Estils - STOUT - Capítol 8 - Oatmeal Stout - BJCP 16B

Descripció BJCP

16B. OATMEAL STOUT

Stout d'avena

Impressió general

Una cervesa d’alta fermentació, torrefacta, molt fosca, de cos ple, amb sabor complementari d’avena. L’equilibri de la dolçor amb la sensació de farina d’avena poden variar considerablement. 

Aromes

Aromes suaus de cereals torrefactes, normalment amb un caràcter semblant al cafè. Lleugera dolçor del malt que pot donar la impressió de cafè amb crema [cafè amb llet]. L’afruitat hauria de ser entre baix i mig-alt. Diacetil de mig-baix a gens. Aroma terrosa o floral del llúpol de mig-baixa a gens. Una aroma suau d’avena/nous es opcional. 

Aspecte

De color negre a marró mitjà. Cap d’escuma de colrat a marró, dens, cremós i persistent. Pot ser opaca (sinó hauria de ser transparent). 

Aromes en Boca

Similar a les aromes en nas, amb un sabor suaument torrefacte semblant al cafè o al cafè amb crema [cafè amb llet] amb un afruitat de baix a moderadament alt. L’avena i els grans foscos torrefactes aporten complexitat al sabor; l’avena pot afegir sabors de nous, cereals o terrosos. Els cereals foscos poden combinar-se amb la dolçor per donar la impressió de xocolata amb llet o cafè amb crema [cafè amb llet]. Amargor mitjana del llúpol. Equilibri decantat cap al malt. Final de mig-sec a mig-dolç. Diacetil entre mig-baix i res. Sabor del llúpol de mig-baix a gens amb tocs típicament terrosos o florals. 

Còrpora

Cos de mig-ple a ple, amb una viscositat fina, sedosa, vellutada i a vegades oliosa degut a l’avena. Cremosa. Carbonatació de mitjana a mig-alta. 

Comentaris

Generalment entre les Sweet i les Irish Stout pel que fa a la dolçor. Existeixen variacions, des de versions tirant a dolces fins a interpretacions prou seques, així com versions angleses i d’altres americanes (les versions nord-americanes tendeixen a ser més llupolades, menys dolces, i menys afruitades). El nivell d'amargor també varia, talment com la sensació d’avena. Un ús lleuger de l’avena pot donar certa sedositat al cos i riquesa en el sabor, mentre que l'ús intensiu pot donar un sabor bastant intens amb una sensació en boca gairebé oliosa, un final sec i una lleugera astringència del cereal. A l’hora d’avaluar cal preveure i permetre diferències d'interpretació. 

Història

Una variant de les Stouts per a invàlids i de les Stouts més nutritives de finals del segle XIX, utilitzant la farina d’avena en l’engranada. Desenvolupament similar al de la Sweet Stout que utilitzà la lactosa. Una versió original escocesa introduïa una quantitat significativa de malt d’avena. Més tard, [la stout d'avena] va passar per una fase d'ombra en la que alguns brouaters anglesos tot just incloïen un grapat d’avena en les seves Stouts [fetes amb la tècnica anomenada parti-gyling], per produir legalment una Oatmeal Stout "saludable" amb finalitats de màrqueting. [La stout d'avena] va ser molt popular a Anglaterra entre les guerres mundials, i reviscuda en l'època de la cervesa artesanal per a l'exportació, cosa que va conduir a la seva adopció com a estil de cervesa nord-americà, popular i modern que utilitza una (no simbòlica) quantitat d’avena notable. 

Ingredients Característics

Malts Pale, Caramel i Dark Roasted (fosc torrefacte) (sovint Chocolate Malt) i cereals. La farina d’avena o el malt d’avena (entre 5 i 20% o més) s'utilitzen per promoure la plenitud de cos i la complexitat de sabor. Llúpol principalment per amargor. Es poden fer servir sucres cervesers o xarops. Llevat Ale anglès. 

