba mig fresca i mig seca molt curiosa.
També s’aprecien bones olors fenòliques de pebre i altres especiats. S’assembla fortament a un perfil de Saison.

El conjunt sensorial apareix bastant transparent perquè permet la percepció de gairebé tot el que hi ha a la cervesa. Però aquesta transparència fa que no es pugui dissimular res tampoc. L’astringència que he anotat més amunt, en una cervesa menys elegant, potser no apareixia.

Aromes 2

En calent, com sempre, la cervesa és més aromàtica. Ofereix notes afruitades. Els aspectes cítrics són menys presents i cedeixen espai a notes de pera, de préssec i d’albercoc.
S’aprecia una nota d’herba fresca diferent de la que sol aportar el llúpol, més propera potser a la saba (poseu-vos un bri de gramínia a la boca i mastegueu-lo). Aquesta sensació compensa bé les notes lleus dolces.
Torno a observar el curiós to d’herba mig-fresca i mig-seca.
En remenar, els aspectes de la fermentació no es manifesten gaire.
Lleuger to dolç que potser es resol en notes afruitades com pera i préssec.

En boca 2

Efervescència fina. Potser un pèl insuficient.
Cos moderat a discret, amb una textura molt sedosa. Res pesat.
Bona sensació general de frescor però sense cap nota típica de menta, eucaliptus o càmfora. És frescor de prat.
En aquesta segona passada, l’amargor és més tranquil·la.
Aromàticament, en boca, ja no es percep herba sinó directament saba. Fins i tot, al cap d’un moment d’empassar, aquest descriptor va augmentant d’intensitat. Potser sigui la marca de l’ortiga. De fet, a mesura que s’escalfa la cervesa, aquest aspecte acaba essent dominant.

Altres

Cervesa molt fàcil de beure, sense problemes en arribar a l’estómac. Passa molt bé la set.
El joc aromàtic no genera grans complexitats però se centra en l’aspecte fresc herbós que hem citat. Per tant podem dir que es tracta d’una cervesa decantada cap a un perfil possiblement atribuïble a l’ortiga.
L’impacte general és moderat, en consonància amb l’aspecte que hem descrit com a transparent.
El conjunt ofereix un bona combinació de característiques relacionades amb la rusticitat (lleugera astringència, especiats fenòlics, acidesa ben present...).
 

En definitiva una molt bona construcció sensorial de la que només se surt una mica l’amargor.
La discreció d’aquest producte permet que es pugui prendre a temperatures més altes que d’altres més impactants.

He pogut conservar l’etiqueta. I estic content perquè m'agrada molt.

30 d’oct. 2020

Avaluacions - Cerveses JK. Lolita in Red

Cerveses JK.

Lolita in Red 

IPA.CAT

Dades tècniques

Cervesa ecològica i sostenible.
Lot: 190621
Consum preferent: 12-2020
Amargor: 55 IBU
Alcohol: 6,9% Vol.
Presentació: 33cL.
Ingredient especial: Llúpol Lolita de BioLupulus.
Estil: IPA Roja. BJCP 21B. Traducció. Data de l'avaluacio: 21-10-2020

Descripció

Aspecte 

Escuma de color blanc trencat, generosa, densa i persistent. Forma adherències. 
Cervesa de color ambre/coure (vermellosa), mitjanament transparent. 
 

Nas 1

Fortes olors de caramels diversos en iniciar el tast. No gaire torrats. Bons aspectes afruitats també però difícils de discriminar.
Aspectes de pa de pessic, de magdalena, i possiblement també de galeta notables.
Al darrera podem descriure notes cítriques, sobre tot de llimona però potser també de mandarina.
Rerefons general bastant endolcit, sensació olfactiva «pastosa». Possible confusió entre caramels i lleuger diacetil o, fins i tot amb afruitat de «llaminadura (nota 1)». No s’acaba de definir. I ja està bé així.
En rerefons, també podem assenyalar una nota floral fresca. Molt poca cosa però en aquestes circumstàncies, és força adequat: l’ambient més aviat dolç ho requereix.
Crec que podem afirmar que el perfil dominant és el del malt. Amb el temps, el poc llúpol que es notava va desapareixent. (Tinguem en compte que ens estem apropant de la data de consum preferent. És ben possible que les aromes aportades pel llúpol hagin perdut una mica d’entitat). 

Boca 1

El primer que apareix, és l’amargor, bastant intensa tirant a dura i punxeguda. L’aspecte punyent no dura massa i l’amargor adquireix un aspecte més rodó. Malgrat això, es manté una nota tirant a elèctrica.
En contraposició, el cos és més aviat notable i la textura altament vellutada, cosa que compensa bastant bé l’amargor.
Contràriament al que podíem esperar de la fase olfactiva, la cervesa resulta ben atenuada. Els malts caramel·litzats deixen una dolçor residual molt tènue que, en cap moment, arriba a ser ni una mica embafadora.
El final és especialment fresc i balsàmic, al temps que introdueix aromes de pa de pessic i de gra cru.
Com dèiem, els aspectes controvertibles de l’amargor no s’allarguen massa i tot plegat condueix a una IPA d’amargor moderada a forta. Res extrem.
Podem afirmar que la cervesa és altament evolutiva, en especial pel que fa a l’amargor que va i ve amb certa volubilitat. També podem dir que és bastant persistent també per mor de l’amargor.
En general, podem avançar que ens trobem davant d’un savi treball de compensació entre malt i llúpol. No és però un equilibri tranquil. És més un armistici que una pau. 

Nas 2

En aquesta segona passada, els caramels que aportaven la sensació «pastosa» segueixen essent dominants però s’han moderat i ja no són tan fàcilment discernibles.
Podem descriure algun especiat de pebre blanc i de canyella.
Apreciem un lleuger to herbós amb acompanyament lleugerament floral. Notes verdes i blanques (nota 2).
El cítric s’ha retirat cap a la discreció. Segueix movent-se en aspectes de llimona i de mandarina.
Insistint molt, arribaríem a aranja, però ja és un extrem una mica forçat. En realitat, el perfil del malt limita fortament aquesta possible sensació.
El to herbós pot recordar la carxofa o, més vagament, alguna planta grassa.
Molt al final, una nota de fusta.

 

Boca 2

En aquesta segona passada, la cervesa resulta més dolça. L’amargor és quasi immediata i és més punyent i un pèl més dura. No arriba a agressiva, però és bastant intensa. Al mateix temps, es pot apreciar molta frescor.
A la llarga, es torna a manifestar la textura pastosa que ve a compensar favorablement l’amargor. Fan un bon casori. Especialment quan l’efervescència es redueix sensiblement i permet millor l’expressió suau de la textura.
Aquest cop, la persistència de l’amargor és de qualitat més agressiva. Al menys durant una estona relativament llarga. Posteriorment, s’equilibra. 

Apreciacions generals

Una cervesa relativament fàcil de beure i possiblement, de pair. Passa la set amb quelcom de resistència. Però tinc la sensació que tampoc és el seu objectiu.
L’impacte general és notable. No és una cervesa tímida ni deixa indiferent. És un perfil general potent.
La persistència general és també notable. Però es produeix en intensitats moderades. Barreja bé l’amargor, la textura i un pèl de dolçor. Un encert sensorial amb molt bona base tècnica. Funciona bé.
Es tracta d’una cervesa evolutiva, passant de ser dominada alternativament pel malt i pel llúpol. En desordre, val a dir-ho. Ens trobem més davant d’una batalla que d’un equilibri tranquil. Al final, però, arriba una mena d’equilibri.
La fermentació ens deixa la textura i aquella suau dolçor que ajuden a integrar els aspectes més agressius. Un encert tècnic gens menyspreable.
Em queda bastant clar que l’amargor d’aquest llúpol no és gens fàcil de manejar en aquestes intensitats. Malgrat això, el casori aconseguit és força encertat.
En definitiva, tenim al davant un producte amb una harmonia treballosament aconseguida, i en certs aspectes, una mica extrem, però molt ben pensat, molt ben calculat i amb un resultat sensorial ben integrat. 

Nota final.

Aquesta avaluació era especialment important per a nosaltres perquè és una cervesa en la que s'ha fet servir llúpol LOLITA de BioLupulus. En Jordi la va fer precisament per posar en evidència aquest llúpol que és una varietat creada a l'Empordà.
La conclusió que en traiem, és que es tracta d'un llúpol una mica complicat de manejar perquè ofereix perfils contundents.
 
La creació d'aquesta cervesa es discuteix aquí. Hi figuren els estils relacionats BJCP, Red IPA i Brown IPA en versió 2015.
L'avaluació del llúpol sol es tracta aquí.


Nota 1: Butirat d’etil.  
Nota 2: Per entendre’ns, herba i flor blanca.