Les cerveses de collita de llúpol
"harvest beer"
Foto: https://daily.jstor.org/plant-of-the-month-hops/
3 - Un parell d'apunts sobre les designacions
Hem escrit «cervesa de collita de llúpol» perquè és allò de què volem parlar. Però cal adonar-se que, escriure «cervesa de collita» i prou pot induir una certa confusió. En efecte, podríem distingir dues vies que podrien tranquil·lament ser incloses sota a aquest nom:
1. Podem imaginar, com en l’àmbit cultural germànic, que una «cervesa de collita» és una cervesa que s’ha elaborat per celebrar que una collita ha anat bé, sigui quin sigui el fruit d’aquesta collita. Podrien ser pomes, patates, raïm, pomes, carabasses, cereals o, naturalment, llúpol. En aquest cas, la cervesa consumida en seria una de normal i corrent, del corpus de receptes habitual del lloc on es fes la collita (o no).
2. Una cervesa de messes de cereals també es podria considerar «de collita». Una Saison o una Bière de Garde, amb aquesta idea, serien cerveses «de collita». Van ser pensades per a abeurar els segadors en una època específica de l'any: les messes. Les cerveses anomenades «Erntebier» són exactament això. Literalment. Amb la particularitat bavaresa que es brouaven en petites quantitats i amb graduacions molt discretes per «burlar» la llei que estipulava que, entre Sant Miquel i Sant Jordi, no es podia elaborar cervesa.
3. També podríem anomenar «cervesa de collita» qualsevol cervesa elaborada amb algun condiment o additiu acabats de collir. Això inclouria les cerveses de raïm, i les de fruites així com les d’hortalisses, de bolets o de flors, per exemple.
4. Dins d’aquesta darrera categoria, podríem incloure aquelles cerveses que s’elaboren amb un condiment que ja coneixem bé: el llúpol.
Per això, n’hem dit «cervesa de collita de llúpol». Però sóc conscient que no resol la qüestió de saber si aquesta «cervesa de collita de llúpol» es fa per celebrar la collita (versió 1) o si es fa amb llúpol acabat de collir. D'altra banda, es tracta d’una designació, no de la definició. Ja ens estem perdent una mica. De fet, amb «cervesa de collita», ja complim amb la comunicació.
En l’àmbit anglosaxó, el llúpol fresc se sol anomenar «green hop» i les cerveses corresponents solen recollir aquesta locució.
Als EEUU i altres llocs, s’ha dit que els llúpols eren molls (wet), frescos (fresh) i darrerament, estem sentint «harvest» que es refereix a la collita, amb tots els dubtes que acabem d’explicar.
Dit això, en general, el consumidor, més o menys, ja sap que una cervesa feta amb llúpol «wet», «green», «fresh» o «harvest» és sensiblement el mateix a menys que siguis un afeccionat a tallar els cabells en el sentit de la llargada com ara l’autor d’aquest article.
La definició
Ras i curt, el llúpol que es fa servir per a elaborar una «harvest beer», una «fresh hop beer», una «green hop beer» o una «wet hop beer» és un llúpol SENSE ASSECAR. I com que és precisament en aquest estat que és més delicat, serà una cervesa feta amb llúpols collits un màxim de 24 hores abans de l’elaboració.
Taula:
3. Un parell d'apunts sobre les designacions
4. Algunes coses que cal saber sobre llúpols (per a neòfits)
8. Beneficis econòmics i socials
9. Pacific Gem - La joia del pacífic
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Premi Steve Huxley 2020
Nota final
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada