Les cerveses de collita de llúpol
"harvest beer"
Collita al camp de lliçà d'Amunt. Foto: Noèlia Suàrez
4 - Algunes coses que cal saber sobre llúpols (per a neòfits)
Els especialistes en llúpol es poden saltar aquesta part. He d’explicar algunes coses bàsiques sobre aquesta planta. No oblidem que solc intentar fer divulgació. Però només parlaré del que em fa servei aquí. Per als neòfits en matèria de llúpols, una lectura d’aquest article i els següents serà de profit.
Per cenyir-nos al tema que ens ocupa, cal saber que la flor femella del llúpol ―que és el que fem servir per condimentar la cervesa―, és extraordinàriament delicada. En general, la collita del llúpol és una cursa durant la qual es pretén reduir al mínim el temps d’exposició dels olis essencials i dels àcids amargs a l’oxigen de l’aire. Segons la temperatura ambient, no convé deixar el llúpol més 24 a 48 hores a l’aire lliure. Per tant, el fet d’elaborar cervesa amb llúpol acabat de collir és un fet especialment rar que, a més, només es podrà produir un cop a l’any.
Normalment, s’asseca la flor de llúpol, es comprimeix en totxos (plugs), es tritura fi i es comprimeix en pèl·lets o es fan extractes. Totes aquestes operacions impliquen que el llúpol, fins que no està prou sec, és sotmès a corrents d’aire calentes i seques (fins a 52℃) i a temperatures iguals en el moment de les compressions. Les temperatures més altes acceleren els efectes de l’oxidació dels components del llúpol que volem utilitzar en la fabricació de la cervesa. Per tant, encara que es vagi amb molt de compte, la qualitat del llúpol que es troba en el mercat és molt minvada respecte a allò que es troba en els cons de llúpol fresc.
Però, com dèiem, només podrem fer servir llúpol fresc durant la seva collita, un cop a l’any. Mentre que les altres presentacions que hem esmentat permeten fer cervesa tot l’any. Insisteixo en el fet que els llúpols en plug o en pèl·let són una forma òptima i molt propera a l’estat original i natural de la flor, de traspassar elements sensorials del llúpol a la cervesa. Però la cervesa de collita és un pas més enllà en la recerca d’autenticitat i de naturalitat. Brouar una cervesa amb llúpol acabat de collir, que no ha estat sotmès a cap mena de tractament, implica que introduirem dins de la cervesa un conjunt de característiques que, habitualment, en són absents.
D’aquí l’excepcionalitat i l'extraordinarietat d’aprofitar l’ocasió per elaborar i consumir aquest producte. El temps mitjà per elaborar una cervesa és, més o menys, d’un mes. I la vida d’aquestes cerveses, en la seva plenitud, és curta. Així que, a l’hemisferi Nord, cal cercar una cervesa de collita cap a final de setembre i principi d’octubre.
Diria que novembre ja comença a ser tard.
Taula:
3. Un parell d'apunts sobre les designacions
4. Algunes coses que cal saber sobre llúpols (per a neòfits)
8. Beneficis econòmics i socials
9. Pacific Gem - La joia del pacífic
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Premi Steve Huxley 2020
Nota final
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada