Chimay. Els inicis de la broueria.
Des del començament del seu mandat, el
Pare Hyacinthe Bouteca va pensar en dotar el monestir d'una broueria que asseguraria, a més de l'explotació de la granja, els ingressos suficients per donar suport a la comunitat cada cop més nombrosa. Val a dir que el pare Hyacinthe unia talents d'arquitecte, pràctiques de contractista, de capatàs i, a més no feia escarafalls per agafar les eines i fer de paleta.
Per això, durant la demolició de la granja-escola, a finals de 1859 i durant l'any següent, va organitzar el treball perquè les pedres, maons i estructures recuperades poguessin ser utilitzats per a la construcció d'estables, de les cisternes i de la nova broueria que va dissenyar ell mateix.
Vegeu la nota al final.
Els germans laics van ser encarregats d'ajudar els treballadors especialitzats que, usant dinamita, van iniciar l'excavació de pous per la broueria.
Els edificis de la broueria, com els de la lleteria d'altra banda, es van completar en 1862.
Abans del mes d'octubre d'aquell any, els equipaments de la broueria ja havien estat revisats. Només faltava l'aprovació oficial de la Delegació Permanent del Consell Provincial d'Hainaut i la del propi Governador.
Aquestes van ser emeses en el mes de gener de1863.
En la seva reunió del 10 de gener de 1863, els membres de la Diputació Permanent (Mr Troy, Dujardin, Demoriamé, Dequanter, Defacqz, Wanderpepen Choquet i Dufour) van acordar que el sr. Bouteca Lievin estava autoritzat a establir pel servei de la Trappe, a Forges, dues màquines de vapor, una d'una força de vuit cavalls (cavalls-vapor) per moure les moles (això significa que maltejaven ells mateixos) i els accessoris de la broueria, i l'altra, d'una força d'un cavall, per batre la mantega, ambdós dispositius impulsat per dues calderes de vapor.
L'autorització personal del Governador Troye va arribar el 31 de gener.
La primera partida fou brouda sota la direcció personal del pare Hyacinthe però pels seglars que havien muntat la broueria.
Elaboraren una cervesa "doble" i li van dir cervesa de Baviera, però en feren un parell de partides més i abandonaren la recepta. Van decidir brouar una cervesa més forta dissenyada pel pare Hyacinthe que, segons diuen, és la que encara es fa avui en dia. Alguns autors apunten que la primera cervesa es deia "Bavaria" i que era de baixa fermentació.
Distribució i publicitat.
No fou fins al voltant de 1864-1865 que es va poder parlar d'una producció contínua. Però no tot era elaborar cervesa, calia vendre-la.
Per a aquest propòsit, es va decidir fer publicitat incidint sobre el fet que es tractava d'una cervesa cistercenca. Hi van contribuir alguns amics del monestir, per exemple, el Sr Van Risseghem la família Donners d'Anvers, els que havien muntat la broueria, etc... És convenient tenir parents per a batejar-se.
A més, durant molts anys, a l'hostaleria, només es servia aquesta cervesa forta als vistants per la suma de 0,50FB per ampolla. Sembla que va fer falta molt de temps per establir la reputació de la cervesa dels Trappistes de Forges.
Nota del traductor: l'original diu l'hôtellerie. Aquesta veu pot referir-se a la indústria hotelera o al servei que els monestirs ofereixen dins de les seves pròpies instal•lacions. Hem suposat que calia optar per la segona opció.
Fins al 1886, l'envasament i l'embalatge es realitzaven al soterrani de la cuina. Es rentaven les ampolles en una habitació i s'omplien i es tapaven en una altra contigua. Llavors les amuntegaven en els annexos del soterrani.
Primeres distribucions.
Sembla que en un primer moment, els germans lliuressin una certa quantitat de cerveses a domicili. Anaven a Forges o a Chimay amb un jou sobre les espatlles i amb una cistella de 12 ampolles (creiem que de litre) a la cistella de cada banda.
Aquest sistema no va durar gaire i es va escollir una forma de distribució més apropiada.
Primer només es van vendre caixes de 25 ampolles i ràpidament després, caixes de 50.
No va ser fins al voltant de 1870 que es van fer servir cistelles: petites per a 25 ampolles i grans per a 50.
Per raons d'economia, es fabricaven a l'abadia fins que el negoci va agafar proporcions més considerables i van haver d'encarregar les cistelles a Chimay, moment des del qual ja només es treballaria amb cistelles de 50.
En 1893, ja no es trobaven les tiges de salze (osier) per a fer les cistelles i van resoldre comprar canya d'índia (rotin) que eren més cares però que eren més resistents.
És 22 agost 1893 van començar a usar-les.
Quan es va muntar la broueria, per descomptat els monjos van deixar de comprar cervesa fora per a l'ús de la comunitat i van convenir elaborar-ne una més lleugera que la que comercialitzaven, per a ús intern, com es fa encara avui en dia. D'aquesta darrera, se'n va intentar vendre barrils als veïns i fins i tot Chimay. Però als altres brouaters professionals de la zona no els va fer cap gràcia, i el projecte va haver de ser abandonat momentàniament. Des de 1999, se'n fa una versió una mica més forta (de la cervesa de refectori) que només es ven a l'alberg de Potaupré.
Va passar sovint que la demanda de cervesa forta fos tan alta que no es pogués donar l'abast. En aquestes circumstàncies, en lloc d'enviar cervesa de qualitat inferior, massa jove i que no complia amb les promeses fetes als prospectes i les factures, els monjos Trappistes preferien servir només els clients més antics o, directament, suspendre temporalment la distribució, a vegades durant mesos.
Després es reprenia la distribució sense que fes falta cap mena de nova publicitat. El germà Benoît deia que fer publicitat i tenir representants no era un bon sistema de fer apreciar els productes. Calia convèncer el client que se'ls feia un favor!
Òbviament, no es podia reclamar una gran producció de cervesa gran quan el procés de producció requeria un emmagatzematge de dos anys i mig!
Així és com es pot llegir en els arxius que l'any 1895 va veure la producció de 1.000 hl de cervesa (que corresponia a 33,3 hectolitres per dia feiner).
Article precedent
Article següent
Cerveses d'abadia. Taula de matèries.
Nota:
Veiem que el pare abat que decideix o promou la instal·lació d'una broueria a Chimay podria ben bé ser parent d'un dels rics ciutadans que van fer possible la fundació de l'abadia de Scourmont. Aquests pròcers s'anomenaven, De Croix, Colemyn, Leyten, Houwaer, Bouteca i Theuninck. El cinquè es diu Bouteca, ves per on, com el pare abat...
De fet, Dom Hyacinthe
Bouteca (1825-1897), va ser el primer abat de l'abadia que estem considerant, de 1871 a 1890. A l'espai de temps entre 1850 i 1871, es feren totes les anades i vingudes administratives per que el cenobi arribés administrativament al rang d'abadia.
