20 d’oct. 2009

Degustació: guia per estils-000-Taula

Hem confegit aquesta llista de cerveses per tal d’ajudar el personal en les seves recerques en el món de la cervesa. Cada estil és comentat i definit i hem pogut afegir una fitxa tècnica a cada capítol.

Les nostres fonts són múltiples (i les hem citades) i ha estat molt laboriós reunir tota aquesta informació. En la mesura que puguem anirem ampliant la informació i completant les dades tècniques. D'altra banda, alguns autors fan distincions que d'altres no fan i fins i tot hi ha distincions que fariem nosaltres però que gent més experta no fa. De moment ens sotmetrem al seu dictat.

Fonts:
Beer Judge Certification Program Guidelines
American Homebrew Association Guidelines
Deutscher Brauer Bund
Braurei Forum (revista)
Princeton Homebrew Supplies Info Beers
Michael Jackson El llibre de la cervesa Blume.
Bierologie. Schulters & Knab. Verlag Hans Carl. Nürnberg, 1999.
Brewers association. 2009 beer style guidelines
I altres.


Abreviacions:
D.I. = Densitat Inicial = O.G. Original Gravity (Es pot donar la densitat en g/l o en ºPlato [o Balling que vé a ser el mateix])
D.F. = Densitat Final = F.G. Final Gravity (Ídem)
A.V. = Alcohol en Volum = A.B.V. Alcohol By Volume
A.P. = Alcohol en Pes = A.B.W. Alcohol By Weight
IBU = Amargor, valors americans
EBU = Amargor, valors europeus
SRM = (Standard Reference Method) Color, valors americans SRM: (0.375 x EBC) + 0.45
EBC = Color, valors europeus. EBC: (2.65 x SRM) – 1.2

Nota sobre el contingut en alcohol
L’alcohol no pesa igual que l’aigua. De manera que no podem usar els mateixos valors pel pes i pel volum com ho solem fer amb l’aigua.
Per exemple si hom indica que hi ha 5,2 d’alcohol en volum, tant graus com percent (és indiferent) significa que, per un litre, hi ha un volum de 5,2 centilitres però que pesen 4,16 grams.
Normalment hom indica el contingut en alcohol en º o % del Volum. Per exemple: Maredsous 6º indica també a la seva etiqueta: Alc. 6% Vol. (que seria 4,8 en pes).
Si voleu saber els valors en pes (cosa ben rara, en veritat) només heu de multiplicar els valors en volum per 0,8.

Nota sobre els valors de color:
La majoria de les nostres fonts procedeixen de l'altra banda de l'Atlàntic on, a pesar nostre, cal reconèixer que són més generosos amb la informació que els Europeus.

La majoria dels valors són doncs originalment en º SRM o Lovibond. La conversió a EBC és molt aproximativa tant és així que és més convenient no tenir-la gaire en compte. Recollir les dades en EBC és una feina ingent que anirem fent i que editarem ací mateix. Essent però que tenim altres coses per fer primer, aquest part de la nostra feina quedarà relegada a un futur a mitjà termini. Merci per la vostra comprensió.


1.-Cerveses de fermentació espontània:
1.1.- Lambic

1.2.- Gueuze

1.3.- Gueuze de fruites (Kriek, Frambozen)

1.4.- Faro
1.5.- Fox
1.6.- Lambic doux (dolç)
1.7.- Vieux (vell)
1.8.- Mars
1.9.- Jopenbier

de 1.4 a 1.9 van junts

2.- Cerveses flamenques de llarga maduració:
2.1.- Ale roja de Flandres
2.2.- Oud Bruin (Vella marrona)

2.1 i 2.2 van junts

3.-Cerveses de forment (blat) de fermentació controlada:
3.1.- Weissbier/Weizenbier
3.2.- Dunkel Weissbier/Dunkelweizen
3.3.- Weizenbock
3.1, 3.2 i 3.3 van junts

3.4.- Berliner weisse
3.4 i 4.1 van junts

4.- Cervesa de forment especiada:
4.1.- Witbier
3.4 i 4.1 van junts

5.- Cerveses d'ordi d'alta fermentació Alemanyes (Ale)
5.1.- Kölsch
5.2.- Altbier (Düsseldorf)
5.3.- Altbier (Nord d'Alemanya)
5.4.- Altbier (Münster)
5.5.- Sticke

5.1, 5.2, 5.3, 5.4 i 5.5 van junts
6.- Cerveses angleses d'alta fermentació:
6.1.- Bitter ordinària
6.2.- Bitter especial
6.3.- Strong Bitter
6.4.- Indian Pale Ale
6.5.- Old ale (Owd Ale)

6.1, 6.2, 6.3, 6.4 i 6.5 van junts
6.6.- Imperial IPA


7.- Cerveses escoceses d'alta fermentació:
7.1.- Scottish 60
7.2.- Scottish 70 (Heavy)
7.3.- Scottish 80 (Export)
7.4.- Scottish 90 (Strong)
7.5.- Wee Heavy (Strong Scotch)

7.1, 7.2, 7.3, 7.4 i 7.5 van junts

8.- Cervesa irlandesa:
8.1.- Irish red

9.- Brown ales i Barley wine:
9.1.- Brown Ale mild
9.2.- Brown ale Nord d'Anglaterra
9.3.- Brown Ale Sud Anglaterra
9.4.- Barley Wine

9.1, 9.2, 9.3 i 9.4 van junts

10.- Cerveses torrades, fosques i negres d'orígen anglès:
10.1.- Stout Porter (Porter robusta)
10.2.- Brown Porter
10.3.- Stout seca
10.4.- Stout dolça
10.5.- Milk stout
10.6.- Oyster stout
10.7.- Oatmeal stout
10.8.- Stout extra foreign
10.9.- Imperial stout

10.1, 10.2, 10.3, 10.4, 10.5, 10.6, 10.7, 10.8 i 10.9 van junts

11.- Ales fortes belgues:
11.1.- Ale forta belga (pale o blonde)
11.2.- Ale forta belga (dubbel)
11.3.- Ale forta belga (trippel)
11.4.- Ale forta belga (daurada)
11.5.- Ale forta belga (fosca)

11.1, 11.2, 11.3, 11.4 i 11.5 van junts

12.- Especialitats d'alta fermentació:
12.1.- Bière de garde
12.2.- Saison/Sezoen
12.3.- Altres especialitats belgues

12.1, 12.2 i 12.3 van junts

13.- Cerveses de baixa fermentació (Lager/Pils)
13.1.- Münchner Helle
13.2.- Export Helle
13.3.- Pils original
13.4.- Pils Nord d'Alemanya

13.1, 13.2, 13.3 i 13.4 van junts

14.- Cerveses fortes de baixa fermentació (Família de les Bock)
14.1.- Bockbier
14.2.- Helles Bock (Märzenbock)
14.3.- Doppelbock
14.4.- Weihnachtsbock )(Bock de nadal)
14.5.- Eisbock
14.6.- Maibock

14.1, 14.2, 14.3, 14.4, 14.5 i 14.6 van junts

15.- Altres cerveses de baixa fermentació:
15.1.- München Dunkel
15.2.- Export dunkel
15.3.- Oktoberfest, Märzen
15.4.- Schwarzbier (Cervesa Negra)
15.5.- Wien
15.6.- Dortmund (Dort)

15.1, 15.2, 15.3, 15.4, 15.5 i 15.6 van junts

16.- Especialitats alemanyes (no sempre de baixa fermentació)
(De 16.2 al final, no es tracta d'estils diferenciats sinó d'especialitats i/o curiositats. Potser la Dinkelbier podria ser considerada estil.)
16.1.- Rauchbier
16.2.- Steinbier
16.3.- Zwickelbier (zwicken: pessigar, tormentar...)
16.4.- Kraüsenbier
16.5.- Kellerbier
16.6.- Dinkelbier
16.7.- Zoigl
16.8.- Gose

16.1, 16.2, 16.3, 16.4, 16.5, 16.6, 16.7 i 16.8 van junts

17.- Cerveses americanes. 
17.1.- Pale ale americana

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada