18 d’agost 2012

Fitxes de degustació - Art Cervesers - ORUS

Art Cervesers 
ORUS

La brouateria:
ART Cervesers és una petita fàbrica de cervesa artesana.
El projecte d'Art Cervesers és la materialització d'una idea nascuda l'any 2006. Després de més de 15 anys promovent la cultura cervesera, van decidir emprendre l'aventura de plasmar totes les seves vivències en la creació i comercialització de cerveses elaborades artesanalment.
A la masia de Can Partegàs hi dissenyen les receptes exclusives i les elaboren recuperant la manera tradicional d'elaborar la cervesa. Fan recerca per desenvolupar nous productes, per innovar i millorar.
Les seves cerveses també són el resultat d’un projecte per:
  • Explicar i promoure el món de la cervesa des del vessant cultural.
  • Recuperar una masia emblemàtica i conservar un espai agrícola característic de la plana del Vallès.
  • Dotar la zona amb un nou espai singular d’àmbit rural.
  • Promoure una manera de fer empresa respectuosa amb l’entorn.
Adreces:
Art Cervesers - cervesa artesanal - Masia Can Partegàs
Carretera C-1415b (Granollers - Caldes de Montbui) km 9.5 - 08420 Canovelles
info@artcervesers.com - Telèfon: 93 849 87 68

La cervesa:
Tipus: cervesa de baixa fermentació (Lager) 
Estil: Märzen.
Alcohol: 5.6% vol Alc
Envàs: 33 cl.
Descripció:

En destapar:
Fortes olors d'herba, resina i un punt de caramel.

Aspecte:
De color ambre clar ben transparent. Escuma espessa, cremosa a les vores del recipient i no tant al mig i de color lleugerament tenyit de beix molt clar. Forma garlandes.

En nas 1
Confirmaríem les primeres impressions amb fortes flaires de llúpol: tall de planta grassa i resina, principalment. Al darrere d'aquest perfil, podem distingir mel, caramel, una mica de toffee i un punt de caramel cremat. Buscant amb més insistència, trobaríem crosta de pa ben torrada.
Resina natural

En boca 1
Primer es manifesta breument el caramel. Posteriorment torna al davant de l'escena el llúpol amb notes respectablement amargues, entre seques i metàl·liques. Aquest perfil és prou dominant per no permetre a altres aromes de manifestar-se.
El tast és mitjanament persistent amb un final mig sec. el retorn es manifesta discretament en amargor, un pèl punyent, i sense acompanyament aromàtic detectable.

En nas 2
En aquesta segona passada, segueix dominant el perfil de vegetal verd: herba, heura i tall de planta. Tal vegada es pugui distingir alguna cosa de llimona o millor, d'aranja. Sinó, també es pot notar alguna cosa de resina i de pi.
Pinus Halepensis

També es pot trobar alguna cosa de caramel cremat i un punt de toffee. Potser alguna cosa de Diacetil.
El perfil del malt recorda una mica la coca de Sant Joan de rovell caramel·litzat de la PASTISSERIA de Barcelona.


En boca 2
Forçant una mica, podem aconseguir una millor percepció del perfil del malt que confirmem en caramel i toffee.
El perfil del llúpol revela olors d'agrella. En aquesta segona passada, l'amargor, tot i ser considerable, es combina millor o "s'integra" millor en el conjunt.

Agrella. Rumex Acetosa
El tast és prou llarg (més que en la primera passada) i l'amargor no impedeix una "bevibilitat" molt acceptable tot i que no òptima. (Veieu més avall per "bevibilitat")
També podem avançar que la cervesa és prou desalterant tot i que diria que aquest no és el seu objectiu.
Molt a la llarga, hem identificat un toc de suro.

En nas 3:
Amb molt escuma, no apareix el clàssic toc de ferment fresc mentre que es fan paleses olors de gerani. Fins i tot podríem avançar que recorda una mica la olor una mica llimonosa del gerani de fulla olorosa (he pogut olorar el Pelargonium Graveolens).
Gerani de fulla olorosa.
Confirmaríem la crosta de pa i el caramel a punt de cremar.

En boca 3
Es pot notar que l'efervescència és justa, un pèl per sota del que podríem esperar d'una Lager ordinària. El cos és mitjanet i prou, sense pretensions. A la llarga, l'amargor ja no molesta tant i, molt al final, apareix un toc àcid que queda compensat pel perfil lleugerament dolç del malt de semblant intensitat.