Comparació Estilística

La majoria [d'exemplars] són com un encreuament entre un Irish Extra Stout i una Sweet Stout amb avena afegida. Existeixen diverses variants, essent les versions més dolces més semblants a la Sweet Stout amb avena en lloc de lactosa, mentre que les versions més seques s’assemblen més a la Irish Extra Stout amb més nou i més aromàtica. Totes dues tendeixen a posar l'accent en el cos i la sensació en boca. 

Dades tècniues

DI: 1.045 – 1.065

DF: 1.010 – 1.018

IBUs: 25 – 40

EBC: 44-80

Alc.: 4.2 – 5.9%Vol. 

Exemples Comercials

Anderson Valley Barney Flats Oatmeal Stout, Broughton Scottish Oatmeal Stout, Figueroa Mountain Stagecoach Stout, St-Ambroise Oatmeal Stout, Samuel Smith Oatmeal Stout, Young's Oatmeal Stout.

Etiquetes

Graduació estàndard, color fosc, alta fermentació, illes britàniques, estil tradicional, stouts, equilibrada, torrada. 

Trad. 

Marc Corominas& Albert Barrachina

 

Capítol 01. La qüestió lingüística
Capítol 02. Condicionants històrics
Capítol 03. De guerres, de salut i d'impostos
Capítol 04. Taxonomia
Capítol 05. Irish Stout BJCP 15B
Capítol 06. Irish Extra Stout BJCP 15C
Capítol 07. Sweet Stout BJCP 16A

Capítol 09. Tropical Stout BJCP 16C
Capítol 10. Foreign Extra Stout BJCP 16D
Capítol 11. Imperial Stout BJCP 

Estils - STOUT - Capítol 3 - de stout de salut i de guerres

Capítol 1
Capítol 2

DE STOUT, DE SALUT I DE GUERRES

Pels volts del canvi de segle, la stout va ser promoguda com a cervesa saludable. Els metges recomanaven la stout per a pacients (especialment dones) que haguessin perdut la gana. Des de 1861, es recomanava el seu consum a «mares embarassades» com el millor tonificant i el millor estimulant indirecte que una mare pot prendre en aquells moments assenyalats, no hi ha poció igual com la porter i la stout o, el que és encara millor, dues parts de porter i de stout.

Cornell reporta que en 1887 alguns fabricants suggerien que la stout era bona per a les senyores i per als invàlids o per a ajudar en la lactància. Altres la publicitaven com un 

"tònic alimentari particularment adequat per a invàlids, senyores lactants o per a qualsevol persona que necessités un beuratge reforçant". 

Tant és així que altres encara, en 1900, inclogueren una publicitat en la famosa revista per a metges "the lancet": "com ja se sap molt bé, la stout procura una digestió més fàcil que la cervesa (beer), i sense dubte, en aquest cas, és especialment així". (En el cas de la cervesa stout de Vaux). En més publicitats, entre 1890 i 1900, es figuraven infermeres recomanant la beguda. Coope llistava en un anunci que servia stout a "més de 20 hospitals".

Fou en aquest context i en aquesta època que s’inventà pròpiament la stout d’avena, oatmeal stout. I es va llençar al mercat argüint que era encara 

«millor que la stout ordinària per a la gent afeblida». 

Les broueries que feren aquesta cervesa rivalitzaven en descripcions sanitàries: «refrescant i revigoritzant Oatmeal Nourrishing Stout» (1909). En 1904, una broueria anunciava que la seva stout era «particularment adequada per als invàlids». Cap als anys 1920, també aparegueren coses com ara una «tonic stout» i una «dietetic stout».

Es diu que la stout d’avena va tenir un cert èxit comercial perquè es va associar amb l’esmorzar habitual de molts anglesos: les farinetes d’avena (oatmeal porridge). A finals de segle XIX, hi va haver un interès especial a Anglaterra per a les stout d’avena perquè s’associava aquest cereal amb la prevenció de la bona salut. En 1895, Maclay de Alloa brouava una oatmeal stout amb un 70% de la massa de gra essent avena! I en 1909, produïa una stout amb un 30% de flocs d’avena (farinetes pròpiament). 

