Estils - STOUT - Capítol 10 - BJCP - Foreign Extra Stout - 16D

Definició segons el BJCP

16D. Foreign Extra Stout 

Impressió general: 

Una Stout molt fosca, moderadament forta i bastant seca amb sabors torrefactes dominants. 

Aromes

Aromes de grans torrefactes de moderades a altes, sovint amb notes de cafè, xocolata i/o lleugerament cremades. Afruitat de baix a mitjà. Pot presentar una aroma dolça, de melassa, de llaminadura de regalèssia, fruita dessecada i/o aromes vinoses. Les versions més fortes oferir un subtil i net aroma d'alcohol. Aroma de llúpol entre moderadament baix i gens, pot ser terrós, herbaci o floral. Diacetil de baix a res. 

Aspecte

De color marró molt fosc a negre. Transparència habitualment enfosquida pel color profund (si no és opaca hauria de ser transparent). Gran cap d’escuma de color colrat a marró amb bona retenció.

Aromes en boca

Sabor de malts i cereals torrefactes de moderat a alt amb caràcter de cafè, xocolata o de gra lleugerament cremat, encara que sense cap toc punyent [dur]. Moderadament seca. Èsters de baixos a mitjans. Amargor de mitjana a alta. Sabor del llúpol de moderat a gens, que pot ser terrós, herbaci o floral. Diacetil de mig-baix a nul. 

Còrpora

Cos de mig-ple a ple, sovint amb un caràcter suau i a vegades cremós. Pot donar impressió d’escalfadora (mai coent) degut a la presència d’alcohol. Carbonatació de moderada a moderadament alta. 

Comentaris

També coneguda com a Foreign Stout, Export Stout i Foreign Export Stout. Les versions històriques (com a mínim d’abans de la Segona Guerra Mundial) tenien la mateixa DI que les Extra Stouts domèstiques [no previstes per a l’exportació] però tenien més alcohol degut a una llarga fermentació secundaria amb Brettanomyces que el produïa. La diferencia entre versions domèstiques i estrangeres raïa en la llupolització i la durada de la maduració. 

Història

Són Stouts més fortes elaborades per al mercat actual d’exportació, però amb una història que data dels segles XVIII i XIX quan eren versions molt més llupolades que les Export Stouts més fortes. La Guinness Foreign Extra Stout (originalment West India Porter i després Foreign Extra Double Stout) va ser brouada per primer cop al 1801, segons Guinness amb: "llúpols extra per donar-li un sabor distintiu i una vida més llarga en climes càlids, (avui) es broua a Àfrica, Àsia i al Carib. (Actualment) constitueix més del 40% de tota la Guinness brouada a tot el món". 

Ingredients característics

Malts Pale, Dark Roasted i cereals torrefactes, històricament també podia tenir malts Brown i Amber. Els llúpols són principalment per l’amargor, típicament varietats angleses. Es poden usar adjuncions i sucres per augmentar la densitat. 

Comparació estilística

Similar en l’equilibri a una Irish Extra Stout però amb més alcohol. No tan forta o intensa com un Russian Imperial Stout. Sense la forta amargor ni les addicions tardanes de llúpol de les American Stout. Densitat similar a les Tropical Stout, amb un final més sec, més amargor i menys èsters. 

Dades tècniques

DI: 1.056 – 1.075
DF: 1.010 – 1.018
IBUs: 50 – 70
EBC: 60-80 (SRM: 30 – 40)
Alc.: 6.3 – 8%Vol. 

Exemples comercial

Coopers Best Extra Stout, Guinness Foreign Extra Stout, The Kernel Export Stout, Ridgeway Foreign Export Stout, Southwark Old Stout.

Etiquetes

Alta graduació, Color fosc, Alta fermentació, Illes britàniques, Estil tradicional, Stouts, Equilibrada, Torrefacte.

Trad. 

Marc Corominas

Guinness Foreign Extra Stout

The Kernel Extra Stout

Ridgeway Foreign Export Stout

Southwark old stout

Capítol 01. La qüestió lingüística
Capítol 02. Condicionants històrics
Capítol 03. De guerres, de salut i d'impostos
Capítol 04. Taxonomia
Capítol 05. Irish Stout BJCP 15B
Capítol 06. Irish Extra Stout BJCP 15C
Capítol 07. Sweet Stout BJCP 16A
Capítol 08. Oatmeal Stout BJCP 16B
Capítol 09. Tropical Stout BJCP 16C

Capítol 11. Imperial Stout BJCP