Impressions personals.
Una cervesa molt ben aconseguida, complexa alhora que compensada i de factura bastant elegant. Però no es tracta d'un cru molt fàcil de beure. Més aviat quedaria reservat als especialistes i als amants de la cosa amarga.



Bevibilitat:
Neologisme traduït literalment de l'anglès "drinkability" que descriu la sensació de més o menys dificultat en empassar. Les cerveses poc "bevibles" presenten una certa resistència a ser begudes fins i tot per a gent que no hi entén. Les solen trobar una mica "rasposes", aspres, difícils d'empassar. Podríem dir "passadores", però crec que no quedaria tan clar.




Altres apreciacions:

http://cerveza.uvinum.es/art-orus-lager_opiniones
http://www.ratebeer.com/beer/art-orus-lager/119644/
http://untappd.com/beer/112713
http://www.artcervesers.com/art-orus
http://www.terra.org/cerveza-artesana-de-la-tierra_2355.html

Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

15 d’agost 2012

Fitxes de degustació - ART CERVESERS FOSCA

ART FOSCA

La brouateria:
ART Cervesers és una petita fàbrica de cervesa artesana.
El projecte d'Art Cervesers és la materialització d'una idea nascuda l'any 2006. Després de més de 15 anys promovent la cultura cervesera, van decidir emprendre l'aventura de plasmar totes les seves vivències en la creació i comercialització de cerveses elaborades artesanalment.
A la masia de Can Partegàs hi dissenyen les receptes exclusives i les elaboren recuperant la manera tradicional d'elaborar la cervesa. Fan recerca per desenvolupar nous productes, per innovar i millorar.
Les seves cerveses també són el resultat d’un projecte per:
  • Explicar i promoure el món de la cervesa des del vessant cultural.
  • Recuperar una masia emblemàtica i conservar un espai agrícola característic de la plana del Vallès.
  • Dotar la zona amb un nou espai singular d’àmbit rural.
  • Promoure una manera de fer empresa respectuosa amb l’entorn.
Adreces:
1 comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

13 d’agost 2012

Elaboració - un experiment interessant - trobada mono-varietal a Sabadell

Mono-varietal. 14 de Juliol 2012 a Sabadell.

He tingut la sort que em convidessin els amics de l'ACCE per tal de fer una cosa bastant excepcional i alhora fascinant. Com que ho he trobat especialment interessant, em permeto, amb el pemís dels amics citats i amb les seves fotos, fer una ressenya del que vam fer i del que queda per fer.

Els amics de l'ACCE havien decidit fer un experiment que es pot descriure de la forma següent: es tractava que cada participant elaborés una cervesa amb un perfil de malt idèntic però amb unes aportacions de llúpols diferents. L'esperiment no tenia una direcció molt clara, però bàsicament, podriem dir que es tractava de veure i de copsar les aportacions aromàtiques i gustatives de cada varietat de llúpol sobre un mateix perfil de malt.

Bé, com que tots plegats som aprenents, no tot va ser planificat correctament, ni dut a terme correctament, ni finalment executat correctament.

En primer lloc, es va preveure un perfil de malt massa caracteritzat i poderós. Crec que haguéssim hagut de preveure una cosa menys forta. En efecte, la relació entre perfils és tot menys simple. Es combinen efectes d'ocultació, i de potenciació que són quasi impossibles de preveure. Es pot donar que un llúpol quedi "tapat", que es reveli que els seus efectes gustatius i/o aromàtics es multipliquen, com també pot passar que es doni el fenomen de maridatge: entre els dos perfils creen una tercera cosa amb poca relació amb les dues primeres. I res d'això és previsible més enllà de l'acumulació d'experiències.

En un experiment com aquest, intervenen un nombre molt gran de variables. Nosaltres no les dominem totes perquè no som mestres cervesers. I els mateixos mestres cervesers, en un experiment com aquest es tornarien bojos per controlar influències. Es tracta de controlar l'acidesa de  l'aigua, de l'engranada, de la mestura, del most i de la cervesa final. Es tracta de controlar la composició ionica de l'aigua. Es tracta de controlar el rendiment dels malts i es tracta de controlar el rendiment d'extracció del llúpol. I ja no parlem de la fermentació que caldria executar de forma igual (temperatures, varietats, etc). Bé doncs, tot això no ho hem fet. Però amb entusiasme, hem intentat alguna cosa i, dins de les limitacions que acabo de descriure, crec que hem assolit alguna cosa.

Primer, ens ho hem passat de conya, cosa que no és en absolut de menyspreuar. La cervesa té això, que és entretinguda, amable, bona i divertida. En segon lloc, hem començat a treure conclusions que ens permetran organitzar-nos millor en un altre esdeveniment d'aquest tipus. També hem pogut posar a prova el material teòric que havíem preparat i, finalment també hem après sobre les nostres capacitats de discriminar coses en la cervesa. Hem pogut comprovar això que hem descrit més amunt d'ocultacions, sinèrgies (l'haviem de dir) i de combinacions.

I, sobre tot, hem pogut comparar les nostres experiències sensorials amb el que se suposa que havíem de trobar. En algun cas, hem confirmat el que estava previst, en molts casos hem pogut afegir i precisar coses, i en algun cas, hem discrepat completament dels cànons oficials. No passa res, la degustació és eminentment subjectiva i és normal que hi hagi discrepàncies. Sempre.

En aquests moments, hem repassat les fitxes que cada participant va omplir i hem tret unes primeres conclusions. Ara tocarà als participants revisar tot el material i, després, redactarem una mena d'informe final.

Sigui com sigui, des d'aquí i abans que acabem tot el procés, voldria donar les gràcies a l'ACCE per convidar-me (tot i que he hagut de parlar en Castellà...), als propietaris del local per rebre'ns tan amablement, i als participants per posar-hi enginy, entusiasme i interès.


Primeres conclusions.

La trobada va anar molt bé. Tot cal dir-ho. La organització i l'acollida per part de Chalico i dels nois de la cerveseria va ser òptima. Tots vam cabre en el local, cosa que també és d'agrair.

En aquests aspectes, no hi ha res a millorar, o el que podria haver per millorar són coses de detall que ara mateix no se'm acudeixen.

Pel que va a l'experiment mateix, val a dir que sí que cal emetre algunes crítiques:

a)      El full de descripció presentava defectes que ja he esmenat però que el dia mateix van crear problemes. Les avaluacions d'intensitat i de persistència han d'anar juntes per cada passada. No és convenient anar saltant d'una columna a l'altra per descriure una mateixa passada. Però, bé, crec que això està corregit.

b)      Faltava, en aquest mateix full, un concepte important que és l'acidesa. Això també està esmenat.

c)       En un altra experiència d'aquest tipus, serà convenient que cada participant s'hagi estudiat tot el material prèviament, o caldrà que els fem un discurs bastant llarg previ a l'avaluació. Jo només volia explicar una mica com anava el tast perquè m'imaginava que tothom estava al cas però crec que s'ha donat que ningú estava massa al corrent dels conceptes i de com completar el full. Així és com en Luís i jo vam haver d'improvisar una mica. Una altra vegada doncs, caldrà preparar abans o al moment els participants. En qualsevol cas millor que aquest cop.

d)      Un dels aspectes que pot semblar nimi però que te la seva importància és que cal que cadascú s'esforci una mica per que els seus apunts siguin llegibles. Ja sé que fa gràcia, però no tinc el diploma de criptografia acabat...

e)      Caldrà també que ens plantegem seriosament la forma de l'avaluació. En efecte, seria bo que disposéssim de més descripcions per a cada varietat. Per tant podríem plantejar unes trobades més nombroses (més sovint) però menys concorregudes en cerveses (el nombre de tastadors pot ser ben gran). Així, si tenim 5 cerveses i 20 tastadors, podrem treure conclusions més fiables i podrem assegurar-nos que tothom ha participat bé, a gust i seriosament. És una proposta com una altra que caldrà discutir.

f)       Hem confeccionat una fitxa de conclusions per a cada varietat estudiada. Ni el Chalico ni jo som els Déus de la cervesa, de manera que el més segur és que oblidem coses, que ens equivoquem en les nostres apreciacions o que se'ns passin per alt altres coses i conceptes importants. La trobada no tindria sentit sense una activa participació de tots. Caldrà doncs que cada participant es llegeixi el que hem intentat extraure de l'experiment i que ens digui la seva, a favor, en contra, el que sigui.

g)      El que hem fet doncs principalment ha estat recollir les dades i ordenar-les. Hem comparat el que es trobava amb el que se suposava que havíem de trobar i hem establert semblances i divergències. Hem posat en evidència interessants descobertes i curiositats. També hem intentat clarificar una mica alguns conceptes. I tot això que hem fet hauria de passar pel sedàs dels participants. Esperem doncs reaccions, crítiques i aportacions.

h)      També hem descobert que alguns s'han beneficiat del treball previ i han trobat característiques que figuraven en les llistes. Bé, no està malament, però seria millor conèixer les llistes per endavant (si es disposa d'elles), deixar passar un temps i emetre valoracions més "personals". Cal veure que no és en absolut important que el que trobem sigui "oficial". Llegint les conclusions de cada varietat, veureu que tot és relatiu i interpretable. No hem de tenir por d'emetre judicis amb continguts no homologats. Cal simplement intentar fer una inspecció honesta, indicar també simplement el que trobem i després, vindrà el treball de consens.

Ara mateix no se'm acut res més.


28 d'Agost 2012
Ara mateix estem en disposició de publicar les primeres conclusions. Hem detallat les aportacions de cadascú a cada llúpol. Caldria que els participants us baixessiu aquests documents, us els llegissiu i, sobre tot, que els comentessiu. Cal que poguem corregir, augmentar i afinar les primeres conclusions. Això significa que cada document s'ha de baixar entre 3 i 4 vegades perquè van ser entre tres i quatre "degustadors". També cal que el responsable de brouar la cervesa amb el llúpol en qüestió corregeixi, confirmi i/o critiqui el que ha trobat en la fitxa de la seva cervesa.
Espero haver-me explicat amb claredat.
Quan ho teniu fet, m'ho envieu, ho processarem, i rebreu les conclusions finals.
OK?

Les vostres participacions:

Nelson Sauvin
Summit
Calypso
Cascade
Nordbrauer
Nugget
Zatec
Citra
Mont Hood
Sorachi Ace
Chinook


Salut.

14/09/2012
Bé podem dir que, a part d'algunes poques persones, el treball posterior no ha vingut de gust. De manera que hem aportat algunes modificacions suggerides per un perell de participants (merci!) i ja teniu les fitxes definitives aquí a sobre.
Per les conclusions dels amics de l'ACCE només cal que cliqueu ací.
Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , ,

07 d’agost 2012

Fitxes de degustació - Saint Peter's Brewery - The Saints


Saint Peter’s – The Saints
Estil: Whisky beer.
Presentació: ampolla de 500mL
Alcohol: 4,8%Vol.
Caducitat: 08/12/2012
Data del tast: 27 -07-2012
Temperatura del tast: 12ºC en amunt

El lloc:
Suffolk es troba al Nord-Est de Londres en una mena de península que hi ha al davant d'Holanda. Concretant una mica, el lloc es troba entre Norwich i Ipswich, una zona visitada per  P.D. James a "intrigues i desitjos" (Devices and desires).


Adreces:
St. Peter’s Brewery Co. Ltd., St. Peter’s Hall,
St. Peter South Elmham, Bungay, Suffolk NR35 1NQ
+44 (0) 1986 782322
Email: beers@stpetersbrewery.co.uk
web: http://www.stpetersbrewery.co.uk

La brouateria:
Va ser fundada en 1996 a l'adreça indicada en un barri amb moltes cases de la ruralia antiga a South Elham prop de Bungary.
El lloc és especialment adient atès que la qualitat de les aigua del pou propi és ideal. També permet l'abastiment d'ordis locals i llúpols de Kent per a l'elaboració de receptes tradicionals angleses.
Es produeixen doncs "ales" tradicionals angleses i també, una bona varietat d'estils menys comuns, de temporada o aromatitzats com se'n feien en el segle XIX.
Segons el seu web, a St Peters, tenen com a objectiu mantenir antigues pràctiques de brouat tot intentant mantenir l'interès de les produccions noves. Volen "introduir cerveses angleses delicioses, d'alta qualitat, interessants en el mercat mundial".
Les ampolles de 500ml són la còpia d'una ampolla que data de ca. 1770 de Gibbstown, prop de Philadelphia. Va ser produïda per a Thomas Gerrard que tenia un hotel sobre el riu Delaware.



La cervesa:
Cervesa brouada amb malt fumat de whisky i amb whisky afegit de la Saint Georges Distillery de Norfolk. Ni l'etiqueta ni el web són gaire clars, però crec que en ser una "whisky beer", ha rebut un afegit de whisky.
Peated significa que l'ordi ha estat maltejat permetent que el fum de torba impregni el malt dels seus fenols que passen a la cervesa sense més, com en els whiskys de tipus Lagavulin, Tallisker o Caol Ila.