Oatmeal Porridge

(Actualment, les Oatmeal stout contenen aproximativament un 5% d'avena en l'engranada.)
No sé si és veritat però el cas és que es deia que les stout contenien uns polisacàrids procedents de l’ordi que podien ajudar a estimular la prolactina (La prolactina (PRL) és una hormona polipeptídica que s’encarrega principalment d’estimular i mantenir la producció làctica veieu enllaç). Si es diu que la prolactina es troba en l’ordi, ens podem fer algunes sanes preguntes:
La prolactina sobreviu als procediments del maltejat, de la maceració i de la fermentació? Si és així, podem imaginar que totes les cerveses fetes amb ordi contenen prolactina? I si totes contenen i contenien prolactina, com és que es vengué especialment la stout com a beguda per a dones embarassades?
El cas és que la majoria de productors de stout s’agafaren a aquesta vena i l’explotaren. I ha durat bastant: No fa pas gaire encara, uns estudis duts a terme als EEUU (Universitat de Wisconsin-data desconeguda) demostraven que la Guinness (els malpensats podrien demanar-se: perquè aquesta en concret?) podria ajudar a reduir el risc d’atac de cor i de coàguls de sang perquè conté el mateix tipus d’antioxidants que el vi negre.
La Guinness (altre cop) era prescrita a pacients de post-operatori pel seu contingut en Ferro...

La Milk stout mereix un tracte especial. Però hem de fer dues parades prèvies:

Guerra del Bòers.

La producció de cervesa ja havia caigut entre 1900 i 1910 en part en resposta a l’augment dels impostos deguts al manteniment de la guerra del Bòers.

Viquipèdia: Les dues Guerres Bòer varen ser disputades entre l'Imperi Britànic i dues repúbliques independents bòers, l'Estat Lliure d'Orange i la República de Sud-àfrica (o República del Transvaal), fundada per colons coneguts com a voortrekkers, que varen fer el Gran Trek des de la Colònia del Cap.

Sense comentaris

La guerra més comunament coneguda com la "Guerra Bòer" és la Segona Guerra Bòer. Lògicament, els impostos necessaris per a dur a terme la guerra foren trets de tots els llocs possibles, entre altres de l’elaboració de cervesa. I això implicà una disminució de la qualitat de tots els estils, en especial l’ús d’ingredients additius més barats i la baixada de la densitat inicial dels mostos. Però quatre anys després del final de la guerra del Bòer, vindria un altre desastre:

Primera guerra mundial.

Les guerres només beneficien les ments psicòpates. A aquests, els fan retrats i estàtues i el populatxo els crida lloances servils. La resta de mortals, les hem de patir directament o n’hem de suportar les conseqüències fins a molts anys després...

Viquipèdia: La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918. La política exterior cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia i especialment Alemanya va originar el conflicte. Després de la declaració de guerra d'Àustria a Sèrbia el 28 de juliol 1914, la majoria d'estats europeus es van veure implicats en el conflicte. Rússia es va mobilitzar en suport de Sèrbia els dies 29 i 30 de juny. Alemanya va declarar la guerra a Rússia l'1 d'agost i a França el 3 d'agost. Dels 32 països bel·ligerants, els principals estats involucrats van ser, d'una banda, els anomenats «aliats»: França, l'Imperi britànic, Sèrbia, l'Imperi rus, els Estats Units i el Regne d'Itàlia, i de l'altra les «potències centrals»: l'Imperi alemany, l'Imperi Austrohongarès, l'Imperi turc i Bulgària. 

Sense comentaris tampoc

Com ho veiem, aleshores Imperi Britànic s’hi trobà involucrat. I com per tot arreu, l’esforç de guerra recaigué sobre aquells a qui ni els anava ni els venia. Hi va haver 17 milions de morts i 20 milions de ferits... Encara ara no se sap massa el perquè de tot plegat... Al menys jo no ho acabo d’entendre. Ens expliquen molt el com, però no lligo el perquè de tanta estupidesa. A menys que sigui l’estupidesa i la maldat combinades. Però això és un altre tema.

El cas és que, a més, l’esforç de guerra fou enorme a cada país. Una guerra costa diners, molts diners i això afecta directament el dia a dia de la gent.

A Anglaterra, la vida quotidiana va canviar de nou (recordeu la guerra del Bòer). Es va considerar que el consum d’alcohol era antipatriòtic i per tant, es van fer lleis per reduir el nombre d’hores d’obertura dels establiments on se servia cervesa, i fins i tot dins d’aquests horaris, hi hagueren més restriccions, es reservaren tots els cereals per a fer pa i es carregaren les indústries de pesats impostos. Els brouaters es trobaren altre cop pressionats per la baixada de vendes, per l’augment del preu de les primeres matèries i per la pujada dels impostos. En 4 anys, aquests impostos pujaren de més de 400%! mai més baixarien als valors d’abans de la guerra.

Els elaboradors hagueren d’estalviar per tot arreu. Les stout, en concret passaren d’unes densitats inicials de aproximadament 1065 a menys de 1044 (1039 en algun cas). Aquest cop, la clientela hagué de conformar-se amb el que es podia aconseguir. Va ser per aquesta mateixa època que, progressivament, la paraula STOUT va perdre el significat de «cervesa negra forta» per quedar-se només amb «cervesa negra».

Londres 1901-1909

Entre el públic anglès, hi va haver dues corrents pel que fa a la cervesa negra. Els uns, de l’àmbit irlandès, consumien Guinness, Beamish o Murphy, situats més aviat a Irlanda, havien integrat la cervesa negra amb malt d’ordi (o ordi cru, posteriorment) cremat, ben negra, fàcil de beure i amb una robusta amargor. Altres entenien la stout com una prolongació de la porter i, per tant, preferien unes cerveses no del tot negres, més aviat denses, untuoses i amb un toc dolç gens menyspreable.

Dublín 1890

Moltes vegades s’aconseguia el perfil heretat de les Porter barrejant una cervesa molt jove encara força dolça, amb una cervesa ja madurada. Però, amb el temps, aquestes barreges perdien el caràcter pel qual les havien inventat (1).

Com ho hem vist, aquest toc dolç i untuós resultava car d’aconseguir amb malts «brown» de manera que es va pensar en obtenir-lo de forma més barata. Les primeres proves es feren, ja molt abans de la guerra (2), segurament amb sucre normal i corrent, però essent que les cerveses no es pasteuritzaven, el sucre acabava desapareixent, transformat en alcohol. La cervesa perdia cos, perdia untuositat i perdia la dolçor inicial. Així que es va pensar en afegir a la cervesa algun sucre que no fos fermentable però que endolcís igualment. Aquesta «necessitat» es va accentuar amb la guerra per mor de la feble densitat inicial de les cerveses. I després de la guerra, les broueries seguiren investigant i van pensar en posar lactosa, un sucre que els llevats no poden metabolitzar i no desapareixien amb el temps en una mena de refermentació. Aquestes cerveses foren anomenades Milk-Stout. La primera va aparèixer en 1907 (Mackeson & Hythe)(3).

Però en 1946, el govern anglès va prohibir incloure la paraula «milk» en les etiquetes de productes que continguessin alcohol. I les milk-stout passaren a dir-se «farm-stout», «barley-cream», «dairymaid stout», «dairymaid sweet stout» o «milky-stout» entre moltes altres versions (4). Pels volts dels anys 50, aquestes cerveses duien lactosa i sovint també avena de manera que, des d’un punt de vista històric és difícil distingir les «sweet», «oatmeal», «cream», etc. Aquesta versió de la stout també va anar perdent el seu caràcter «stout» (5). La «sweetheart stout» de Youngers només oferia 2% d’alcohol en volum (6). No he pogut esbrinar la seva data de sortida al mercat...

Com dèiem al principi, a Irlanda, és ben possible que es begués la versió dolça de la stout. En 1956, Guinness va estudiar la possibilitat de brouar aquesta versió. No se sap exactament què és el que va passar, però el cas és que aquesta stout no va sortir mai al mercat.

I a partir d’aquí, haurem de parlar específicament de la Guinness Stout. Però això serà l’objecte d’un altre article.

