Cerveses d'abadia - ORVAL - Els orígens 2

Orval

Els orígens 2

Ruïnes de l'abadia d'Orval.

Durant els segles XV i XVI, les guerres entre França i Borgonya, i després, entre França i Espanya van fer estralls en tot el Luxemburg (província belga del Luxenbourg) i Orval no se'n va escapar. En aquest difícil context, l'emperador Carles V va mostrar la seva bona voluntat permetent l'establiment d'unes forges en el territori mateix de l'abadia. En aquest ordre d'idees, cal citar la reconstrucció a principis del segle XVI, de la nau de l'església que amenaçava ruïna. La dedicació va tenir lloc en 1533. Sabem que aquest any, la comunitat comptava 24 monjos.

Ruïnes de l'abadia d'Orval.

Mentre que el segle XVII va ser un segle de desgràcia pels Països Baixos, l'abadia d'Orval hi arribaria al cim del seu desenvolupament. Dos dels seus abats adquiriren una certa reputació en tot l'Orde. El primer, Bernard de Montgaillard, un meridional, va aconseguir, malgrat la resistència de la comunitat, fer-se nomenar abat d'Orval pels arxiducs Albert i Isabel (1605). Des d'aquest moment, es va dedicar completament als seus monjos els quals, finalment, s'uniren a ell. Va restaurar l'economia del monestir i alguns edificis. Però sobre tot, va crear unes noves constitucions de reforma de la regla que van induir una renovació del fervor monàstic. Va augmentar el nombre de persones que volien fer-se monjos en aquella comunitat. En 1619, la comunitat comptava amb 43 membres: 27 monjos professos, 8 conversos i 8 novicis.

Poc després un altre desastre va afectar l'abadia: durant el mes d'agost de 1637, en el moment de més virulència de la Guerra de Trenta Anys, les tropes del mariscal de Châtillon van saquejar i incendiar completament el monestir i les seves dependències . La reconstrucció es va dur a terme en un clima d'inseguretat fins al final del segle.

De 1668 a 1707, l'abadia d'Orval va ser dirigida per un altre gran abat: Charles Bentzeradt originari d'Echternach (Luxemburg). Aquest home auster va ser abans que tot un reformador. Inspirant-se del que havia fet l'abat de Rancé a l'abadia de la Trappe (Normandia), va establir la "Estricta Observança" en el seu propi monestir. Va rebre molts novicis, cosa que li va permetre fundar en 1701, l'abadia de Dusselthal, prop de Düsseldorf, i erigir en priorat la casa de Conques sobre la Semois (riu). Després de la seva mort, els monjos de l'abadia d'Orval reformaren i repoblaren l'abadia de Beaupré a la Lorraine. En 1723, la comunitat tenia 130 membres, i era la "el més nombrosa de l'Imperi."

la font de la llegenda. Wiki.

Per desgràcia, el jansenisme (veieu la nota) s'havia infiltrat en la comunitat i la crisi va esclatar en 1725. Quinze religiosos van preferir abandonar el monestir i s'instal·laren a la casa de Rhijnwijk prop d'Utrecht. La prosperitat material anava de la mà amb fervor: l'activitat agrícola i industrial dels monjos va seguir augmentant.

Orval. La Farga.

A finals del segle XVII fins a mitjans del segle XVIII, les forges d'Orval foren capdavanteres de la indústria siderúrgica occidental . Des de 1760, els recursos es van destinar principalment a la construcció d'un nou monestir els plans del qual van ser dissenyats pel famós arquitecte Laurent Benoît Dewez. La nova església va ser consagrada en 1782. Després, el treball es va desaccelerar i fins i tot es va aturar a causa de la falta d'ingressos.

En 1789 va esclatar a França la gran Revolució. Orval va veure com li confiscaven immediatament totes les seves propietats situades més enllà de la frontera. L'abadia va conèixer diverses alertes més o menys greus fins al dia decisiu del 23 de juny de 1793, quan les tropes revolucionàries dirigides pel general Loison portaren el saqueig i el foc a dins dels murs de l'abadia. Tot va ser destruït. La comunitat es retirar en el seu refugi de Luxemburg i després, al Priorat de Conques. El 7 de novembre de 1796, es va abolir oficialment i els seus membres van haver de dispersar-se. Durant més d'un segle, els murs carbonitzats de Orval es van convertir en presa de les intempèries i dels cercadors de pedres i tresors.

Nota: (El jansenisme va ser la doctrina predicada per Cornelius Jansen (1585 - 1638) i els seus deixebles que propugnava un rigorisme moral radical i pretenia limitar la llibertat humana a partir del principi que la gràcia s'atorga a alguns éssers des del seu naixement i a d'altres se'ls nega. Esdevingué un moviment religiós promogut pels seus partidaris al llarg dels segles XVII - XVIII als Països Baixos, França, Alemanya i Itàlia.)
Article precedent
Articles següent
Cerveses d'abadia. taula de matèries.