Descripció:

En destapar:
De seguida ens assalten fortes olors de fum, de terra, caramel i un toc d’efluvis marítims.
Un foc vora mar
Aspecte:
Cervesa de color de coure clar, una mica ambre i una mica mel. Perfectament transparent. Bon cap d’escuma blanc, dens i persistent. Forma garlandes.

En nas 1:
Fenols de fum molt presents. Al darrere, es poden trobar notes de fruita, especialment raïm blanc. També es pot notar alguna cosa de galeta. Al poc temps, el fum s’esfuma (!) una mica i deixa entreveure alguna cosa de flor blanca i de pi.
Flor i foc.

En boca 2:
El fum i la terra són molt forts però no abassegadors. El fum pica una mica (molt poc, de fet). El cos és entre mitjà i tirant a fluixet. Es nota bé el tacte lleugerament oliós de les cerveses fumades.
L’amargor és la justa, sense excessos, principalment seca, persistent i curiosament “càlida”. A la llarga es poden trobar notes de fusta i de galeta.

Tot i que la cervesa s’ha elaborat amb whisky i en fusts de whisky, de moment, el toc de whisky no es nota.

En nas 2:
Els perfils de terra i de fum són molt evidents. Al darrere, aquest cop, podem notar olors de whisky. Cal notar que en una cervesa com aquesta, amb un perfil de fum tan fort, es poden distingir  altres elements allunyant el nas de la cervesa: les olors de fum arriben més dissoltes i permeten trobar altres perfils menys violents. 10 centímetres de distància de més del que solem fer, està bé. Així trobem galeta, pa de pessic així com quelcom de mel i de pansa.

 Insistint i forçant una mica, també trobem flaira d’ortiga.
Ortiga

En boca 2:
Com sempre i inevitablement, es noten bé el fum i terra  però en mesura justa. També podem identificar la fusta i el whisky. En boca no es noten tant la resta de perfils. Queden una mica tapats per les olors principals. Però també cal dir que és d’esperar en una cervesa fumada.
Molt a la llarga, trobem un toc acidulat.
En aquesta segona passada, l’amargor és seca però quasi nul·la. Molt al final, apareix un fruita sense identificar.
Astringència, no; DMS, tampoc es troba diacetil: si n’hi ha, queda tapat pel demés.

En nas 3:
En una tercera passada i a distància, trobem, a més de fum i fusta, quelcom de cítric i d’ortiga (possiblement hi hagi Fuggle). Tornem a identificar notes de whisky acompanyades, aquest cop, per caramel. També apareix un toc de panses. Més a prop, trobem quelcom de galeta i de pa de pessic.

El cítric sembla resoldre’s a la llarga en Grosella.

En boca 3:
Comencem la tercera passada amb alguna cosa discreta de sal. Amb el cru més calent, el fum i la terra deixen passar notes més identificables de grosella. 

Grosella blanca
També trobem un lleuger toc de marinada.
La cervesa és molt persistent en el seu vessant fumat i és d'amargor més aviat seca. I, a més, aquesta darrera va augmentant amb el temps.
Retorn simplement com de carn a la brasa amb un toc d'amargor.

Impressions generals:
Està clar que no ens trobem davant d'una cervesa de gustos estàndard. Més aviat seria per a especialistes amants de les coses fumades. Dóna el cas que sóc un d'ells de manera que podem dir que aquesta cervesa bastant fumada i amb tocs (massa) discrets de whisky em sembla molt agradable. L'he provada en fred i en calent i, sincerament, en calent (més de 12ºC) dóna més joc i alegria. 
Però entenc que no agradi a tothom.

Jo la recomanaria amb un cuscús de xai 

o amb coses tan simples i eficaces com patates al forn o, a la brasa, encara millor. 

Us estalvio els tòpics de la carn a la brasa que, no per ser tòpics, són dolents. Simplement s'han repetit fins a la sacietat: que em dieu de peix fumat? Doncs això, és correcte, trobo, però ultra-clàssic.

Un altre suggeriment seria de provar la combinació amb formatge blau o amb alguna cosa elaborada amb formatge blau. (Una suggerència de la Isabel, la meva dona.)

El primer tast, al menys és molt curiós.


Altres apreciacions:
http://hiposurinatum.blogspot.com.es/2012/04/st-peters-saints-whisky-beer.html
http://eljardindellupulo.blogspot.com.es/2012/08/st-peters-saints-whisky-beer.html
http://beeradvocate.com/beer/profile/296/74805/
http://www.beersofeurope.co.uk/cgi-bin/Beers_of_Europe__St_Peters_385.html
http://www.fairwater-brewery.co.uk/2011/11/the-saints-whisky-beer-st-peters/
http://www.ratebeer.com/beer/rate/170000/
http://www.ocado.com/webshop/product/St-Peters-Brewery-The-Saints-Whisky-Beer/65463011
http://www.pencilandspoon.com/2012/01/st-peters-whisky-beers.html 
http://barlfire.blogspot.com.es/2012/03/st-peters-brewery-saints.html
etc.
2 comentaris:
Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

06 d’agost 2012

Fitxes de degustació - Glops Ale


Glops Ale
Sobre la broueria: 
Llúpols i Llevats S.L. és una empresa creada al 2005 per tres socis amb capital català. L’empresa es dedica a elaborar, comercialitzar i distribuir cervesa artesana i natural amb el nom GLOPS i cerveses personalitzades segons la demanda del client.
La maquinaria cervesera és de 300 L de capacitat per cocció, amb dos fermentadors de 300 L i sis maduradors de 300 L. La capacitat de producció anual és de 300 HL de cervesa Lager.
Llúpols i Llevats S.L. està situada al passatge Milans 48-50, 1r 1a de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona).
Tel. fix: 93 260 11 50
Tel. mòbil: 680 325 709
Correu: glops@llupolsillevats.com
http://www.llupolsillevats.com

Presentació:
Ampolla de 33 cL
Alcohol: 4,9%Vol
Cad. 27 Juliol 2012
tast 27 de Juliol 2012
IBU: 17
Temperatura de tast: 12ºC
Cervesa creada i treta al mercat en 2011.

Ingredients:
Probablement llúpol Cascade durant la cocció i en sec.

Descripció:

En destapar: 
Herba i llimona (cosa que fa fortament pensar en el Cascade)
Aspecte:
Color de carabassa, poc transparent. Cap d'escuma dens i persistent.

En nas 1:
Olors de llúpol clarament determinats per la Llimona i un toc de Pi. També es poden trobar aromes de taronja confitada o de pastís de taronja. Olors florals sense identificar amb un punt de caramel.
En Boca 1:
El primer que es pot notar és l'amargor, més aviat metàl·lica. També es nota bé l'efervescència prou forta (cosa que no es podia suposar veient el cap d'escuma més aviat "normal"). Ambdues característiques s'atenuen ràpidament deixant així passar un bon toc de tall de fulla (heura).
El tast és llarg en l'amargor, i aquesta reapareix en forma seca. Un punt d'acidesa fa la seva aparició, però molt tènue i només si es conserva la cervesa molta estona en boca.
Cos entre fluix i mitjà. Cap astringència. Retorn amarg sense "companyia".

En nas 2:
Olor de Pebrot verd o de Planta grassa així com de Pi. 
Aquest cop la Llimona no apareix. En aquesta segona passada podem trobar també, amagada darrera la planta grassa, una bona nota de galeta. Quelcom de caramel, gairebé res.

En boca 2:
En primer lloc, torna el cítric en forma de Taronja confitada. Segueix però dominant el tall de fulla o de planta grassa.

L'amargor segueix essent bastant notable a mig camí entre seca i metàl·lica. El tast és molt persistent i s'asseca amb el temps.
Personalment, em faltaria una evidència més clara del perfil del malt. Aquest, de moment, és quasi inexistent.
Això és un bon exemple per il·lustrar el fet que els IBU teòrics i l'amargor que podem sentir són coses ben dispars. En efecte, els IBU són molt discrets (17) i això ens hauria de donar una cervesa gairebé sense amargor, però no és el cas. Aquesta Ale és prou amarga. Sense cap exageració, però al cap i a la fi, amarga.

En nas 3:
En una tercera passada, forçant una mica, trobem el ferment fresc i altre cop, el tall de fulla d'heura. El Pi i la Taronja segueixen presents.

Notes florals sense identificar i final discret de caramel. Amb la temperatura, la nota floral augmenta sense que es pugui identificar.

En boca 3:
Fugisser toc de gamba, res, un segon! alguna cosa de DMS?
Seguim amb la taronja. el cos, amb la temperatura també sembla més consistent. "Bevibilitat" perfecta, el cru passa sense problemes.
L'amargor segueix notable però disminuïda en la seva intensitat.
Acidesa només molt a la llarga. Astringència, no, diacetil, no,
Efervescència, ara, un pèl baixa.
Toc insignificant de clor (clorofenol?) molt al final.
Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)