Fonts:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Prolactina

https://www.porchdrinking.com/articles/2016/02/29/beerology-the-history-of-stouts/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Primera_Guerra_Mundial

A History of Beer and Brewing. Ian S Hornsey

Amber, Gold & Black: The History of Britain's Great Beers. Martyn Cornell

http://collegesavingsplans.info/article/913880236/free-mash-tun-act/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerres_B%C3%B2er

Notes

1.- Aquesta recepta, concretament barrejava una MILD stout (gens madurada i fresca) amb una «aged» stout.

2.- La idea d’introduir sucres no fermentables de la llet per a endolcir «definitivament» la cervesa datava de 1875.

3.- Amb un contingut en lactosa de 2,44 grams per litre.

4.- M’encanta el nom de «velvet stout» de Barclay Perkins... (stout vellutada).

5.- En 1962, Fullers de Chiswick va treure una «nourrishing stout».

6.- Aquesta cervesa encara es broua: Wellpark Brewery (Tennent Caledonian - C&C Group) amb una graduació de 2% vol.


Capítol 01. La qüestió lingüística
Capítol 02. Condicionants històrics

Capítol 04. Taxonomia
Capítol 05. Irish Stout BJCP 15B
Capítol 06. Irish Extra Stout BJCP 15C
Capítol 07. Sweet Stout BJCP 16A
Capítol 08. Oatmeal Stout BJCP 16B
Capítol 09. Tropical Stout BJCP 16C
Capítol 10. Foreign Extra Stout BJCP 16D
Capítol 11. Imperial Stout BJCP 

Fitxes de degustació - ART CERVESERS FOSCA

ART FOSCA (II)

Les referències sobre la brouateria i altres coses es troben en el primer post sobre aquesta cervesa.

La cervesa:

Estil: Stout de civada (Oatmeal stout) [al nostre blog] [BJCP]
Presentació: 33 cL
Envasada: 17-10-2012
Data del tast: 01-03-2013
Alcohol: 5.8%Vol.
Ingredients: No sabem més que la presència de civada (Avena Sativa).
Temperatura de degustació: 12ºC en amunt.

Descripció:

En destapar:
Olors d'herba i després de cremat.

Aspecte: 
Cervesa negra, gairebé sense transparència amb algunes notes marrons.
De moment, escuma poc persistent.

En nas 1:
La cervesa, ara, és massa freda i no ofereix perfils especialment marcats. Tot i així apareix una bona olor de malt amb notes caramel•litzades i fumades. També es pot notar un perfil floral molt fi però de difícil identificació. A la llarga, trobo notes fruitades, especialment pruna negra seca i alguna cosa de fruites roges.

En boca 1:
Efervescència un pèl alta. Notes de torrat i de cremat amb una lleugera aspror deguda als malts cremats. Cos corpulent, cremositat notable.
Amargor quasi nul•la, seca i bastant persistent. Acidesa només molt a la llarga. No percebo cap retorn.

En nas 2:
Bona olor de caramel gairebé cremat amb notables i ben identificables olors de pebre roig (paprika).  Potser podríem descompondre aquesta darrera característica en toc cremat una mica punyent, caramel i alguna cosa d'herba. Una característica molt curiosa, sorprenent i agradable.
Amb la cervesa ja més calenta, apareix de nou la pruna negra seca i també alguna cosa de cirera molt, molt madura. També alguna lleugera nota de fusta. Al final arriba el lleuger toquet de xocolata. Valia la pena esperar que s'escalfés la cervesa!
Al final i insistint bastant, trobaríem una molt lleugera nota de dissolvent.

En boca 2:
Cos més considerable que abans. Bones olors de fruites molt madures (pruna, cirera i potser pinya). El torrat és lleugerament punyent i, a la llarga, dóna sensació d'acidesa. La glopada és bastant persistent, gens amarga, tot just a la llarga una mica seca. Aquest cop hi ha un retorn difícil d'identificar però globalment floral.

Aspecte 2:
Escuma bastant densa però poc persistent de color marró clar. Forma garlandes ben adhesives.
Cervesa de color negra amb espurnes de robí i marró.

Nas 3:
Lleugera olor de ferment fresc. A distància, es nota una mica d'herba i bastant de flor fresca (Ravenissa).
A mesura que escalfem la cervesa, anem trobant coses noves com ara, notes més evidents de xocolata i de torrat.  Hi ha una nota cítrica que pot recordar la mandarina. També trobaríem notes de fruites roges barrejades. Tot i així podem identificar la pruna negra seca i la cirera molt madura. Amb la cervesa més calenta també es pot identificar un punt discret de diacetil (mantega).
Finalment, les notes d'herba també són més presents. I per acabar, podríem citar una nota de pebre negre que només ha fet la seva aparició amb la cervesa ja ben temperada.

En boca 3:
Amb la cervesa ja "chambrée", podem trobar la nota cítrica més desenvolupada. També apareix la regalèssia. Les notes cremades venen més tard però en una mesura molt justa, més aviat modesta. No és res molest, ans al contrari.
La sensació de cos no ha augmentat amb la temperatura.
El retorn es fa clarament en xocolata amb llet.
L'acidesa només apareix molt a la llarga si guardem la cervesa molta estona en boca.

Impressions generals:
No és la primera vegada que provem aquesta cervesa. He de reconèixer que sento una certa simpatia per a aquest cru confortable i suau. És una cervesa que no presenta els aspectes aspres i durs de moltes Stouts. Val a dir que és una Stout d'avena i que això és el que la fa especialment "confortable".  Una cervesa que s'expressa tot en matisos i suavitat. Per a mi, fins i tot podria ser més cremosa i densa però és que llavors ja seria una altra cosa (per exemple una Imperial Stout).
La meva sensació general és que ens trobem davant d'un molt bon exemplar de Stout d'avena, complexa i alhora lleugera i elegant.
Trobo a més que és una cervesa homogènia i equilibrada.

Fitxes de tast - AVBC - BARNEY FLATS OATMEAL STOUT

Anderson Valley Brewing Company

Barney Flats Oatmeal Stout

El lloc:
Anderson Valley és un lloc que es troba a 2h30 de cotxe al Nord de San Francisco, per tant es troba al Nord de California. També es troba a 40 minuts del Pacífic. És una vall on es cultiva el raïm de varietats alsacianes amb bastanta intensitat. Boonville és la ciutat principal d'aquesta zona.
Per més coses: http://en.wikipedia.org/wiki/Anderson_Valley


La brouateria:
Anderson Valley Brewing Company.

Crec que aquest és el Bockhorn saloon

Aquesta companyia va començar en 1987 en els baixos d'un brew pub anomenat Bockhorn Saloon (el bar de la banya de boc). Kenneth Allen volia crear les cerveses més suaus del que es podia trobar en la regió.

Kenneth Allen

La producció màxima d'aleshores era de 10 barrils per partida (una mica menys de 1200 litres). Gràcies als premis que van guanyar, aquesta producció va quedar prou aviat insuficient i van haver de canviar de domicili per poder muntar una brouateria amb una capacitat triple (1996). Però la producció anava augmentant i van haver de trobar un altre lloc, completament nou, on van instal·lar una sala de cocció de coure procedent d'una brouateria alemanya que havia hagut de tancar portes. En aquesta nova instal·lació, es va apostar per la producció respectuosa amb el medi ambient de manera que l'energia necessària per totes les fases del brouat procedeix de la planta productora d'energia solar: Solar powered Brewery.

Plaques solars de la AVBC

 El 2010, el fundador Ken Allen es va retirar i va ser substituït per Fal Allen (que no és parent del primer, ves quina casualitat).

Fal Allen

L'estil:
BJCP, al nostre blog. 

La cervesa:
El nom de la cervesa es refereix a un bosc que, en llenguatge propi de la zona, es diu així: Barney Flats (les planes de Barney) però que oficialment es diu Hendy Woods State Park. Diuen que aquest bosc és tant dens que de dia, sembla de nit.

Hendy Woods State Park

Alcohol: 5.7% ABV
Amargor:13 IBU

Malts i altres cereals:

Pale 2 línies, Crystal [40L (78,8 EBC)  & 80 L (157,6 EBC)], Munich, Roasted (torrat), Chocolate, Oats (avena segurament en flocs)

Llúpols: 

Columbus, Horizon, Cluster

D.I.: 15 Plato,  D.F.: 4.2 Plato  


Descripció:

En destapar:
Bones olors de fusta acabada de tallar, nova, amb tocs d'herba i mel.

Aspecte:
Escuma espessa de color marró, ben persistent i formant garlandes. Cervesa quasi completament negra amb, buscant bé, algun toc de robí.

En nas 1:
Olors florals sense identificar, de caramel i de tall de fulla d'heura. Es pot trobar també alguna cosa de crosta de pa i notes de ferment fresc. Al cap d'una estona, es fan notar el cacau (molt) i el cafè (menys) així com flaires de crirea molt confitada.

En boca 1:
Fortes olors de cacau i de cafè (en aquest ordre). Notable toc lletós, cremós, viscós però sense cap sensació de pes. La sensació, malgrat el cos fort, és fresca i de força bevibilitat. Les notes florals van desapareixent mentre que les de tall de fulla d'heura es mantenen al mateix nivell.
L'efervescència és bastant fluixa i l'amargor, en aquesta etapa, nul·la. Tampoc es nota cap astringència ni aspror. Tot és suau.

Repetim amb el tacte lletós (o cremós o com més us agradi). Tot plegat és força persistent, però és una persistència de baixa intensitat.

En nas 2:
Amb molta escuma podem parlar d'un perfil notale de ferment fresc, amb notes d'herba i alguna cosa de resina. També apareixen olors de raïm així com de xocolata amb llet.

Ens sorprèn una nota bastant destacable d'aigua de colònia (una barreja d'alcohol i de flors i plantes). A la llarga, podem trobar altre cop cafè i una cosa molt tènue fumada (o cremada). He de repetir la cirera confitada i el perfil d'aigua de colònia.
No es detecta cap defecte.

En boca 2:
Tacte molt sedós o cremós, dens alhora que molt fi. Xocolata, molt fina també, segurament amb llet. Herba fina, sense tallar, com un camp d'alfals. Al cap d'una estona, apareix el cafè amb un punt d'amargor possiblement degut al malt cremat (o torrat).

Molt a llarga es fa notar una mica d'amargor del llúpol. És una cosa bastant persistent que s'asseca amb el temps fins a arribar a quasi picant.

En nas 3:
Molt de cacau i poc cafè. Olors d'herba i de flor blanca. També olors de ferment fresc i alguna cosa fruitada que es podria explicar amb una nota lleugerament dolça i molt fina que fa de tela de fons de tot plegat. Es nota l'alcohol però moderadament.

En boca 3:
Cervesa molt rodona i agradable, perfectament bevible malgrat el seu fort cos. Altrament, no hi ha massa novetats: xocolata amb llet, molt fina, amb un punt de cafè, cirera confitada. Al final, mantenint la cervesa bastanta estona en boca, podem detectar un punt d'acidesa cítrica que podria resoldre's en taronja.

Impressions generals:
Les característiques principals d'aquesta cervesa són la seva suavitat combinada amb un cos molt rodó. La combinació resulta molt afalagadora i, malgrat la contundència, molt facilment bevible. A més d'amable, el cru resulta interessant per la seva mitjana complexitat on domina la xocolata però sense cap mena d'estridències.
Per a mi , es tracta d'una cervesa aperitiva que cal prendre sola. No presentaria batalla davant d'un plat consistent. Les combinacions, si se'n volen fer hauríen de buscar la mateixa elegància que la cervesa. Tal vegada, seria més adequat cercar entre postres. Per exemple podríem aprofitar el perfil de cirera confitada i preparar un pastís de cirera.

Clafoutis amb cireres, ametlles i festucs

Altres apreciacions:
http://beeradvocate.com/beer/profile/193/615
http://www.pintley.com/beer/Anderson-Valley-Barney-Flats-Oatmeal-Stout/1063/
http://www.ratebeer.com/beer/anderson-valley-barney-flats-oatmeal-stout/334/
 Per clonar la Barney Flats:
Algunes indicacions d'ingredients
Els de hopville
Un altre de BeerHere
Beer Recipes
Les indicacions d'ingredients que trobeu al principi ens han estat donades per l'empresa productora mateixa.